L’auditoria ciutadana del deute ha de servir per lluitar contra la corrupció

Els Acords pel Canvi han comportat millores importants per a la ciutadania. Però queda molt per fer. Seguim sent exigents amb el seu compliment però també amb els compromisos amb el grup parlamentari de Podem i la gent que ens va votar el 24 de maig del 2015. El diputat Carlos Saura ha defensat el nostre posicionament davant la compareixença de la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, per exposar el contingut del Compte General de la comunitat autònoma de les Illes Balears de l’any 2017.

Per a Carlos Saura, els comptes que presenta la Consellera en la sessió d’avui mostren una imatge idíl·lica de l’economia balear i de la gestió dels doblers públics. Efectivament, en aquesta legislatura la bonança econòmica, així com una gestió responsable, ha permès incrementar la despesa en la majoria de partides pressupostàries socialment justes mentre se satisfeien els objectius de dèficit i endeutament imposats a través de la Llei Montoro. Creiem que això suposa una gran millora en la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears.
Concretament, es compleixen totes les regles fiscals imposades pel govern espanyol i, a més, s’aconsegueix tancar l’exercici amb superàvit pressupostari, quelcom inaudit en molts anys. Unes bones xifres que, a més, permetran començar a reduir el deute públic de les Illes en relació al PIB.

En aquesta comunitat, i en la mesura del que les competències autonòmiques ens han permès, hem aconseguit que el creixement econòmic reverteixi en millores per a la ciutadania i estem segurs que si hagués governat el PP, la seva ideologia individualista no hauria permès aquestes millores. El 2017 la despesa pública ha incrementat més que el creixement econòmic dels darrers anys, i això, que escandalitza a la dreta d’aquest Parlament, ha estat possible gràcies a una millora en la justícia fiscal i la redistribució de la riquesa d’aquestes Illes. Les treballadores d’aquesta terra estàvem fartes de veure la riquesa que produíem sense poder gaudir d’aquesta. Gràcies a la majoria parlamentària progressista i a la presència de Podem en aquesta cambra això comença a revertir, encara que els de dalt perdin privilegis i els partits de dreta se sentin incòmodes amb això.

A Podem som conscients que queda molta feina per fer i no ens satisfan només les engrunes. Hem de mirar més enllà del que és evident per adonar-nos que encara podríem estar millor. En primer lloc, i posant l’èmfasi en el compliment de la Llei Montoro, cal recordar que en els comptes que ens presenta avui la Consellera d’Hisenda, hi consta una despesa superior a 900 milions d’euros en amortitzacions i interessos del deute. Quasi el 20% del pressupost del 2017 que ens presenta la Consellera se’n va anar a retornar doblers a la banca, a fer-los el joc, a arrodonir el seu negoci: beneficis abans, durant i després de la crisi. I, òbviament, entenem que no podem deixar de pagar de forma unilateral però el que ens preocupa a Podem és la comoditat i alegria amb la qual alguns s’adapten a la Llei Montoro. Una Llei antidemocràtica del PP que no és més que l’especificació de la reforma del 135, de manera encara més antidemocràtica per PSOE i PP.
I és que sembla que els Governs, central i autonòmic, comparteixen l’obsessió pel dèficit 0 i pensen que el retorn del deute a tota costa és desitjable malgrat no existir cap evidència científica d’això. Per més que intentin canviar certes condicions el marc conceptual i ideològic en què s’ha mogut tant PP com PSOE. Un paradigma neoliberal segons el qual és impossible anteposar els interessos de la ciutadania als dels banquers.

Des del nostre punt de vista, en canvi, és fonamental canviar l’enfocament de la gestió econòmica per tal de situar les persones efectivament en el centre i no, només, com el residu restant un cop satisfetes les necessitats del capital. Concretament, i pel que fa al tema del dèficit i el deute públic pensem que són aquestes variables les que s’han d’ajustar a les necessitats socials i no pas a la inversa. Igual que hi ha hagut un sostre de despesa, hi hauria de ver un sòl de despesa per a drets bàsics, a nivell estatal. Ens alegrem de saber que la ciutadania d’aquestes illes disposa de més recursos per al seu benestar, però no podem deixar de reclamar a aquest govern i també al de l’estat, que lluitin per acabar amb aquesta dictadura econòmica que impedeix una despesa necessària per afrontar els reptes d’aquesta comunitat. Sabem que la senyora Cladera ha insistit al senyor Sánchez que per satisfer les necessitats de Balears necessitem un nou sistema de finançament. Però si hem tingut l’alè del senyor Montoro durant tant de temps al nostre clatell podríem també haver pres decisions com les de garantir més ingressos per aquesta comunitat. Sabem que es va pujar el tram autonòmic de l’IRPF pel 3% més ric d’aquesta comunitat, però, malgrat això no es varen posar en marxa els imposts verds que tant nosaltres com Més hem reclamat des del primer minut de legislatura. Això hauria suposat disposar de més de 30 milions d’euros… i creiem que haver renunciat a fer que qui contamina pagui ha estat un error. És una política que segueixen molts altres estats i regions i són polítiques bàsiques per lluitar contra el canvi climàtic.

