Si Psib i Més es creuen el discurs de canvi de model, donin suport a la nostra esmena per a la reducció de promoció turística

El diputat Carlos Saura ha obert el debat de pressuposts 2016 defensant les esmenes de Podem a uns pressupostos que pugen substancialment respecte l’any passat i que suposen una recuperació de drets guiats pels Acords pel canvi i marquen un abans i un després al sadisme antisocial del PP.

Un abans i un després a les retallades de drets que condicionaven la vida de centenars de milers de persones i l’atorgament de privilegis als més rics i poderosos.

És una realitat empírica que se pot observar amb dades. Els beneficis de les empreses del IBEX 35 no deixa de crèixer, mentre hi ha 13 milions de persones en risc d’exclusió social al nostre país.

La desigualtat a les Balears s’agreuja per mor d’una fàbrica turística que genera precarietat i explotació i aquesta majoria de canvi ha d’intentar reduir aquest patiment de les majories socials. El PP ha aconseguir el miracle de fer que quan més creix aquesta comunitat, quan més riquesa crea, més pobre és la gent. Una sinergia perillosa que els Acords pel canvi no ha aconseguit encara aturar.

Però els illencs sempre som la víctima predilecta del PP. Cada illenc i cada illenca ha d’obrir la butxaca, el PP necessita al manco 50 euros per pagar les autopistes de Madrid. I encara paguem al PP de Balears 700 euros pels seus amics de Balears per les autopistes d’Eivissa. 750 euros de cada illenc i de cada illenca que han malbaratat els senyors del Partit Popular, més que l’ SMI a partir de l’any que ve, molt més que la renda social. Vergonya senyors del PP, 750 euros que paga cada persona d’aquestes illes directament a la butxaca dels constructors.

Però avui no tenim als comandaments els constructors del PP. Els grans hotelers continuen manant. Malgrat cada cop ens visiti més gent -enguany i el que ve sobrepassam tots els rècords- les condicions laborals no milloren i una majoria de la nostra comunitat enten que el sistema turístic no millora la vida de la gent. No vivim del turisme, vivim de les restes que les grans immobiliàries, els bancs i els grans hotelers ens deixen. És cert que hi ha un canvi de tònica però hem d’apostar per un nou model productiu, no podem deixar que la bombolla turística ens esclati mentre estam a un d’aquests fabulosos congressos turístics a Londres i a Berlin.

Fins i tot, hotelers com Fluxà s’apunten a «caballo ganador» i reconeixen que hi ha saturació turística, evidentment, els poderosos només xerren d’això si els beneficia, però estem orgullosos d’haver condicionat el debat polític i començar a canviar el pensament hegemònic de Balears. No tanta gent s’atreveix ja a dir que vivim del turisme.

Balears té evidentment un problema de finançament, i no només Balears. Totes les comunitats estem socialitzant les pèrdues en un context de privatització de beneficis. Mentre el govern Rajoy nacionalitza empreses deficitàries de carreteres (un caprici d’Aznar) amb més de 1000 milions d’euros més que tot el pressupost que discutirem aquests dies a aquesta cambra, l’estat es reserva el major límit de dèficit per a si mateix, deixant a les comunitats autònomes en un 0,6%. Els ajuntaments, especialment els del canvi redueixen deute, però l’estat l’augmenta: ja hem superat de lluny el bilió d’euros i cada hora que passa puja el deute. Les retallades a l’estat del benestar son un fracàs polític i una impostura econòmica: és fàcil fer nombres quan les teves solucions agreugen els problemes i te deixes a tota la gent que sofreix afora.

Volem reduir encara més el pressupost de promoció turística, al 50%. No podem seguir xerrant de canvi de model si seguim invertint el mateix doblers. Ja hem aconseguit minvar el pressupost de Promoció turística amb respecte a l’any passat, hem aconseguit que no augmenti. Però si Més i PSIB es creuen el discurs del canvi de model, el discurs de que necessitam unes illes més ecològiques i més respectuoses amb el medi ambient, unes illes manco saturades, hem de demostrar-ho. Tindran l’ocasió de demostrar-ho donant suport amb la nostra esmena.

Estem satisfets amb les negociacions que s’han dut a terme. Hem aconseguit 20 milions per un Pla d’infraestructures que veniem demanant moltíssim de temps.  L’educació ha de ser un eix fonamental per el nostre futur com a societat, i això passa per acabar amb el fracàs escolar, passa per disminuir els barracons, per contractar més personal per atenció a la diversitat i per prioritzar aquesta secció, que és el que hem fet en les negociacions amb el govern.

