El Parlament aprova la modificació de la Llei de Comerç

El diputat Carlos Saura ha defensat l’impuls de Podem en la reforma de la Llei que rebaixa de16 a 10 els dies festius, el que pensem que ha de servir per mantenir la vida comercial dels petits comerços que són els que més pateixen la crisi.

Tots sabem que el petit comerç ha estat un dels principals perjudicats d’aquesta crisi=estafa.

Durant la crisi, la supervivència de moltes pimes va ser tasca hercúlia i moltes van haver de tirar el tancament ofegades pels deutes, el descens del consum i un atac frontal del PP emparant la creació de noves grans superfícies comercials i destruint el teixit social dels barris sobre els quals s’assenta el petit comerç. Són esforços destinats a la creació d’un model de societat “a l’americana” basat en l’ús del cotxe privat per fer la compra en les grans superfícies, generant ciutadans i ciutadanes precarizats amb jornades laborals interminables de manera que tan sols puguin fer les seves compres en festiu. Es va acabar el descans, l’oci, la vida familiar: treballar i consumir. La deshumanització de les relacions socials, l’ésser humà convertit en una pila, que dirien en Màtrix. En un client permanent, en deute perpetu.

El seu model és el del Corte Inglés. Saben que el Corte Inglés no paga ni un euro per l’Impost de Societats, per quint any consecutiu? Què en pensen d’això? Què pensen de que els petits comerços no puguin defensar-se d’això i paguin tot el que els toca? I que no puguin competir amb grans empreses que obrin en festiu?? Els abanderats de Lo Nostro son en realitat els defensors de lo seu, de lo dels seus amics: Els poderosos. Per això Álvaro Gijon està tan preocupat per Air Berlin i pel FAN, un mega-centre comercial que col·lapsa la carretera que du a l’aeroport de Palma. Una carretera que és de tothom, no? Perquè tothom ha de pagar aquest intervencionisme de les grans empreses? Perquè vostès es moven en un llenguatge fal·laç. Quan les administracions públiques intenten regular i fer que la gent d’abaix tingui més drets, pugui obrir la seva tenda, tingui ajudes…això es intervencionisme. Jo no conec res més intervencionista que el capitalisme d’amiguetes. Aquell que imposa la llei del més fort front del més feble. Aquell que conceb la vida com una lluita a mort entre tots. Aquell que diu que la gent no pagarà res per les autopistes a Madrid que estan en fallida i després les rescata per 5.000 M€. Això és més que el pressupost que estem negociant de la nostra comunitat autònoma. Aquests radicals del PP que tot ho volen expropiar i nacionalitzar. Això sí que és hipocresia. El mateix que fan ara dient que aquesta llei no beneficia al petit comerç.

Sabem de la inèrcia que ens arrossega cap a aquest escenari i el nostre grup farà tot el que estigui a la nostra mà per generar alternatives a aquest model. I aquesta modificació de la llei de comerç és una d’aquestes alternatives. I la prova és la ferma oposició del PP a aquesta modificació, amb la pretensió de mantenir la llei tal qual la van aprovar la passada legislatura.

No ens sembla tolerable que existeixin tantes facilitats als promotors de grans centres comercials mentre es dificulta la supervivència del petit comerç. D’aquí la necessitat d’un informe d’externalitats, ja que les conseqüències de la creació de grans superfícies no només perjudiquen al petit comerç, sinó al nostre territori i al nostre model de convivència.

Perquè el fons d’aquest tema és precisament el model de convivència. Estem parlant de dues perspectives contraposades de convivència, per aquest motiu és impossible l’enteniment amb vostès. No obstant això, aquesta modificació emana d’un acord entre empresaris comercials, associacions, sindicats, la gent a la qual vostès s’oposen, vostès no fan oposició al Govern, vostès són l’oposició a la ciutadania d’aquestes illes que cada dia els reconeix millor com a oposició.

La rebaixa de 16 a 10 dies com a màxim de diumenges i festius d’obertura comercial de grans establiments és sens dubte el gran titular d’aquesta modificació de la llei. Pensem que traslladar la vida comercial de les ciutats, dels seus barris, als polígons industrials és aberrant i va contra tota lògica de sostenibilitat.