Ens jugam continuar amb un model especulatiu o amb un model que garanteixi el dret a l’habitatge a tota la ciutadania

El diputat Aitor Morrás s’ha felicitat dels acords assolits als pressuposts amb el Pla de transició energètica, ja dotat a l’Acord de mínims amb 3 milions d’euros i que ha augmentat amb les esmenes parcials un 30%, que unit amb els imposts mediambientals pactats a l’Acord tindran una aposta clara per un nou model energètic. Hem aconseguit que s’aprovin 1,5 milions d’euros per al parc d’habitatge públic enguany i ajudes de 40.000 euros a l’habitatge per a persones que pateixen exclusió social a Menorca. I hem donat suport per millorar el sistema d’integració tarifària del transport públic a Eivissa amb 175.000 euros.

Aquesta conselleria és responsable del model de creixement que es vol en aquesta comunitat. Carreteres versus transport públic de qualitat, ciment vs protecció de paisatge i territori. Continuar incrementant la petjada de CO2 vs nou model energètic. Especulació immobiliària vs desmercantilizació del dret a l’Habitatge. Dicotomies que hem de resoldre una a una perquè el conjunt suposi millor qualitat de vida de les persones que amb nosaltres i nosaltres conviuen en aquestes illes.

És un any crucial per al dret a l’habitatge en Balears: hi ha una esmena de Podem que ja es va aprovar en comissió de 1.500.000 pel parc d’habitatge públic aquest any, però faran falta més recursos en anys propers.

Pel que fa a la Llei Habitatge i a la que regula el lloguer vacacional malament anem tal com van orientats els dos esborranys d’ambdues lleis. Desmercantilizar el dret a l’habitatge ha de ser un eix fonamental, el lloguer vacacional actua com a fracking augmentant la bretxa social, la fractura social que està patint que es faci malbé el dret a un sostre.

En aquest sentit, nosaltres hem presentat l’esmena 16743 per a ajudes al lloguer d’habitatge per a persones en risc d’exclusió social a Menorca a on arrosseguen problemes d’habitatge per la morositat de l’IBAVI.

Som conscients que les polítiques hipotecàries de l’ex consellera de Matas Mabel Cabrer ,responsable de les autopistes inundables d’Eivissa i del metro inundable de Palma, a la qual li agrada hipotecar a la comunitat, dificulten la tasca però cal esforçar-se en habitatge, així que anem preparant-nos para això.

Per mitigar fractura social que ja s’està donant respecte a l’habitatge, i la conculcació d’aquest dret, cal tenir la mirada llarga i les butxaques generoses.

Pel que fa a les esmenes que ha presentat el PP veiem que es van podemitzant. Se’ls multipliquen de sobte les esmenes contra el deute sense cap mena de discurs. Les esmenes contra el deute s’han de presentar per ajudar a la gent. No es pot llevar del deute per a infraestructures per donar mes diners a constructors que amb la seva ajuda han ocasionat aquest deute i es fomenta així un model de deute perpetu.

Per altra banda, es pot i s’ha d’apostar i fort per tenir un transport públic que garanteixi a la població la seva mobilitat, una mobilitat que, en una societat cada vegada més precaritzada i en la qual el 24% de la població està en el llindar de la pobresa, el dret a poder desplaçar-se a preus raonables, moure’s per poder optar a oportunitats laborals s’ha de considerar per aquest govern.

Un camí és fomentar més la intermodalitat entre els diferents transports terrestres i que hi hagi més freqüències entre els municipis que ara tenen mancances, i no fer el contrari com, per exemple, la reducció de freqüències del bus llançadora entre Alaró i l’estació de tren que aquest govern té planejat dur a terme com ha anunciat la direcció general de Mobilitat.