Sabem també de l’esforç que fa la conselleria de treball per acabar amb l’explotació laboral. Però en un context estatal com el que tenim, tots els esforços son pocs. Aquest estiu han tornat a baixar els salaris a Balears. Han baixat 11€ respecte l’any passat. Inma de Benito diu que es culpa dels lloguers vacacionals. Dic jo que els grans hotelers podrien elegir pagar més als seus treballadors i treballadores. Ara tenen un dur competidor. Quina casualitat que grans hotelers comencin a xerrar de saturació turística i a dir que s’han de respectar els drets laborals. No tenen més remei.

En tot cas pensam que l’increment d’un 34% del pressupost d’aquesta conselleria ha de servir també per mirar cap al futur en formació, per lluitar contra la precarietat, en lluitar per unes millors condicions als hotels: per les cambreres de pis, per als treballadors del handling, per als cambrers que no cobren el que han de cobrar, o que estan contractats per manco hores de les que fan. També és important que el pressupost per formació i contractació de personal per al Pla de Transició Energètica proposat per Podem s’utilitzi bé. No hi ha solució de futur més transversal que aquest pla: Creació de llocs de treball de qualitat, lluita contra el canvi climàtic i lluita contra la pobresa energètica. Aprofitem, ara que podem. No podem sinó celebrar que els nous impostos mediambientals que es creïn l’any que ve financin també aquest Pla.

Hem aconseguit també 500.000€ més per la llei de capitalitat, doblers que anirà a la millora de barris desfavorits a la capital de les Illes.

Amb l’Acord de mínims varen pujar el pressupost en les polítiques d’igualtat un 24 %. Sense feminisme no hi ha canvi i això s’ha de demostrar amb recursos i amb política. Des dels consells i alguns ajuntaments s’està fent un esforç molt important en millorar l’atenció a les dones víctimes de violència masclista. Però no tot ha de ser denunciar, les dones s’han de veure recolzades i hem de tractar aquest tema com el que és, la violència més gran que pateix la nostra societat i que en nostre comunitat és encara més greu.

També s’han aprovat les esmenes per la reserva de la biosfera de Menorca i una esmena per lluitar contra els fondejos que arrasen amb la posidònia. Hem de fer més esforços a la conselleria de medi ambient.

Estem satisfets pel que hem aconseguit amb les negociacions amb el govern, però es lògicament insuficient, i ho serà sempre, per qualsevol persona progressista. En tot cas, s’han aprovat un 94% d’esmenes de Podem i creiem que hem fet un bon treball. Però passa una cosa.

Mentre el PSIB i Més governen i intenten canviar certes dinàmiques, el Partit Socialista de Sevilla, el de Susana Diaz, pacta un augment de 50€ del SMI per aprovar el sostre de despesa al Congrés, ha dit el diputat mentre treia un bitllet de 50 euros de la seva butxaca.

Un sostre de despesa que retalla 5.000 milions la despesa i no reverteix ni en un àpex les retallades nefastes del PP en l’anterior legislatura. El PSOE de Sevilla claudica així davant el PP i les seves polítiques, evitant el que realment necessitem amb urgència com és una reforma tributària per incrementar ingressos i redistribuir el creixement. I pretenen justificar aquest suport a les retallades de Rajoy a canvi de 52,4 euros. Amb prou feines 50 euros per tornar a tancar un pacte bipartidista que consolida un model econòmic contra la majoria social del nostre país.

I això ho ha fer a canvi de 50€, el PSOE estatal ha venut els Acords pel canvi per 50€.

Deixant de banda les retallades signades pel PSOE de Sevilla, aquesta pujada del SMI en si mateixa és totalment insuficient i no ho dic jo, ho diuen els sindicats, que ja han començat les mobilitzacions, a més de moltíssims de sectors que es neguen a que trepitgin els seus drets i se’n riguin d’ells. El PP i el PSOE no escolten al Congrés que demanava una pujada de 800€, que duia el PSOE al programa. El «no és no» a l’estat s’ha convertit en «no, però sí».

Per combatre aquestes onades que venen de Madrid, necessitam un mur de contenció, amb un bon ciment. Necessitam canviar l’estatut. I aprovar un 135 a l’inrevés. Sí, l’ignominiós 135 que van signar PSOE i PP en una nit d’estiu posa un sostre de despesa, aquí necessitam un sòl de despesa que garantissin els drets de la ciutadania.