L’habitatge, un dret per primera vegada a les Illes

Avui aprovam la primera llei d’Habitatge de les Illes que per primera vegada en la nostra comunitat converteix l’habitatge en un dret que es pot reclamar als tribunals i que imposa al govern executar polítiques de protecció i promoció de l’habitatge; els grans tenidors amb més de 10 habitatges buïts estan obligats a cedir-ne l’ús dels buïts més de dos anys; crea el Servei d’acompanyament en matèria d’habitatge per desnonaments i persones en risc d’exclusió residencial; els Habitatges de Protecció Oficial seran sempre públics i la protecció serà per sempre; es fomenta el lloguer social envers la compra i el govern cedeix gratuïtament l’ús del sòl a les cooperatives. El diputat Aitor Morrás l’ha defensada al Parlament.

‘Avui és un dia doblement històric no només perquè estan sent derrotats els corruptes, sinó perquè comença un nou contracte’, ha començat la seva intervenció del diputat Aitor Morrás. La llei d’habitatge de les Illes Balears imposa una obligació clara i concisa a l’administració autonòmica. 

El dret reclamable davant els tribunals d’exigir una solució habitacional o ajuda econòmica per als col·lectius en situació d’especial vulnerabilitat que estiguin en risc d’exclusió residencial, amb prioritat per a dones víctimes de violència masclista, persones que hagin estat desnonades o que estiguin en procés de desnonament o de llançament, i també persones amb un grau de discapacitat superior al 33%, entre altres.

Avui també fem llei l’importantíssim aprenentatge del moviment per l’habitatge digne “És indecent, és indecent, gent sense cases i cases sense gent”. Les mesures per lluitar contra l’habitatge buit dels grans tenidors les farem complir des del carrer i des d’aquest Parlament. Tot gran tenidor amb més de 10 habitatges serà obligat a cedir l’ús dels habitatges que tingui buïts més de dos anys.

Aquesta és una de les mesures estrelles de la llei que és millorable, que pot quedar coixa perquè encara que estan obligats a cedir aquests habitatges, en cas que posin alguna pega a l’administració per disposar d’aquestes, no tindrà cap conseqüència per als grans tenidors mentre durin els procediments judicials per accedir a l’habitatge. Per això hem plantejat una esmena, que no s’ha aprovat finalment, perquè si algun gran tenidor, reticent, especulador, voltor i poc solidari fica en un embull jurídic procedimental a Govern, almenys el Govern pugui també sancionar-li a més d’emprendre les accions judicials oportunes que sempre són a més llarg termini. 

Però el dret a l’habitatge no només es garanteix a través dels tribunals sinó que aquesta nova llei imposa al Govern dels IllesBalears tota una seríe de mandats de polítiques de protecció i promoció de l’habitatge.

Les adquisicions que tinguin consideració de relacions de consum han d’estar tutelades i protegides per la normativa de consum, per defensar amb la màxima agilitat i efectivitat el dret a l’habitatge. La mateixa protecció tindran els contractes i productes bancaris. 

Es fomenten les mediacions extrajudicials dels conflictes en matèria d’habitatge orientat al fet que s’eviti la perduda de l’habitatge habitual.

A més la Llei crea el Servei d’acompanyament en matèria d’habitatge. El Ibavi tindrà un servei d’acompanyament per desnonats i gent en risc d’exclusió residencial.
El servei d’acompanyament també ha de tenir en compte i prestar servei a les famílies que es troben en una situació d’ocupació en precari i per això hem presentat una altra esmena que no s’ha aprovat finalment. No estem parlant de màfies que es dediquen a ocupar habitatges parlam de famílies que de bona fe busquen refugi mancant solució habitacional. I sol·licitem el vot a favor d’aquesta esmena perquè així ho diu el comité DESC en una cautelar que paralitza un desallotjament forçós sense alternativa habitacional, era la utilització d’un pis en precari de BBVA. El comitè DESC diu que cal parar aquest desnonament, que cal donar alternativa habitacional, i per tant hem d’entendre que seria una família susceptible de ser atesa pel servei d’acompanyament de la Llei.

Els nostres fills i néts jutjaran si hem continuat amb l’horrible pecat de fer d’un ben bàsic una mercaderia d’especulació. Per això és tan important i bàsic que els habitatges protegits siguin sempre públics i que la protecció sigui per sempre.