Per una altra banda la presència conjunta de millores socials i compliment dels objectius de dèficit només és possible en un marc de bonança econòmica que no sabem quant durarà (baixos tipus d’interès, baix preu del petroli…). Què farem quan això se’ns giri en contra? I quan els turistes tornin als països del nord d’Àfrica? Això ens indica, també, que cal canviar el model productiu des d’ara mateix i les dades que ens presenta la consellera d’Hisenda ens permeten observar que es pot anar més enllà del que s’ha fet fins ara.

En primer lloc cal destacar el ocorregut a la Conselleria d’Educació; una esfera central per al canvi de model productiu i per a la justícia social. Si bé és cert que en aquesta legislatura s’han revertit les retallades del PP gràcies a la pressió del carrer i nosaltres hem pressionat perquè els recursos destinats a educació augmentassin molt més. Hem fet això a cada negociació de pressupostos, any rere any, però encara estem lluny de la mitjana estatal en inversió sobre el PIB en educació pública. Queda clar que aquest Govern no ha fet tot el que es podia en aquest àmbit, malgrat les nostres advertències. De fet, sense anar més lluny, ens ha sorprès veure que en el compte general de 2017 que avui presenta sa Consellera Cladera hi ha una despesa en educació superior al que s’havia pressupostat per un valor d’uns 40 milions d’euros. Saben quina quantitat addicional als pressupostos de la Conselleria d’Educació reclamàvem des de Podem? Efectivament, 40 milions d’Euros.
Esperem que aquest any efectivament facin cas a les nostres propostes, que en definitiva són reclamacions històriques de la comunitat educativa, i arribem als 1.000 milions en Educació, amb especial èmfasi en la solució dels problemes del 0-3, com a garantia de justícia i progrés.

En segon lloc, també és destacable la por del Govern autonòmic d’oposar-se frontalment al monocultiu turístic d’aquestes illes. Per què la inspecció turística no funciona? Per què no es posen en marxa polítiques per canviar aquest model? Els primers pressuposts que vàrem configurar aquí, els de 2016 no varen donar l’empenta necessària per a aquest canvi de model. I a la vegada hi havia una manca d’inspectors turístics crònica…. Però, més preocupant, i comprovable al Compte General de 2017 que avui presenta la Consellera d’Hisenda és la mala gestió dels pressupostos d’innovació i indústria, amb un nivell d’execució molt inferior al pressupostat (70 %) igual que va ocórrer en els anys 2016 (40%) i 2015.
Per què ha estat aquesta manca d’execució en uns doblers que havia de revertir aquest monocultiu i apostar per altres sectors econòmics?.
Nosaltres no ens cansarem de treballar pel canvi de model que fa falta aquestes illes i que ha d’assegurar la sostenibilitat de les finances públiques en el llarg termini. Som com un restaurant. Depenem de què vengui la gent per seguir oberts. Però si ens obren més restaurants al nostre mateix carrer o tindrem molt malament per poder tirar endavant. I el que no volem és una constant competència de preus que en darrera instància abaixen salaris. Sabem que hi ha una bona previsió que fa que s’hagin signat els acords d’hostaleria. Però s’han de posar les bases perquè si les coses no van bé puguem tenir una alternativa. I perquè els doblers es gestionin de forma correcta no només hem de mirar l’estat d’execució de les partides pressupostàries. Hem de fer una reflexió profunda de com s’han gastat els doblers en aquesta comunitat autònoma. Com podem millorar en eficiència i en la lluita contra la corrupció: Hem de treballar per a assegurar que a través de l’auditoria ciutadana del deute, a la que el Govern, d’altra banda, ha posat tants entrebancs, que milloram aquesta eficiència i que hi ha un control i serietat amb els doblers que són de la gent.