Cal destinar el 50% de promoció turística a canviar de rumb

La portaveu de Podem, Laura Camargo, defensa l’esmena de Podem per a la reducció de la promoció turística i que vagi destinat a Innovació i Recerca. Som l’únic grup polític que apostam perquè hi hagi un vertader canvi de model productiu.

40 anys després d’haver salvat Sa Dragonera i també la seva germana major, Cabrera, a més d’altres illots de l’arxipèlag balear, puc afirmar que no hem estat capaços de salvar les quatre illes majors. Citant a n’Ivan Murray, “Les Balears són avui un hotel, i tenim penjat el cartell d’overbooking”. No s’ha volgut ni s’estan posant les eines per sortir del monocultiu turístic que ens ha duit a l’inici de la fase final del col·lapse. Aquí sembla que ningú vol mirar la realitat que fa mal a la vista, tenim un incendi a ca nostra i en lloc de posar aigua li posam benzina amb una mesura errada com és la desestacionalització. Aquí totes les forces polítiques menys Podem, el Govern i l’oposició, s’estimen més apostar per continuar portant més turistes al llarg de l’any, i sense plantejar un compromís clar amb un model que no depengui del capital turístic, del foment de la sobreexplotació de nostre maltractat arxipèlag.

Després algú es lamentarà. Segons ha expressat el periodista i especialista Joan Lluis Ferrer, les Illes podrien convertir-se un lloc inhabitable en qüestió de 5 o 10 anys.

Al carrer, la ciutadania ho té molt clar, demani a quina cambrera de pis, li agradaria que la seva fia o el seu fill es dediqui al monocultiu turístic en situació d’explotació? Els grans hotelers han contribuït a crear una gran mentida, que si guanyaven ells, guanyava tothom. Però no, no guanya el medi ambient, no guanyen els seus treballadors i treballadores, qui guanya són els llinatges dinàstics d’aquestes illes, guanyen els polítics corruptes i guanya Panamà, però no guanyen les nostres illes.

La sobrecàrrega de les infraestructures i de les capacitats naturals de les illes, després de més de mig segle de construcció i desenvolupament turístic desenfrenat, ha provocat l’aparició d’una sèrie de problemàtiques que, lluny de solucionar-se, continuen agreujant-se. La situació és insostenible.

Per això encara avui és viva la nostra esmena 16740/2016 en la qual proposam destinar 3 milions d’euros que es mouen dins la mateixa Conselleria d’Innovació i Turisme a Innovació i Recerca; i no val dir que hem incomplit l’Acord de mínims perquè estem parlant d’una transferència de recursos entre seccions de la mateixa Conselleria, no d’una Conselleria a una altra, fent valer així la nostra aposta de model productiu. I precisament, la mantenim perquè no entenem com es pot dir que aquest Govern fa seva la necessitat del canvi de model mentre que continua invertint més en Promoció turística que en Innovació. Aquesta no és la solució, això és continuisme, això és voler que rebenti la nostra gallina dels ous d’or esprement el seu suc fins que mori. Podem volem destinar el 50% de la partida de Promoció turística a canviar de rumb.

I mentrestant, el mateix estiu que batim rècords de turistes, els salaris baixen a les Illes segons la “Encuesta de Coste Laboral del INE”, concretament hem baixat 11 euros des de l’estiu de 2015 i estem 150 euros per sota de la mitjana estatal dels salaris en plena temporada. Això la gent ho nota i ho sap. Per això deia que ningú pot continuar a enganar a la gent, que comença a arrelar en el sentit comú que més turistes no es tradueix en millor repartiment de la riquesa per a tota la gent treballadora que viu aquí del turisme.

Saben vostès aquí quin és el producte més car que importem a les nostres Illes? Són els iots de luxe. El camí iniciat pel Partit Popular i encara no rectificat per aquest Govern és convertir les nostres estimades Illes en refugi de les classes privilegiades amb la suposada sortida i la inversió en el sector del turisme nàutic, de les embarcacions de luxe i les embarcacions esportives com a símbol d’estatus. És la manera de demostrar que no anam cap a un canvi de model. La petjada ecològica, la pressió humana suportada, l’esgotament de recursos amb l’estrès hídric que patim (sequera, any rere any) i la incapacitat de la pluja d’aquests dies per omplir els nostres embassaments semblen no ser suficients per aixecar del somni (que és un malson) del creixèment il·limitat.

Amb la macrollei agrària de Company i una altra paral·lela de foment de l’urbanisme predador per aixecar les restriccions d’edificació en sòl rústic i promoure la seva conversió en espai turístic, els espais de clara vocació agrícola es posaven a la disposició del capital turístic. Amb aquest Govern hem fet moratòries d’aquests usos perversos de la nostra terra, però sembla que no s’atreveixen encara a fer moratòries a promoció turística.

La nova llei turística, unida a altres com la llei del sòl, no poden anar en la mateixa direcció, amb tot un seguit de disposicions que flexibilitzen el marc legal i fomenten la inversió turística. Però sembla que no ho fem; això no és desestacionalitzar, això és apostar per dur més turistes a l’estiu; projectes com el resort de luxe que Hyatt Hotels Corporation anunciat a Canyamel han rebut fins ara el vistiplau de les institucions saltant-se tots els impediments a la inversió que suposadament impliquen les avaluacions d’impacte ambiental. És aquesta la forma de dir no al creixement il·limitat?

El poder dels lobbies hoteler i immobiliari segueix en auge i ja tenim prou d’això. A exemples com el de Company se li sumen uns altres com el d’Abel Matutes a Eivissa i el seu imperi turístic. Els tentacles de grups com Melià, Riu o Barceló arriben del Carib a Indonèsia, passant per Sri Lanka o Cap Verd. Aquests grups han marcat les polítiques públiques de les nostres Illes al costat dels grans touroperadors.

Les Pitiüses –Eivissa i Formentera– són el màxim exemple de sobresaturació. Eivissa va rebre 2,7 milions de turistes en 2014, vint vegades la seva població, i Formentera, amb 11.500 habitants, acull a 1,2 milions de viatgers a l’any.

Des del GOB i Terraferida ens estan invocant a tots els partits d’aquesta cambra per a que donem una resposta que impliqui no només la política turística, sinó tota una transformació social dels models econòmic, agrari, fiscal, mediambiental i d’habitatge, començant per la limitació i el decreixement del nombre de places turístiques. Cal invertir en diversificació econòmica apostant per la Recerca i la Innovació.

Aquí tenim una clau i no la volem fer servir, les solucions són clares:

  • mirar el pèndul de mesures de contenció i equitat
  • cercar justícia social
  • posar en marxa alternatives econòmiques postcapitalistes que garanteixin el nostre futur i el dels nostres fills i filles.

Acab amb un proverbi oriental: el turisme és com el foc: pot escalfar la teva sopa però també pot cremar la teva casa. Escalfem la nostra sopa amb més recursos per a la Innovació i la Recerca i evitem que ca nostra es cremi.