Contra la precarietat laboral als aeroports de Balears

El Parlament ha aprovat per unanimitat en la majoria dels seus punts la nostra proposició de lluita contra la precarietat laboral als aeroports de les Illes Balears que ha defensat el diputat Carlos Saura en comissió d’Economia.

El diputat Carlos Saura ha explicat que hem presentat aquesta iniciativa ‘perquè sabem que tenim el segon aeroport més rendible d’Espanya, que genera molts de beneficis per a les empreses que l’exploten però a la vegada coneixem que hi ha una situació de precarietat laboral crònica als aeroports de les nostres Illes. Per això, avui aprovam aquestes mesures per acabar amb la precarietat laboral que ens conten els treballadors i treballadores dels aeroports de les Illes quan tenim cada vegada més turistes aquí. És un compromís amb la classe treballadora de les Illes i en concret amb els treballadors de l’aeroport’, ha afirmat.

Els punts de la proposició no de llei que els grups al Parlament han aprovat avui diuen:

1. El Parlament de les Illes Balears dóna el seu suport als treballadors i treballadores afectats per la precarietat laboral als aeroports de les Illes Balears.
2. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern d’Espanya i el consell d’administració d’Aena a redactar plecs de condicions als contractes de les concessionàries que incloguin clàusules socials, laborals i mediambientals d’acord amb la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic.
3. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears, en l’àmbit de les seves competències, a procurar el compliment de la legislació laboral als aeroports de les Illes Balears, amb especial atenció als convenis i la vigilància que no es produeixen fraus als contractes.
4. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern d’Espanya a propiciar que els aeroports tinguin els seus propis serveis de handling i que no es doni una competència de preus que perjudiqui els treballadors amb companyies que tenen el seu autohandling.

Segons ha explicat el diputat Carlos Saura durant la seva intervenció, el turisme és la principal font de riquesa d’aquestes illes i és un sistema econòmic que impregna tots els sectors i els àmbits socials, laborals i que, fins i tot, forma part d’una cultura pròpia de servei al turista desenvolupada al llarg del segle XX. Malgrat això, hi ha hagut, darrerament, canvis substancials en la concepció que té la població sobre el sistema turístic. Si fa 15 anys tothom pensava que el turisme ens donava de menjar, la crisi-estafa, les successives reformes laborals, i set anys de nefasta política econòmica que han apostat perquè una minoria privilegiada mai entrés en la crisi i la majoria social mai acabi de sortir d’aquesta, han provocat que l’hegemonia sobre la nostra fàbrica turística hagi canviat. Per una banda, el 80% de la població de Balears va percebre la saturació turística l’any 2016, i per altra, el 61% es mostrava a favor de posar límits. Aquesta realitat té molt a veure amb la sensació de la classe treballadora de les nostres illes que per molts de turistes que venguin a visitar-nos la seva situació econòmica no millorarà. No obstant això, el Govern de les Illes Balears, els sindicats i la patronal han signat un conveni per tal d’apujar els salaris un 17% en quatre anys mitjançant el nou conveni d’hostaleria.

Tot i que aquesta mesura ha provocat la major pujada de salaris de tot l’estat el gener de 2018, la situació de precarietat dels diferents aeroports de les Illes Balears, a causa de la manca de competències en matèria aeroportuària per part de Balears, és una realitat innegable. La política econòmica del govern estatal del PP, malgrat tenir capacitat per millorar les condicions laborals de les principals portes d’entrada al nostre territori i al nostre sistema econòmic no vol sentir parlar d’això. Aquestes condicions laborals cada cop pitjors es donen a tots els àmbits dels aeroports: als serveis de neteja, PMR (servei d’atenció i transport de persones amb capacitats diferents), al servei d’informació, que ni tan sols té un conveni laboral com toca i als serveis de handling d’empreses com Acciona i altres companyies aèries amb autohandling, que han patit la deixadesa per part del Govern estatal que no està disposat a millorar la situació als aeroports.

