L’auditoria del deute servirà per evitar els casos de corrupció

Començam les compareixences per conèixer com s’ha generat el deute de gairebé 9.000 milions d’euros de les Illes i generar palanques perquè aquestes polítiques no es tornin a repetir amb en Sergi Cutillas, economista i membre del comitè d’experts que va auditar el deute grec el 2015, que ha comparegut avui a la comissió no permanent sobre l’auditoria del deute al Parlament. De la partida pressupostària de la comunitat autònoma de cada any gairebé un 20% es destina al pagament de deute i interessos. Per qüestió de transparència, de rendició de comptes i de compromís amb la ciutadania engegam aquesta comissió. El PP, el partit de la Gürtel, com no podia ser d’una altra manera, no dóna suport a aquesta oportunitat d’evitar la corrupció i la seva manera de fer política de sobres per a beneficiar als amics, i de treballar per fomentar la transparència i la inversió en polítiques per a millorar la vida de la gent i no per a beneficiar a uns pocs.

‘Aquesta comissió de l’auditoria és una oportunitat per establir un nou paradigma legal i democràtic, per a uns nous funcionaments públics, i per evitar tots els casos de corrupció que hem viscut i l’augment de deute i despesa en infraestructures que no necessitàvem‘, ha destacat Sergi Cutillas.

‘És una molt bona eina per realitzar des del Parlament un seguiment de l’acció de govern en relació a com s’empren els doblers públics i recursos de la ciutadania’. Cutillas, integrant de la Plataforma per l’auditoria ciutadana del deute espanyol, ha destacat la necessitat que es faci amb un gran nivell de participació ciutadana i transparència amb l’objectiu de conèixer i fer la màxima difusió de com s’ha creat aquest deute i sobretot evitar que es torni a produir.

L’economista porta a les Illes tota la seva experiència de l’auditoria del deute grec que es va iniciar el 2015 i ha destacat la importància de posar llum sobre aquest tema i veure com s’havia produït. Segons ha explicat Cutillas, ‘3 mesos d’auditoria en què es demostrà que el poder financer imposa el seu mandat sobre les democràcies parlamentàries, l’increment del deute des dels 80 fins a l’inici de la crisi s’havia generat per diferents factors que no tenien a veure amb l’activitat fiscal de la gent, no perquè no es paguin impostos, com es deia llavors, sinó que l’increment del deute del 20% fins al 80% del PIB ve donat per un pagament excessiu d’impostos a la banca grega, una despesa excessivament gran en armament, material militar fabricat a França, Alemanya i EUA que no arribava al país i anava als EUA com a contribució de Grècia a l’OTAN, avions sense motors, submarins amb defectes de fabricació amb una despesa propera als 3.000 milions d’euros. També contribuí l’evasió fiscal de les grans empreses que van portar aquest increment del deute. El 2010 es posa en marxa el programa d’ajustament però no hi ha una reestructuració del deute. El préstec de 5.000 milions d’euros a Grècia, que no va entrar a les seves arques, va ser per salvar els bancs francesos, anglesos i americans’, ha denunciat Cutillas.

La portaveu adjunta de Podem, Laura Camargo, ha destacat l’experiència de l’economista Sánchez Mato qui va reduir un 40% el deute de l’Ajuntament de Madrid, a més de la del mateix Cutillas en l’auditoria del deute grec. La diputada ha volgut saber si hi ha un canvi cap a la democratització de la gestió de les finances públiques i què suposa que s’avantposi el pagament dels interessos que devem als bancs prioritzant del pagament del deute en perjudici de la inversió en polítiques públiques i què hauria passat si no es blindés el pagament del deute. A més de la seva opinió sobre la creació d’una banca pública responsable del finançament d’acord amb requisits socials. També ha volgut conèixer experiències prèvies sobre com engrescar la ciutadania en aquesta auditoria.

Segons Cutillas, primer de tot, per dur a terme una auditoria ciutadana, que és un mandat europeu, ha recalcat, s’ha d’acotar en el temps i identificar els diferents mecanismes, quins tipus d’interès s’ha pagat pel deute, quins són els creditors, per què s’ha fet servir l’endeutament: per fer inversions o millorar la vida de la ciutadania, o per continuar pagant deute que és el que ha passat en la majoria dels casos, i ha posat d’exemple la Llei Montoro que ha forçat a l’austeritat a les administracions, ha dit. L’auditoria ha d’intentar categoritzar quins tipus de deute s’han generat que pot ser directament il·legal contractat amb consciència dels bancs participants en una infraestructura concreta que se sap que és il·legal; l’il·legítim que entra dins el camp polític, que segons Cutillas és la part més innovadora del deute i proposa una anàlisi política de l’endeutament perquè a través del procés participatiu els ciutadans i futurs votants puguin valorar i serveixi per saber qui ha fet una millor gestió. Un exemple de deute il·legítim és fer una infraestructura legal però amb motius electoralistes, que ha beneficiat a empreses properes a uns determinats partits… El deute odiós és una categoria del deute estatal que s’exerceix com a mecanisme colonial per fer una intervenció total del país, com és el cas de Grècia, ha explicat l’economista per a qui en el context actual s’obliga a les administracions a pagar passi el que passi i posen per davant els bancs; això no vol dir no pagar als bancs sinó establir prioritats, les administracions es deuen a la gent i els bancs han de valorar quan fan un préstec quin és el risc que no es pot pagar en la totalitat. En aquest cas, ha afegit Cutillas, es pot reduir el pagament del deute fent sostenibles les finances de l’administració.

El Pla de treball de la comissió, impulsat per Podem, conté que una consultora externa, independent, que pugui seguir criteris de transparència, independència i rendició de comptes amb ulls externs analitzi com s’ha produït aquesta evolució del deute durant les darreres tres legislatures.

Respecte de la metodologia, i en consens amb el PSIB i el suport de MES, la comissió instarà l’Oficina Anticorrupció a contractar una consultora especialitzada en auditories ciutadanes del deute i les polítiques públiques,abans de la finalització de novembre de 2018.

En el dit pla de treball es planteja dur a terme un anàlisi de les inversions públiques i del deute, així com un estudi del procés d’endeutament, el seu origen, els seus resultats i impactes, amb la finalitat d’establir instruments i polítiques necessàries per a garantir un endeutament al servei de la majoria social.

Pel que fa als diferents compareixents, hi participaran entre altres càrrecs públics relacionats amb pressuposts i tresoreria de la CAIB, especialistes de la UIB, representants de moviments socials com ATTAC o Ecocrida, experts com Eric Toussaint, portaveu de la xarxa internacional del comitè per a l’abolició dels deutes il·legítims, així com participants de l’Auditoria del deute públic de l’Equador, que intervindran en les comissions per vídeo conferència.

Les reunions de la comissió no permanent de l’auditoria del deute continuen durant el mes de juliol al Parlament.