Necessitem ampliar a marxes forçades el parc públic d’habitatge i orientar-ho definitivament per al lloguer. I mai desprendre’s d’un element clau per a les polítiques d’habitatge que és el lloguer social i públic, sempre limitat per a la gent amb menys ingressos al 30% dels ingressos de la unitat familiar.

Així mateix, el Govern constitueix el dret de superfície de terreny de la seva propietat a favor de la cooperativa; és a dir, cedeix gratuïtament els terrenys a la cooperativa. Així, aquesta pot construir per un menor cost l’edifici, ja que no repercuteix el valor del terreny. Els cooperativistes poden disposar de l’ús d’aquests pisos fins a un màxim de 99 anys, en funció del que disposin els estatuts de la cooperativa. S’aconsegueix, d’aquesta forma, reduir el preu d’un pis pràcticament en un 40% (depenent de la cooperativa).

Pel que fa a l’habitatge, en aquests pressupostos 2018 també hem acordat un gran Pla d’Habitatge que posarà 511 habitatges públics més en circulació, un 30% més. Que en 10 anys arribarà a 5.000 famílies (quan en les llistes d’espera de la IBAVI hi ha 1.800). Però estem molt lluny de la mitjana estatal amb només 1.800 habitatges gestionats per la IBAVI a hores d’ara, uns 300 que gestiona l’Ajuntament Palma, 30 el IBDona. Uns 0,6% d’habitatges públics a les illes i molt però que molt per sota de la mitjana europea. A Espanya, hi ha un 1,1% d’habitatge públic; a Holanda (32%); Àustria (23%); Regne Unit (18%) i França (17%).

També garantim que els consells insulars, d’acord amb les seves competències en matèria social, puguin actuar en matèria d’exclusió residencial i vulnerabilitat habitacional. Els consells podran adquirir sòl i edificacions per destinar-les a ús social, un patrimoni que podran cedir a altres administracions públiques. Gràcies a la inclusió d’una esmena la conselleria d’Habitatge que gestiona Podemos al Consell d’Eivissa podrà per fi invertir els 7 milions d’euros dels quals disposa en polítiques d’habitatge per millorar la vida de la gent i pal·liar aquest greu problema a la illa.

‘Ara toca que el Govern estigui a l’altura del que la ciutadania ha lluitat i guanyat pam a pam. La situació a les nostres illes està a la vora del col·lapse i sense garantir el dret a l’habitatge podríem afectar a la prestació d’altres serveis com la sanitat o l’educació però fins i tot la viabilitat del nostre model econòmic que requereix de mà d’obra’, ha lamentat el diputat.

‘Si totes les institucions cooperen i s’impliquen de la mateixa manera com ho hem fet fins ara podrem deixar en la paperera de la història aquests anuncis de “furgoneta per 500 euros “per entrar a viure”’, ha reclamat. ‘Ara hi ha majoria perquè les lleis socials derrotin als quals solament miren pels bancs’.

VOT PARTICULAR CONTRA L’ESMENA NADAL A LA LLEI D’HABITATGE

Per la seva part, el diputat Carlos Saura ha defensat que ‘la llei d’habitatge és la llei més important d’aquesta legislatura i nosaltres no volíem que res pogués tacar aquesta meravellosa llei’.
Per a Saura, ‘l’esmena Nadal representa a una política que no acaba de morir encara, però que morirà més prest que tard. Hi ha un PSOE A, el PSOE d’Andalusia, de la política de sempre, del bipartidisme, de la vella política, del 135 i el 155…i un PSOE-B. El partit socialista que nosaltres identificàvem amb el Partit socialista de les Illes Balears, amb el qual podem construir un futur millor. I això ho podríem fer al Govern Espanyol molt prest…. El problema és que avui, malauradament, el Govern ens decep amb aquesta esmena redactada a l’ombra pel govern i colada per la porta de darrere pel PP de la Gürtel‘, ha criticat.

A més, Saura critica que tot això parteix d’un error fonamental. ‘La modificació d’aquesta llei s’hauria d’haver fet amb debat, amb democràcia no per la porta de darrere‘.  I ha recordat que diferents moviments socials han assumit aquesta esmena ja com un error i com una política que no s’hauria de potenciar més en aquesta terra.
Per tot això, ha demanat els partits ‘situar-se amb el país que neix i abandonar la vella política que tant de mal ens ha fet’ i votar per treure de la Llei l’esmena Nadal. L’esmena finalment ha quedat aprovada amb els vots  de PSIB, PP, Ciudadanos i El Pi.