Hem de canviar el paradigma de la mobilitat abandonant creences de que tota la mobilitat ha de ser orientada cap al radial pivotant entorn a una capital molt distant i tendir a establir una xarxa de trajectes més curts que afavoreixin el desplaçament entre poblacions més petites i properes. Racionalitzant el transport públic reduirem el privat obtenint els consegüents beneficis per a la nostra societat. És veritat que hi ha alguna millora com amb el pressupostat per realitzar la integració tarifària per la qual es dóna un primer pas a la Illa d’Eivissa i en la de Mallorca per a la racionalització del transport públic. Aquesta ha de ser la política d’aposta clara de mobilitat publica, i la que hauríem de debatre en profunditat per evitar que aquests debats no arribin tard. Perquè quan vulguem adonar-nos estarà tot asfaltat sense sentit.

Respecte al necessari canvi de model energètic volem que la nostra comunitat autònoma pugui tenir més energia renovable i una aposta decidida per la cura del medi ambient, perquè gairebé la meitat de la energia que es produeix a les Illes es produeix cremant carbó i això per a unes illes com les nostres és una aberració. Aquí a Balears, per la nostra ubicació geogràfica, gaudim de 300 dies de sol a l’any. El que faria molt més fàcil l’autoconsum elèctric apostant per energies solars. No obstant això, segons dades de l’informe de Xarxa Elèctrica d’Espanya de desembre de 2015, Balears obté gairebé la meitat de la seva energia de la crema de carbó. Mentrestant, només entre un 2% i un 3% de l’electricitat generada a Balears és d’origen renovable. Per això pensem indispensable que les accions polítiques vagin encaminades cap a la transició energètica i per això hem presentat esmenes que ja varen ser aprovada en comissió per valor de 600.000 euros per reforçar el que ja havia dotat el Govern a aquest pla.

Estem acabant el 2016 i hem vist clarament aquest estiu els efectes de la saturació, i cal adoptar mesures cara al 2017. És necessari actuar sobre l’arrel dels conflictes i agressions en el nostre litoral. Un litoral que presenta una varietat d’ecosistemes dinàmics complexos que són extraordinàriament fràgils davant qualsevol agressió. És necessari actuar davant la impunitat amb la qual funcionen alguns desaprensius en la costa, privatitzant de facto espais de domini marítim terrestre generalment adjacents amb mansions.

Propietaris que fan que els seus serveis de seguretat impedeixin l’accés de persones a aquests dominis públics. Aquests estiu passat hem vist clarament els impactes de la saturació i el mal ús que s’està fent del nostre litoral a causa de la mala regulació que ara pateix.

Tenim una mala gestió del domini públic marítim terrestre i dels espais naturals protegits. Si a Eivissa no hi ha platja ni cala sense algun beach club, aquí a Mallorca es van tenint alguns exemples clars amb el succeït aquest estiu amb el muntatge del «beach club» il·legal a Cabrera ja moltes altres platges de les Illes, com per exemple, fins a fa gens, a la platja de Mondragó, en ple Parc Natural.

El descontrol de l’ocupació d’hamaques a les platges, de les quals ens estan fent fora a les persones residents. No hi ha espais on col·locar les tovalloles en illes com a Eivissa a on tot el litoral es privatitza. No existeix, regulat per llei, un control de fondejos damunt posidònia, que és també un tema que es denuncia periòdicament, i que en aquest pressupost hem aprovat 190.000 euros amb Gent per Formentera per la cura de la posidònia i la lluita contra els fondejos en espais naturals. Per tant tenim una falta de recursos per al control, inspecció i sanció d’aquestes pràctiques irregulars, de processos il·legals d’ocupació i privatització de la costa. És necessari tenir un instrument que serveixi per facilitar la gestió integrada que ha de servir perquè la gestió del litoral es faci amb visió de conjunt i perquè les administracions públiques competencials Ports de les Illes Balears, Autoritat Portuària, Demarcació de Costas , Direcció general d’Ordenació del Territori, de Medi ambient, Consell de Mallorca, i les administracions locals perquè col·laborin entre elles per fer les coses de manera racional, preservant els drets que ens assisteixen a la població.

Trobam partides pressupostàries per a pobresa energètica però no obstant continuam dient que no ha de ser el govern qui faci front a aquest cost de subministraments, sinó que han de ser les pròpies energètiques els qui assumeixin el cost.