Rescat Ciutadà

1. Auditoria del deute

Persecució de la corrupció partint d’una auditoria completa dels comptes públics. Farem una auditoria completa dels comptes públics, del deute generat i dels contractes adjudicats. Obrirem els calaixos, aixecarem les catifes, esbrinarem quins han estat els responsables del robatori i malbaratament dels diners públics, i arribarem fins a les últimes conseqüències judicials, col·laborant activament amb el funcionariat. Si escau, ens presentarem com a acusació particular en els processos de corrupció.

 

2. Rescat energètic

Garantir un mínim vital de subsistència dels subministraments de llum i gas.

a) Els subministraments d’aigua, gas i electricitat recuperaran el caràcter de servei públic.

b) No es podrà acordar el tall del subministrament d’electricitat o gas quan es tracti de l’habitatge habitual del consumidor i quan l’impagament de la factura es degui a motius aliens a la seva voluntat i en particular per pobresa sobrevinguda. Es dotarà l’Administració dels recursos necessaris per a realitzar les avaluacions.

c) Un cop constatada aquesta situació, la despesa de la factura mensual d’electricitat o gas no podrà ser superior al 10% dels ingressos mensuals de la llar subministrada. Per això s’establirà un mínim vital d’energia per llar i es dedicaran recursos a subvencionar el subministrament d’aquest mínim, de manera que la despesa neta de la llar (factura menys subvenció) suposi el 10% dels ingressos de la propietat, etcètera. Així mateix, gestionarà els lloguers i mediarà entre promensuals. Els diners provindran d’un fons autonòmic contra la pobresa energètica.

d) El subministrat tindrà dret a les mateixes condicions d’accés al subministrament per un període d’un any, ampliable indefinidament (any rere any) mentre la seva situació de pobresa es mantingui. Sancions a les companyies (públiques o privades) de subministraments en cas que contemplin clàusules abusives o manca de transparència en la gestió dels serveis essencials de llum, aigua i gas.

 

3. Habitatge

3.1. Paralitzarem els desnonaments als deutors de bona fe la situació dels quals es derivi de dificultats econòmiques, per tal de garantir el compliment de l’article 47 de la Constitució Espanyola, així com l’article 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l’ONU.

3.1.1. Instruccions precises als serveis socials per a la realització d’informes socials i compareixença en els procediments judicials per evitar desallotjaments forçosos sense alternativa habitacional, instant l’autoritat judicial a la paralització dels desnonaments que no compleixin amb els estàndards internacionals de drets humans en matèria de desallotjaments forçosos.

3.1.2. L’Administració pública, en aquests casos, cercarà una solució, bé mitjançant una alternativa habitacional o bé mitjançant la negociació i l’acord entre les parts. En tot cas, es garantirà a les persones afectades un habitatge en condicions adequades, l’import del lloguer no podrà superar en cap cas el 30% de l’ingrés familiar i es contemplaran altres formes de possessió, com la cessió d’ús a canvi del manteniment i la millora de l’habitatge.

3.2. Es promocionaran diferents modalitats de lloguer social en funció dels recursos econòmics i patrimonials. És prioritari el rescat social i, per tant, la concessió d’habitatges a totes aquelles persones en risc d’exclusió social, especialment a les famílies monoparentals i a les dones víctimes de violència masclista.

3.3. Reclamarem la gestió i l’usdefruit per infrautilització dels habitatges en mans de bancs i caixes que hagin rebut ajuts públics.

3.3.1 S’imposaran gravàmens fiscals als habitatges que romanguin buits més de dos anys, i els propietaris dels quals siguin grans empreses o entitats bancàries que hagin rebut ajuts públics.

3.4. Crearem una Oficina per a la gestió dels Habitatges Buits (OHB). Aquesta OHB haurà d’estudiar i fer públiques les dades de la situació del parc d’habitatges buits: nombre d’habitatges, posició, estat en què es troben, caracterització de la propietat, etcètera. Així mateix, gestionarà els lloguers i mediarà entre propietaris i usuaris, de manera que ambdues parts estiguin segures i es beneficiïn mútuament.

