Demanam al PSIB que no faci que una bona llei d’Urbanisme quedi esquitxada per l’urbanisme a la carta

 ‘No pot ser que una llei d’un govern progressista sigui la que pugui legalitzar edificacions irregulars i per tant demanam al PSIB que retiri la disposició transitòria 14’. Aquesta disposició des dels grups ecologistes ha aixecat crítiques, com no pot ser d’una altra manera; ja que permetria que determinades edificacions amb més d’un 90% construït en determinades circumstàncies es poguessin legalitzar, com serien casos concrets a Eivissa i de la família Matutes. Podem votarem en contra d’aquesta disposició.

Veïnats i veïnades de Son Puig

El portaveu de Podem, Alberto Jarabo, ha alabat la lluita dels veïnats de Son Puig, a la qual donam suport, i ha recordat la marxa que han fet el cap de setmana perquè tothom pogués veure l’emplaçament de les torres d’alta tensió i que s’allunyin del nucli urbà. En roda de premsa al Parlament, ha explicat que l’ajuntament s’ha compromès a aconseguir els doblers necessaris per al canvi de traçat de la línia; entenem que és una bona mesura, ha dit Jarabo, però en paral·lel Podem estem intentant aconseguir amb negociacions dels nostres diputats al Congrés, tenir iniciatives perquè sigui Red Elèctrica qui pagui el soterrament de les línies d’alta tensió. Hi ha unes lleis estatals que ho impedeixen però sí que hauria d’haver la voluntat estatal de negociar amb Red Eléctrica per fer el pagament de les línies tal com va passar a Múrcia amb els veïnats per soterrar la línia de l’AVE que no havia de ser soterrada. Després de molta empenta i de llargues batalles ho aconseguiren.

Esperam que els veinats i veinades del barri de la Vileta i la plataforma de Son Puig aconsegueixen el mateix objectiu.

Llei d’urbanisme que es vota demà al Ple del Parlament

Podem donam suport a la nova llei d’Urbanisme balear que ha estat un gran esforç dels membres dels Acords pel canvi per aturar l’urbanisme a la carta de les lleis Delgado i Company, a més del desgavell sobre el territori que han provocat l’absència de polítiques en defensa del territori durant els darrers 30 anys, ha valorat Jarabo sobre les negociacions de la Llei que s’han dut a terme durant més de mig any. Hem estat més de tres dècades sense una llei d’urbanisme, finalment es va aprovar una però el deteriorament i l’ús il·legal del nostre territori pensam que feia necessari una nova regulació amb una disciplina molt més ferma en contra de l’ús il·legal, ha dit.

Amb aquesta llei hem arribat a consensos bàsics per fer una llei més coherent i que simplifiqui les excepcions, ha dit.

Una de les principals conquestes que hem inclòs a la llei és haver acabat amb la prescripció de les infraccions en rústic i haver delimitat també el fals sòl urbà, és a dir, terrenys que no son urbans per a les Directrius d’Ordenació Territorial però que els ajuntaments els podien considerar com a urbans. Malgrat aquests avanços, demà al ple queda pendent una esmena nostra per a fixar als ajuntaments uns criteris encara més clars perquè aquests terrenys es poguessin classificar com urbans i que caldria que:

  • Més del 50% del seu viari estigués executat
  • Més del 66% del seu perímetre estigués en sòl urbà ja consolidat

Al mateix temps, també hem assegurat una delimitació més clara en l’ús agrari i l’ús turístic del sòl; entenem que la Llei té una perspectiva global de l’urbanisme i retorna a uns principis de legalitat que les lleis de la passada legislatura van impedir, que feien que qualsevol conseller de Turisme o d’una altra àrea pogués considerar un ús diferent del que preveien les direccions territorials simplement per obtenir un benefici econòmic. Ens referim a sòls que s’empraven per a ús agrari i que el conseller de Turisme podria considerar que per obtenir un benefici econòmic del terreny es podia botar les lleis. Ara s’impedeix.

Jarabo ha destacat la perspectiva social de la Llei. El fet que es reservi com a mínim el 30% de l’edificabilitat residencial a habitatges amb algun tipus de protecció pública VPO ‘és una clara victòria des d’una perspectiva no només progressista sinó també de benefici dels interessos de la gent que no pot accedir a un habitatge’.  Aquesta llei es complementarà amb la futura Llei d’Habitatge i és necessari que amb diferents lleis com la d’Urbanisme es puguin preservar determinats terrenys o edificis perquè una part d’aquests tingui un ús públic.

