La UIB coautora de la patent hauria d’haver controlat el Minerval

La Universitat no pot mirar cap a un altre costat en un fet tan greu com el cas Minerval i és per aquesta raó que el rector i el vicerector han comparegut com a màximes autoritats d’aquesta. Ens preocupa que hi hagi més Minervals a la universitat. Cal un replantejament en matèria de transparència així com en la manca d’òrgans de control a la UIB. Llorenç Huguet i Jaume Carot han donat explicacions sobre el coneixement de la UIB des del 2011 de la venda del fals fàrmac contra el càncer Minerval a petició nostra a la comissió d’Educació del Parlament.

El diputat ha començat la seva intervenció agraint al rector, Llorenç Huguet i al vicerector, Jaume Carot per la seva compareixença en la comissió d’Educació a petició nostra. Saura s’ha mostrat content i ha valorat com a necessari que aquesta compareixença es fes abans de l’estiu i no després; era una qüestió urgent i la ciutadania necessita explicacions sobre el que ha passat amb el Cas Minerval, per saber detectar què ha fallat, què s’ha fet i què no s’ha fet, i si s’han pres totes les mesures necessàries per part de la Universitat, i de vostès com els seus màxims representants, els ha dit.

La nostra petició de compareixença no té altre objectiu que el de la defensa de la Universitat i del seu bon nom, tan important com a institució a la nostra Comunitat. Perquè nosaltres pensam que la Universitat de les Illes Balears està sofrint un replegament sobre ella mateixa. L’autonomia universitària no pot ser mai antònim de democràcia i transparència. Com a institució pública i com a generadora i transmissora de coneixement que ha de revertir a la societat, la Universitat no pot permetre que torni a passar un fet tan greu com aquest i és per aquesta raó que vam demanar les seves compareixences com a màximes autoritats d’aquesta. No podem permetre que la Universitat s’allunyi de la societat, o s’aprofiti d’ella per a fer negocis obscurs. Pensam, en aquest sentit, des del nostre Grup Parlamentari, que alguns volen una universitat en l’ombra, on no arribi la llum i a on es pugui fer qualsevol cosa, ha afirmat amb contundència Saura.

Sospitam que el cas Minerval possiblement no és la punta de l’iceberg. El cas Minerval sembla, més aviat, el mètode, el modus operandi, la forma de funcionament actual d’aquesta Universitat, a on des de fa un temps, davant determinats fets, les autoritats universitàries es posen de perfil i deixen fer als seus, sense vetllar per les necessàries supervisions sobre les investigacions i en aquest cas, el negoci fet amb la venda d’un fals medicament. Deia Mariano Rajoy en un dels moments en què inconscientment aflora la veritat d’allò que el president pensa que “hay que saber mirar hacia otro lado cuando hay que hacerlo“. Crec que aquesta compareixença, senyor Huguet i senyor Carot, és una oportunitat per a vostès, per a demostrar a la ciutadania i a aquest Parlament que no han mirat cap a un altre costat, ha dit el diputat.

El senyor Escribá, com a cofundador de l’empresa LipoPharma i investigador de biomedicina molecular de la UIB, deia el 2011 que les primeres proves en humans començarien en el 2012, i que el 2014 estaria al mercat. Supòs que tant el rector com el senyor vicerector saben de la complexitat del tractament del càncer, i més dels gliomes, tumors cerebrals molt difícils de tractar si no estan en una part molt superficial del cervell. I supòs que tant el rector com el vicerector saben que un medicament com aquest hauria d’haver tingut controls, sent la UIB coautora de la patent, no es pot eximir de la responsabilitat que té per no fer els controls pertinents, sigui LipoPharma una spin off o no, com s’ha volgut justificar Huguet.

L’any 2002 el senyor Escribá exhibia una sèrie de resultats que ell qualificava d’exitosos a partir d’experiments en humans. Que ja semblava que s’estaven fent l’any 2000 i que després van culminar en la fundació de l’empresa LipoPharma. Ens agradaria saber quin control tenia la Universitat sobre els experiments que feia aquest Doctor a la Universitat segons deia ell, a més amb humans? S’estaven fent realment o se’ls inventava per enganar la gent i guanyar doblers?Les dues coses serien greus, ha dit Saura.

Anam un poc més a prop en el temps. Abans de la visita de l’ara Reina emèrita a l’agost del 2014 a la UIB per conèixer els resultats dels Drs Escribá i Busquets en la lluita contra l’Alzheimer, aquests investigadors varen afirmar a un mitjà de comunicació que estaven provant aquest medicament amb humans. Això després la UIB no ho va dir al seu comunicat de premsa. Ens preocupa que hi hagi més Minervals a la UIB, ha dit Saura. S’estaven fent experiments amb humans i no només en ratolins?.

Vostè Senyor Carot sap el que costa arribar a patentar un medicament. Quina és la relació de la UIB amb la patent de Minerval? Aquí toca xerrar d’un fet greu. S’han xerrat de nombrosos avisos de què s’estaven produint fets que no eren normals: La renúncia de dues investigadores al maig del 2014 a ser membres de l’equip de la patent de Minerval.

Com és això possible que no investiguin quan hi ha dues persones que es volen desvincular d’una patent? Per què no varen fer res llavors?, ha demanat Saura.

Avançam en el temps i ens trobam que al maig del 2016 vostès encara no han fet res, quan ja es sabia qualque cosa.

Per què va haver d’anar Xesca Mas, presidenta del Consell Social de la UIB, a Fiscalia i no vostè en nom de la UIB després que ja havien passat uns anys per tenir més que sospites de la mala praxi feta amb aquest fals medicament? No considera que la seva missió era posar en marxa tots els mecanismes perquè s’investigués com més aviat millor què estava passant amb aquest fals medicament? A l’acta de la reunió del Consell Social que varen tenir el maig del 2016, la presidenta va informar que hi havia indicis que s’estava utilitzant la Universitat per vendre aquest producte i vostè va dir que no hi havia proves que s’estàs utilitzant un fals medicament per tractar tumors. No considerava que malgrat la seva opinió era necessari investigar? No era suficient la renúncia de dues persones autores de la patent per sospitar que qualque cosa no anava bé?.

Saura ha insistit en que la transparència ha de ser un eix fonamental també per a la UIB, per aquest motiu hem demanat la compareixença. Jutjam una responsabilitat política no d’altre àmbit, ha dit Saura; respectant l’autonomia universitària s’ha de poder xerrar de tot amb total transparència, ha volgut deixar clar.

Després de les explicacions ens segueixen quedant dubtes sobre si s’ha mirat cap a un altre costat o no en el cas Minerval, ha afegit.

En la seva intervenció, Saura ha remarcat la manca d’òrgans de control a la Universitat, tant en temes de contractació com d’investigació. Quins mecanismes pensen posar en marxa per evitar nous casos Minerval?, ha volgut saber el diputat.

La sensació que dóna és que vostès no tenen cap control sobre les patents de la Universitat, un control que ha d’anar més enllà d’una comissió ètica, com ha dit Huguet, perquè es poden aprofitar de la Universitat per fer negoci.

Quins mecanismes faran servir a partir d’ara perquè no es pugui repetir una cosa així?. D’aquest episodi tan nefast per a la Universitat desitjam que pugui néixer un replantejament total en termes de transparència a la Universitat. Tot el que ha passat ha tacat la Universitat i no perquè nosaltres demanem explicacions aquí avui. Però finalment el més dramàtic d’aquest cas és que la gent ha dipositat la seva esperança de sobreviure en un fals medicament, ha conclòs el diputat.