Podem aconsegueix arribar a un acord per a que es doti una ambulància a la Zona Nord d’Eivissa

La diputada Marta Maicas ha defensat les nostres apostes en Salut als pressuposts, un eix vertebral també de la nostra lluita; amb els fons de pobresa farmacològica que vàrem aconseguir a l’Acord de mínims hem millorat els pressuposts d’aquesta cartera. Particularment a una qüestió molt important per a nosaltres, l’estudi de l’impacte de la crisi i les desigualtats en la salut pública.

Per altra banda, hem d’estar molt orgullosos d’haver millorat els serveis socials gràcies als fons de la promoció turística conjuntament amb les espectaculars pujades per lluitar contra la violències masclistes i per la igualtat de dones i de persones LGTBIQ, una pujada històrica a l’Acord de mínims d’un 24%. D’aquests fons de promoció turística hem aconseguit que es traspassin 150.000 euros que es destinaran a dependència.

Podem aconsegueix arribar a un acord per a què es  doti una ambulància a la Zona Nord d’Eivissa durant tot l’any. L’esmena és de 300.000 euros per a la dotació d’una ambulància del Suport Vital Avançat SVA a la zona de Santa Eulària, al nord d’Eivissa, per tal de donar cobertura a les necessitats de l’atenció sanitària que manquen a l’illa. Fins ara l’atenció només estava coberta amb dues ambulàncies als punts estratègics d’Eivissa i Sant Antoni.

Durant la seva intervenció, Marta Maicas ha explicat com dues de les nostres esmenes ja aprovades van dirigides, d’una banda, a fer un estudi per abordar la resolució de la problemàtica de la pobresa farmacològica. Un tema que ens preocupa enormement i que el considerem com un dels reptes d’aquesta legislatura i poder acabar amb la pobresa farmacològica perquè quedar sense medicació per motius econòmics, no és democràtic i suposa un impost més a la malaltia.

Per una altra, un esmena per a la creació d’un Observatori sobre els Conseqüències de les desigualtats en la Satut i per estudiar com les condiciones sociodemogràfiques afecten la Salut pública. El creixement de les desigualtats socials a Espanya als darrers anys és alarmant. Som el tercer país de la UE per la coa als indicadors de desigualtats socials.

Més enllà d’un sistema sanitari de qualitat, factors com l’educació, l’habitatge, l’urbanisme, el medi ambient, el transport, l’ocupació, la protecció social i les polítiques fiscals juguen un paper crucial en el nivell de salut de la població i en la seva distribució social.

L’estabilitat del sistema sanitari no és manté mitjançant el copagament sinó fent que la gent que té més pagui més i perseguint el frau fiscal. S’han d’avaluar constantment les necessitats assistencials dels centres escoltant la ciutadania, la societat i als professionals, utilitzant els recursos de forma eficaç i eficient, sense malbaratar aquests recursos limitats. No s’ha de caure en els errors del passat amb retallades absurdes i sense sentit que al final han suposat l’increment de la despesa i una mala gestió enquistada dins el sistema.

Es fa necessari un canvi de model de finançament i despesa sanitària pública, a més d’un canvi de polítiques farmacèutiques i de medicaments. La cobertura sanitària obeint a l’assistència sanitària universal ha de ser el nostre objectiu.

L’aplicació de la Salut a totes les polítiques, programes i plans de prevenció i promoció de la salut al marc del Sistema Nacional de Salut ha de ser el nostre referent.