Demanem que Sánchez deixi de fer electoralisme amb el patiment dels pacients

Antònia Martin ha traslladat a la consellera de sanitat la importància de tenir un govern de coalició per poder millorar la vida de la gent, també en l’àmbit sanitari

Unidas Podemos li ha fet arribar al Govern durant la comissió de salut la importància que l’executiu central en funcions i en mans del seu país es posi a negociar i que no convoqui eleccions

Antònia Martín, diputada d’Unidas Podemos al Parlament, ha traslladat a la consellera de salut i consum la necessitat de què es formi un Govern a nivell estatal i que el líder de la seva formació deixi de fer electoralisme amb el patiment dels pacients.

Per tal de poder treure endavant lleis com la de l’Eutanàsia, que es va prendre en consideració ahir al Congrés dels diputats, és necessari que hi hagi un govern, i aquest govern ha de ser de coalició, tal i com tenim a les Illes Balears.

El març 2016 vàrem presentar al Congrés dels Diputats una proposta de Llei sobre Eutanàsia que el Partit Socialista va rebutjar. «És curiós que dos mesos després el PSOE presentés una altra proposta de llei molt similar a la nostra i que nosaltres, per responsabilitat política i per responsabilitat amb els pacients i famílies que pateixen, li vàrem donar suport. Però varen arribar les eleccions i aquesta proposta de llei va quedar a un calaix. Ara sembla que passarà el mateix amb la proposició d’ahir al Congrés, quan veiem que Sánchez torna a jugar amb les expectatives i esperances dels pacients i les seves famílies que es troben en una situació de final de la vida«, ha destacat Martín, al mateix temps que ha reclamat «que no es prengui el pèl a la ciutadania i s’ha de prendre en consideració la voluntat de les persones en qüestions de poder decidir sobre el seu cos, sobre el seu futur i de manera autònoma i quins tractaments volen rebre«.

Des d’Unidas Podemos recordem que la capacitat de les persones per decidir sobre el propi cos està recollit a convenis internacionals com el del Consell d’Europa per a la protecció dels drets de l’home i la biomedicina, subscrit el 4 d’abril de 1997. A més, la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i dels drets i les obligacions en matèria d’informació i documentació clínica, concretament en el seu art. 11, recull el dret que es dóna al pacient a manifestar anticipadament la seva voluntat, perquè aquesta es compleixi en el moment que, per ell mateix, no pugui ja expressar-la personalment, sobre les cures a rebre, el tractament de la seva salut, l’arribada de la defunció, la destinació dels seus òrgans. Tot això dins els límits deontològics i de la bona pràctica clínica.

La nostra comunitat autònoma, a més, va promulgar la Llei 1/2006, de 3 de març, de voluntats anticipades, i desenvolupa així l’exposat anteriorment. Martín, durant la comissió, ha explicat que «per poder defensar el nostres drets en matèria de salut els hem de conéixer, hem de disposar dels recursos i la garantia  de que les voluntats anticipades es compliran«. Per això, li ha demanat a la consellera si la Conselleria té previst impulsar programes per difondre el document de voluntats anticipades adreçats a població general a totes les nostes illes?

A més, li ha preguntat quines mesures té en marxa o quines pensa engengar per garantir que les voluntats anticipades efectivament es compleixen i es duen a terme. D’altra banda, li ha explicat que el document de voluntats anticipades es pot consultar des d’Història clínica de salut però sembla que des de l’ESIAP no. Per tant, ha qüestionat si està prevista una integració o qualque fòrmula més simple perquè es pugui consultar.

En relació als recursos de cures pal·liatives, Martín ha volgut demanar si tenen previst ampliar la xarxa de cures pa·liatives a atenció comunitària, l’ESAD, ja que cada vegada més, pacients, familiars i professionals defensen que les persones puguin passar el màxim de temps a casa en l’etapa final de la vida.

Antònia Martín, també ha volgut aprofitar la seva intervenció per comdemnar l’agressió patida per una dona de Campos, pressumptament en mans de la seva parella.