Cap als barracons zero i aconseguit un Pla d’infraestructures educatives transparent i exigible

Podem hem retirat l’esmena al pressupost de l’IBISEC a canvi del compromís de la conselleria d’Educació de reduir el nombre de barracons fins el 70% en acabar la legislatura i després d’haver-nos lliurat les actuacions del Pla d’Infraestructures Educatives que havíem reclamat; un pla sòlid que servirà per poder exigir també per part de la ciutadania el compliment de totes les actuacions.

El conseller d’Educació i Universitat, Martí March, i la diputada de Podem, Laura Camargo, acompanyats del director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, i del diputat de Podem, Salvador Aguilera, han explicat avui l’acord assolit entre la Conselleria i el grup parlamentari Podem sobre el pressupost de l’IBISEC. L’acord fa un especial esment en la informació que es traslladarà a la comunitat educativa de les Illes Balears sobre els criteris de planificació aplicats en les actuacions contingudes en el Pla d’Infraestructures Educatives.

A partir d’aquest acord, Podem retiram l’esmena a la totalitat del pressupost de l’Institut Balear d’Infraestructures Educatives, IBISEC. Per la seva banda, la Conselleria s’ha compromés a fer pública la informació detallada de les actuacions i dels criteris de priorització aplicats al Pla, així com a informar periòdicament del desenvolupament de les actuacions contingudes al Pla d’Infraestructures Educatives 2016-2023 i dels canvis que es puguin produir.

L’acord també recull el compromís del Govern, a partir de les propostes que ha impulsat Podem, de retirar fins el 70% dels barracons en acabar la legislatura, un compromís que varem impulsar a l’Acord de mínims dels pressuposts pactat amb el Govern inicialment.

La portaveu de Podem, Laura Camargo ha posat en valor tot el procés de negociació que ha fet que finalment haguem aconseguit que el Govern ens lliuri el Pla d’infraestructures que és imprescindible per conèixer com s’invertiran els doblers que en la negociació de pressuposts hem aconseguit que tengui l’IBISEC, de 20 milions d’euros per a la renovació i construcció de centres a les illes. Mancava el Pla per veure com, quan i quants doblers s’invertirien en les reformes per eliminar els barracons que ara mateix assolien la xifra preocupant de 107 i en creixement, a les illes. La retirada de l’esmena, ha dit, suposa que ja tenim un Pla d’infraestructures sòlid i exigible; des de Podem i tota la ciutadania podrem exigir el compliment de totes les actuacions que apareixen recollides al Pla i que demà presentarà la conselleria en roda de premsa. «Estem contents que hi hagi una planificació per saber cap a on anam i que a mig termini poguem assolir l’objectiu de barracons zero», ha dit.

«El nostre paper és garantir que les coses es fan, ha dit Camargo. El més important ara és que hi ha aquest Pla i que tothom hi podrà accedir per consultar-ho. I això és un èxit», ha acabat.

La diputada de Podem ha explicat que Podem tindrà reunions periòdiques amb l’Ibisec i la conselleria d’Educació per exercir aquesta exigència de l’estat de compliment del Pla.

A més del Pla, Camargo ha destacat també la transparència que Podem ha aconseguit amb aquest acord amb la conselleria ja que aquesta s’ha compromés a penjar-lo a la plana web de l’Ibisec, a on tota la comunitat educativa i ciutadania hi podran tenir accés.

El diputat Salvador Aguilera ha afegit que ja fa un any que al Parlament varem reclamar aquest Pla que finalment ara hem aconseguit i s’ha felicitat que el full excel que la conselleria ens va lliurar fa unes setmanes ara s’hagi convertit en un pla que té una documentació més detallada. Eivissa i Menorca patim un dèficit històric en educació, ha dit, i tenim un nombre important de barracons. Veure la materialització d’aquest pla és molt important per a nosaltres ja que suposa la millora de les infraestructures educatives que és una reivindicació històrica de la comunitat educativa. Aguilera ha recordat localitats com Campos, Caimari, Sant Josep a Eivissa o l’illa de Formentera que necessiten tants de centres i que ara, amb el Pla, veuran com aquests es prioritzen i com es duran a terme.

Per la seva banda el conseller d’Educació Martí March ha destacat que aquest acord entre Podem i el Govern és una materialització dels Acords pel Canvi que s’estan complint, un acord molt important i significatiu que obre perspectives reals a la nostra comunitat educativa, ha destacat.

Així mateix ha afegit que la conselleria donarà a conèixer el Pla a la comunitat educativa, a més de a través de la web, es presentarà als consells escolars insulars, a l’assemblea de docents, a la mesa de pares i mares, etc per tal que tenguin tota la informació que hi conté. I ha volgut posar en valor que és un pla que neix perquè no hi havia.

 

14_12-educacio-web-2

 

Criteris de priorització en la planificació de les actuacions sobre infraestructures educatives

El Pla d’Infraestructures Educatives de la Conselleria d’Educació i Universitat 2016-2023 preveu els següents criteris de priorització:

    1. Necessitats d’escolarització: determinat per l’evolució de la població en edat escolar, de les dades d’escolarització i de la matrícula/oferta de places (ràtios)
    2. Presència d’aules modulars: Relacionat amb l’anterior.
    3. Existència de deficiències estructurals o que puguin afectar la seguretat de les persones.
    4. Posada de solar a disposició de la Conselleria d’Educació i Universitat.
    5. Demanda de l’Ajuntament. S’han tengut en compte les demandes realitzades pels municipis de les Illes Balears, amb reunions presencials amb 44 dels 65 existents.
    6. Demanda del centre educatiu. Es tenen en compte les demandes dels centres educatius, en funció de la valoració que es fa de la urgència de l’actuació, i amb la premisa de donar resposta al màxim nombre de sol·licituds i de centres educatius.
    7. Eliminació de barreres arquitectòniques. Obligada per la legislació vigent, Decret 110/2010 de 15 d’0ctubre, pel qual s’aprova el reglament per a la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques i afectada per finançament finalista (BEI).
    8. Eliminació d’instal·lacions de fibrociment. Actuacions prioritàries degut a la perillositat potencial d’aquest tipus d’instal·lacions cas que es manipulin o es trenquin com a conseqüència del pas del temps. També afectades per finançament finalista (BEI).
    9. Criteri de distribució territorial. S’utilitza un criteri de priorització compensatori, per tal que el pressupost global de les actuacions a cada illa es correspongui aproximadament amb la proporció de població escolar i que, a la vegada tengui en compte situacions de dèficit històric d’infraestructures educatives en determinades zones.
    10. Existència de finançament finalista (BEI/FEDER). Es prioritzen aquelles actuacions afectades per finançament finalista (Banc Europeu d’Inversions (BEI) o Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea (FEDER)).
    11. Possibilitat d’altres fonts de finançament (convenis amb Ajuntaments, etc.).