Tot i que l’aeroport de Son Sant Joan, per exemple, és el segon aeroport més rendible de tot l’estat, aquesta situació, que hauria de revertir en una millora substancial de les condicions laborals de les empreses que fan feina als aeroports no només no suposa aquesta millora, sinó tot el contrari. El Govern espanyol del PP ha permès que la seva reforma laboral i les seves polítiques en aquesta matèria hagi provocat una devaluació dels drets laborals en un àmbit amb molts de beneficis i en el qual té control. La privatització de la meitat d’Aena ha estat una excusa per ampliar marges de benefici pels accionistes i estrènyer als treballadors i treballadores de l’aeroport.

A la ja delicada situació de precarietat dels treballadors i treballadores de l’aeroport derivada de l’externalització de pràcticament tots els serveis, l’autohandling de les companyies aèries de baix cost (que augmenten la competència de preus per abaix) i una situació general en l’àmbit laboral cada cop pitjor pels més dèbils es va sumar la fallida de l’empresa Niki, filial d’Air Berlin a finals de l’any passat. Aquesta fallida va provocar la decisió d’Aena d’obrir un expedient de regulació temporal.

Per una altra banda, els treballadors i treballadores de PMR estan patint condicions deplorables per part de la concessionària. Els plecs de condicions no es compleixen i Aena no fa res. Molts dels aires condicionats dels vehicles que transporten a persones amb capacitats diferents i a gent gran no funcionen. A vegades han de portar a una persona en cadira de rodes i la seva maleta, quan reglamentàriament no ho haurien de fer, però per humanitat no tenen més remei que dur a terme la seva feina d’aquesta manera. Així, es provoquen pèrdues d’avions i situacions molt incòmodes pels treballadors i treballadores de PMR. A això se suma la situació dels treballadors d’informació, que tenen horaris impossibles i no compten amb un conveni bàsic que els pugui garantir unes condicions laborals dignes. Afegit a això, l’empresa de neteja de l’aeroport tampoc compleix uns mínims dignes per desenvolupar el treball de forma adequada i ben retribuïda.

Entenem que si les empreses concessionàries de PMR, de la neteja i d’informació de l’aeroport no posen remei a aquesta situació és perquè Aena no els hi obliga. Entenem, per una altra banda que una empresa com Acciona, una de les empreses més importants de l’IBEX 35 i propietat del multimilionari José Manuel Entrecanales, amb una fortuna familiar que es calcula en 8.700 milions d’euros, no posa remei a aquesta situació d’incertesa dels seus treballadors perquè Aena no els ho obliga. La fortuna d’alguns directius, tant de les empreses concessionàries com d’Acciona, només s’entén si es considera que aquests doblers són la traducció de llocs de treball no correctament remunerats i que es paguen amb una qualitat de feina que deixa molt a desitjar i que en l’aeroport suposa, per una banda, que molts de treballadors de handling hagin de compaginar feines de poques hores cada dia a diferents empreses, i per altra la prestació de serveis com el de la neteja, PMR i informació en condicions deplorables tant pels treballadors com pels clients.

Considerem que Aena té eines suficients per lluitar contra aquesta situació i que hauria d’exigir a les concessions i a les empreses que operen als seus aeroports (especialment als que estan sobrecarregats a l’estiu) unes condicions dignes pels seus treballadors. La nova llei de contractació pública que va entrar en vigor el 3 de març del 2018, malgrat la intenció inicial del Partit Popular de no fer grans canvis a la contractació pública, sector que mou molts de doblers i ha estat històricament un focus molt important de corrupció, xerra de clàusules socials que l’administració pública pot exigir a les empreses concessionàries que presten un determinat servei. És per això, d’imperativa necessitat que s’implementin aquestes clàusules i es respectin unes condicions laborals adequades als aeroports de les Illes Balears.