Per una altra banda, amb la Disposició transitòria tercera, hem aconseguit que en nuclis de menys de 3.000 habitants, la proporció d’espais lliures públics no sigui inferior a 2m2 per habitant. I hem establert una doble garantia d’ordenació urbanística d’ajuntaments i consell per a la millor protecció del territori. Des de Podem, volem que aquestes noves exigències als ajuntament vinguin acompanyades d’una feina més propera amb els Consells Insulars, que puguin assistir als ajuntaments i garantir així el compliment d’aquestes noves exigències.

El nostre objectiu amb la Llei ha estat i serà demà amb les esmenes que defensarem, continuar restringint al màxim totes les excepcions repartides entre la Llei de Turisme, la Llei Agrària i diferents decrets.  Però on encara tenim dubtes és en dues disposicions, ha explicat el diputat. La disposició derogatòria única, en la qual estem a favor de la rehabilitació d’establiments turístics sempre que aquesta tingui objectius com l’accessibilitat i l’eficiència energètica però mai quan aquestes obres puguin legalitzar construccions il·legals. Aquesta disposició encara l’estem negociant amb els partits del pacte, ha explicat; demà es presentarà una transacció que esperem que tingui el suport de tots els partits perquè es pugui debatre. Així mateix, mantenim una esmena que suprimiria la disposició addicional tercera que es va incloure a la Llei de Turisme aquest estiu. Apostam perquè hi hagi rehabilitacions d’hotels evidentment però el que no volem és que una petita rehabilitació, com posar un ascensor o una placa solar, pugui permetre la legalització d’un hotel que fins ara estava en terrenys irregulars o no urbanitzables. Hi ha d’haver rehabilitació però no pot comportar la legalització d’establiments irregulars, ha insistit.

Pel que fa a la Disposició transitòria 14, aquesta ha aixecat crítiques des dels grups ecologistes, com no pot ser d’una altra manera; ja que que s’aprovés permetria que determinades edificacions amb més d’un 90% construït en determinades circumstàncies es poguessin legalitzar. Parlam de casos concrets sobretot a Eivissa i en el cas de la família Matutes, hi ha dubtes sobre a qui podria beneficiar. Per uns terreneys i unes edificacions que ja el Tribunal Superior de Justícia de Balears va dir al seu moment que la seva modificació per part del govern de Matas havia estat irregular. ‘No és coherent que una bona llei d’Urbanisme com és aquesta quedi esquitxada per l’ombra de l’urbanisme a la carta. Per tant, demanam al PSIB que retiri aquesta Disposició transitòria i que expliqui sense cap ombra de dubte els motius de la seva incorporació’, ha dit Jarabo. ‘No pot ser que una llei d’un govern progressista sigui la que pugui legalitzar aquestes edificacions i per tant demanam al PSIB que la retiri’. Podem votarem en contra.

La nostra és una aposta per una llei d’Urbanisme que no entri en el menú de casos particulars i esperem que demà desapareguin; entenem que és l’aplicació d’aquesta llei la que pot realment establir un abans i un després en la protecció del territori. Però clar qüestions com la disposició transitòria 14 que ens recorda inèrcies del passat encara ens genera certs dubtes. Per tant, demanam al PSIB que la retiri.

Jarabo ha felicitat als Consells insulars amb els quals hem col·laborat, i també han col·laborat amb el govern, per millorar aquesta llei i que s´han pres molt seriosament tornar a la legalitat i fer complir les lleis. ‘En concret, encoratgem els esforços de  l’Agència de Disciplina Urbanística del Consell de Mallorca que està fent via amb expedients molt endarrerits i que ara té una nova eina per imposar la protecció del territori de bon de veres’.

Demà es debat al Ple del Parlament la modificació de la llei de Policía Local

‘Demà arreglarem de nou un desgavell del PP, una llei de Coordinació de les Policies Locals que posarà les bases per fer funcionar unes forces locals al servei dels ciutadans i ciutadanes i no en contra dels ciutadans com les feia servir el Partit Popular’, ha valorat el portaveu de Podem.

Hem aconseguit també que la policia local no dugui armes quan no sigui estrictament necessari, hem aconseguit plans d’igualtat i de lluita contra la LGTBIfòbia, un nou programa perquè col·laborin l’Escola Balear de Seguretat i la UIB.

També hem aconseguit una mesura d’estalvi perquè la seguretat dels edificis municipals sigui el cos de policia local qui ho vigili i no empreses subcontractades.

Mantenim una esmena per demà en la qual volem que s’incloguin els representats sindicals dins del consell de coordinació dels operatius.