L. CAMARGO: «LES INSTITUCIONS HAN DE RECLAMAR PROPIETATS»

Ha portat el pes juntament amb Més per aconseguir que Hisenda fes públic el llistat de propietats inmatriculades per l’Esglèsia a Balears. Laura Camargo ha lliurat una intensa batalla parlamentària per aconseguir que es fes públic el llistat dels béns inmatriculats a Balears des de 1978. Ara demana als Ajuntaments que «reclamin propietats que al cap i a la fi, i si cap particular les reclama, són propietat del poble».

Ha estat pionera en la reclamació d’aquest llistat i ara el Govern Sánchez està fent el propi…

—No exactament. El llistat que sembla ser que publicarà el Govern central correspon als últims vint anys, des de la modificació de la Llei Hipotecària per Aznar. Nosaltres aconseguim que anés des de 1978, amb el que l’àmbit de coneixement de la situació és major.

Quantes propietats hi ha inmatriculades a Balears en aquest temps?

—Uns dos centenars. Una part important correspon a esglèsies i oratoris. Però després sorprèn que hi hagi desenes de solars, de cases, de patrimoni històric artístic i fins a d’un bungalow. L’Ajuntament d’Artà va reaccionar i va pledejar per les seves muralles i pati interior del conjunt artístic i els tribunals li estan donant la raó. Jo crec que molts altres ajuntaments haurien de fer el mateix.

I els ciutadans privats?

—És una qüestió complexa perquè arrenca de la guerra civil. A Mallorca pot ser que també hi hagi casos, però en la Península moltes famílies es van extingir a causa de la repressió i de la fugida a l’exili. Van quedar moltes propietats abandonades. No sé la forma en què es podria produir la restitució. Però l’essència és comprendre que va ser Franco en 1946 qui va donar a l’Església, a través dels seus pàrrecs, la facultat que actuessin com a notaris. A això cal afegir que no pagaven impostos i que l’Església era lliure per vendre les seves propietats quan volgués. Aquesta situació no és normal en una democràcia. D’aquí la reacció que vam tenir i que ara té el Govern Sánchez. L’Església es va ensenyorir de la mesquita de Còrdova pagant 5.000 pessetes, que era tot el que li exigia Aznar. Aquesta situació és anòmala.

 «A causa de la guerra es van extingir famílies per la repressió i l’exili»

La seva actitud davant les inmatriculacions de l’Església va lligada a la Llei de Memòria Històrica?

—Per descomptat. En el fons estem parlant del mateix, de la restitució del bàndol derrotat en la guerra i de l’eliminació dels privilegis als vencedors.

Pensa que hauria d’haver-hi un major control públic dels béns de l’Església?

—És com un misteri. Ignorem els béns artístics, com per exemple quadres que tenen en realitat i si es produeixen vendes. Penso que, des del respecte, els poders públics haurien de tenir un control sobre el patrimoni històric artístic que és propietat eclesial, ja que quan aquesta institució precisa d’ajudes públiques, les té.

Pensa que encara es mantenen vigents privilegis del franquisme?

—Cal dir que la capacitat d’inmatricular per part de l’Església va ser frenada fa uns anys. No obstant això, des de 1946 ha passat molt de temps i crec que és important que se sàpiga el nombre exacte de béns que van ser inmatriculats per decisió unilateral de la jerarquia catòlica amb l’anuència de l’Estat.

Entrevista de Joan Riera a la portaveu adjunta i diputada del grup Podem IB, Laura Camargo, publicada al diari Última Hora el 02/09/2018