La nova llei d’Urbanisme planta cara a dècades d’indisciplina i d’impunitat urbanística

Podem donam suport i hem aportat a la nova llei d’Urbanisme balear que és una llei valenta i un gran esforç dels membres dels Acords pel canvi per aturar l’urbanisme a la carta de les lleis Delgado i Company, a més del desgavell sobre el territori que han provocat l’absència de polítiques en defensa del territori durant els darrers 30 anys, ha valorat el portaveu de Podem, Alberto Jarabo, sobre les negociacions de la Llei que s’han dut a terme durant més de mig any. Hem estat més de tres dècades sense una llei d’urbanisme, finalment es va aprovar una però el deteriorament i l’ús il·legal del nostre territori pensam que feia necessari una nova regulació amb una disciplina molt més ferma en contra de l’ús il·legal, ha dit. Avui la Llei s’ha aprovat al ple del Parlament.

Amb aquesta llei hem arribat a consensos bàsics per fer una llei més coherent i que simplifiqui les excepcions, ha dit.

Una de les principals conquestes que hem inclòs a la llei és haver acabat amb la prescripció de les infraccions en rústic i haver delimitat també el fals sòl urbà, és a dir, terrenys que no son urbans per a les Directrius d’Ordenació Territorial però que els ajuntaments els podien considerar com a urbans. Quedava pendent una esmena nostra per a fixar als ajuntaments uns criteris encara més clars perquè aquests terrenys es poguessin classificar com urbans i que caldria que:

  • Més del 50% del seu viari estigués executat
  • Més del 66% del seu perímetre estigués en sòl urbà ja consolida

Esmena que no ha sortit endavant.

Al mateix temps, també hem assegurat una delimitació més clara en l’ús agrari i l’ús turístic del sòl; entenem que la Llei té una perspectiva global de l’urbanisme i retorna a uns principis de legalitat que les lleis de la passada legislatura van impedir, que feien que qualsevol conseller de Turisme o d’una altra àrea pogués considerar un ús diferent del que preveien les direccions territorials simplement per obtenir un benefici econòmic. Ens referim a sòls que s’empraven per a ús agrari i que el conseller de Turisme podria considerar que per obtenir un benefici econòmic del terreny es podia botar les lleis. Ara s’impedeix.

Jarabo ha destacat la perspectiva social de la Llei. El fet que es reservi com a mínim el 30% de l’edificabilitat residencial a habitatges amb algun tipus de protecció pública VPO ‘és una clara victòria des d’una perspectiva no només progressista sinó també de benefici dels interessos de la gent que no pot accedir a un habitatge’.  Aquesta llei es complementarà amb la futura Llei d’Habitatge i és necessari que amb diferents lleis com la d’Urbanisme es puguin preservar determinats terrenys o edificis perquè una part d’aquests tingui un ús públic.

Per una altra banda, amb la Disposició transitòria tercera, hem aconseguit que en nuclis de menys de 3.000 habitants, la proporció d’espais lliures públics no sigui inferior a 2m2 per habitant. I hem establert una doble garantia d’ordenació urbanística d’ajuntaments i consell per a la millor protecció del territori. Des de Podem, volem que aquestes noves exigències als ajuntament vinguin acompanyades d’una feina més propera amb els Consells Insulars, que puguin assistir als ajuntaments i garantir així el compliment d’aquestes noves exigències.

El nostre objectiu amb la Llei ha estat continuar restringint al màxim totes les excepcions repartides entre la Llei de Turisme, la Llei Agrària i diferents decrets.  Però hem manifestat dubtes en dues disposicions, ha explicat el diputat. La disposició derogatòria única, en la qual estem a favor de la rehabilitació d’establiments turístics sempre que aquesta tingui objectius com l’accessibilitat i l’eficiència energètica però mai quan aquestes obres puguin legalitzar construccions il·legals. Manteníem una esmena que suprimiria la disposició addicional tercera que es va incloure a la Llei de Turisme aquest estiu i que tampoc s’ha aprovat. Apostam perquè hi hagi rehabilitacions d’hotels evidentment però el que no volem és que una petita rehabilitació, com posar un ascensor o una placa solar, pugui permetre la legalització d’un hotel que fins ara estava en terrenys irregulars o no urbanitzables. Hi ha d’haver rehabilitació però no pot comportar la legalització d’establiments irregulars, ha insistit.

Pel que fa a la Disposició transitòria 14, a la qual hem votat també en contra, aquesta ha aixecat crítiques des dels grups ecologistes, com no pot ser d’una altra manera; ja que que s’aprovés permetria que determinades edificacions amb més d’un 90% construït en determinades circumstàncies es poguessin legalitzar. Parlam de casos concrets sobretot a Eivissa i en el cas de la família Matutes, hi ha dubtes sobre a qui podria beneficiar. Per uns terreneys i unes edificacions que ja el Tribunal Superior de Justícia de Balears va dir al seu moment que la seva modificació per part del govern de Matas havia estat irregular. ‘No és coherent que una bona llei d’Urbanisme com és aquesta quedi esquitxada per l’ombra de l’urbanisme a la carta. Per tant, hem demanat al PSIB que retiri aquesta Disposició transitòria’. ‘No pot ser que una llei d’un govern progressista sigui la que pugui legalitzar aquestes edificacions i per tant demanam al PSIB que la retiri’. Una demanda que el PSIB no ha escoltat i la disposició s’ha aprovat amb el suport també del PP.

La nostra és una aposta per una llei d’Urbanisme que no entri en el menú de casos particulars i hem treballat perquè desapareguin; entenem que és l’aplicació d’aquesta llei la que pot realment establir un abans i un després en la protecció del territori.

Jarabo ha felicitat als Consells insulars amb els quals hem col·laborat, i també han col·laborat amb el govern, per millorar aquesta llei i que s´han pres molt seriosament tornar a la legalitat i fer complir les lleis. ‘En concret, encoratgem els esforços de  l’Agència de Disciplina Urbanística del Consell de Mallorca que està fent via amb expedients molt endarrerits i que ara té una nova eina per imposar la protecció del territori de bon de veres’.