Fem que l’habitatge sigui un dret i no una càrrega per a la tota la vida

Aquests pressupostos pretenen continuar amb la reparació del desgavell deixat per les inexistents polítiques del PP i per a això, el primer és aprendre de les seves errades. L’habitatge com a mercaderia d’especulació ens va portar a la pitjor crisi mai vista en democràcia. El diputat Aitor Morrás ha explicat les nostres aportacions a la conselleria de Territori, Energia i Mobilitat, fent que les famílies no s’endeutin de forma perpètua per viure sota un sostre.

En aquests pressupostos 2018 hem acordat un gran Pla d’Habitatge que posarà 511 habitatges públics més en circulació, que suposa una inversió 50 milions. Que en 10 anys arribarà a gestionar habitatges per a 5.000 famílies, quan a les llistes d’espera de la IBAVI hi ha 1.800. Però estem molt lluny de la mitjana estatal amb només 1.800 habitatges gestionats per l’IBAVI a hores d’ara, uns 300 que gestiona l’Ajuntament Palma, 30 el IBDona. Uns 0,6% d’habitatges públics a les illes, una xifra que està molt però que molt per sota de la mitjana europea. Quan a l’Estat el percentatge d’habitatge és de l’1,1%; a Holanda, del 32%; a Àustria, del 23%: al Regne Unit, del 18%; i a França, del 17%.

El Pla d’habitatge ha estat la peça clau d’aquests pressupostos 2018, però sobretot la mentalitat que té darrere; construir habitatge de lloguer, no habitatge de compra que abans o després deixaria de ser pública que és el poc que vostès van fer en el passat.

Esperam, sincerament que el PP faci una reflexió perquè de les coses més greus que vostès els han fet a les gents d’aquestes illes, ha estat la seva irresponsable política d’habitatge. Que té la seva base precisament en la seva inexistència.

Nosaltres hem presentat i s’han aprovat en comissió:

-3 Milions per a polítiques per afrontar l’emergència habitacional , que suposa un 30% d’increment.

-100.000 euros per a l’Oficina habitatge Buit, finalment Servei d’Habitatge Desocupat, que mobilitzarà els habitatges desocupats dels grans tenidors cap al mercat de lloguer anual.

-50.000 euros en la reforma del local centre de baixa exigència de ciutadella

-400.000 euros per a ajudes en matèria transició energètica.

– 100.000 euros per a inversions en generació d’enèrgia amb biomassa.

-150.000 euros per a la millora de freqüències de transport públic.

-Hem augmentat la dotació per a l’Agència pública d’energia; que haguessím colgut que es creés amb la llei, però esperarem a la Llei de canvi climàtic.

Així que hem fet exactament el contrari del que ens va ensenyar el PP, deixar de tractar l’habitatge com un bé especulatiu i hem incorporat un dret reclamable en els tribunals pels sectors més vulnerables de la nostra societat, que hem anonmenat ‘dret a l’habitatge’ que a altres comunitats autònomes com el País Basc o València es coneix com a ‘dret subjectiu’. Per primera vegada, l’administració (el govern balear) tindrà l’obligació de garantir el dret a l’habitatge, ja sigui amb habitatge de lloguer social o amb ajudes econòmiques, pagant el lloguer.

Com ja vam fer a la Llei de Lloguer turístic, hem de delimitar bé el dret a l’habitatge del negoci. El dret a l’habitatge ha d’estar preservat per sobre del negoci. I això l’estem fent en cadascuna de les lleis que van passant pel parlament. Amb la Llei d’Urbanisme, hem reservat el 30% per a habitatges públics i en la Llei de l’Habitatge, hem previst tot un mecanisme d’habitatge desocupat que posarà al mercat tot habitatge dels grans tenidors, els propietaris de més de 10 habitatges, que no estigui sent utilitzat durant un periode de 2 anys.

L’objectiu és desmercantilizar a poc a poc el dret a l’habitatge, que les famílies no s’endeutin de forma perpètua per viure sota un sostre. Que l’habitatge sigui per fi un dret i no una càrrega per a tota la vida.

Moltes de les mesures que anem negociant i que va fent el govern van en la bona direcció, ha valorat el diputat. Però tenim dubtes sobre la canalització del Gas i la concessió a Redexis, d’Endesa, per sempre, dubtam que sigui una mesura efectiva per a la transició energètica. Serà difícil passar després a renovables, ha considerat Morrás.

Tenim dubtes també sobre que la gent hagi d’acostumar-se a viure al costat s’un parc fotovoltaic, segurament hagi d’haver-hi parcs, però el que estaria bé és que la gent s’acostumés a tenir panells en la seva teulada, ha conclòs.

Per acabar, el diputat ha dit mostrar-se satisfet per les negociacions de Podem amb el govern fetes en el marc del compliment dels Acords pel canvi, i que han suposat importants increments dels pressuposts respecte de l’any passatun 6% en Protecció social; un 14,5% en Promoció social; un 5,45 en Salut; un 5,9% en Educació; un 27,8% en Habitatge; un 119, 7% en Actuacions ambientals i un 35,6% en Infraestructures agràries rurals.