3.5. S’impulsaran projectes d’investigació per a la implantació de solucions habi-
tacionals alternatives o complementàries a les actuals que permetin al Parlament balear impulsar una llei d’habitatge pròpia a partir de l’estudi del dret comparat en matèria de sistemes cooperatius diversos, en el marc de la Llei 1/2003, de 20 de març, de Cooperatives de les Illes Balears.

 

4. Sanitat

4.1. Sanitat i equitat. Eliminarem els copagaments farmacèutics i d’altres tipus.

4.1.1. Es derogarà la normativa referent als copagaments sanitaris per a pensionistes i persones aturades.

4.1.2. Garantirem l’assistència sanitària universal. Totes les persones que resideixen a les Balears tindran accés gratuït a la targeta sanitària.

4.1.3. Facilitarem el trasllat de pacients a centres fora de les illes per evitar el pagament de les despeses de viatge per avançat.

4.2. Desenvoluparem mesures antiprivatització de la sanitat pública. Es revisaran els processos privatitzadors empresos a nivell autonòmic per tal de revertir-los.

4.2.1. Es posarà en marxa una auditoria pública dels contractes que s’han establert amb els nous hospitals (Can Misses i Son Espases).

 

5. Educació

5.1. Instarem el Govern central, mitjançant l’acció política del Parlament i del Govern de les Illes Balears, a la immediata paralització de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) i a la seva posterior derogació. Alhora, procurarem la immediata paralització dels decrets de desplegament d’aquesta llei i l’elaboració d’una nova normativa que tingui en compte la comunitat educativa.

5.2. Restablirem de manera immediata els recursos bàsics que assegurin l’accés universal a l’educació sense cap tipus de discriminació: beques de menjador, beques de transport, programa de reutilització de llibres, programes de suport educatiu fora de l’horari escolar, ajudes a les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMIPA) … convocades a temps i amb una revisió del procediment per millorar-lo.

5.3. Es derogarà el Tractament Integral de Llengües (TIL).

5.4. Recuperarem les plantilles i les quotes de professorat per fer efectiva l’atenció a la diversitat.

5.5. Recuperarem les ràtios de la situació anterior a la LOMCE i les adaptarem a la normativa referent als espais.

5.6. S’aconseguirà, tan aviat com sigui possible, personal substitut per cobrir les baixes dels centres que ho sol·licitin. Es restabliran els drets i les condicions laborals i retallades pel que fa a les baixes.

5.7. Recuperarem els complements perduts i es reconeixeran nous sexennis al professorat. Recuperarem també el nombre d’hores lectives previ a les retallades.

5.8. S’elaborarà un pla estratègic contra l’abandonament escolar amb perspectiva de gènere. Es farà d’una manera integral i transversal al costat d’altres àrees de treball, i amb la participació de la comunitat educativa.

 

6. Procediment d’Emergència Ciutadana

Establirem el Procediment d’Emergència Ciutadana (PEC) quan estiguin en joc la supervivència i les condicions mínimes per a una vida digna de les persones. En la conjuntura actual de crisi, no és acceptable que determinats procediments administratius, que responen a necessitats bàsiques i essencials, es converteixin en un impediment. Un cop establerts, aquests procediments quedaran subjectes a especificitats en matèria de prioritat pressupostària i de planificació, de tresoreria, d’urgència de terminis, d’especial dotació de recursos humans i materials per a la seva tramitació, així com d’obligatorietat d’acord i col·laboració entre les diferents administracions públiques tramitadores. En aquest sentit, els ajuts econòmics a les persones en situació de vulnerabilitat han de tenir caràcter de prestacions garantides, no de subvencions dependents de disponibilitats pressupostàries, en la línia de l’actual targeta ciutadana.

 

7. Rescat fiscal, transparència i ètica política

7.1. Es revisaran els trams de l’IRPF que siguin competència de la Comunitat Autònoma, amb la finalitat de fer-lo més progressiu i solidari. La recaptació addicional es destinarà al reforç de la renda mínima d’inserció i al desenvolupament de la renda garantida, així com al suport a les persones en risc d’exclusió social.

7.2. Desenvoluparem un nou model de gestió autonòmic, en el qual prevalguin la transparència i les bones pràctiques, i que permeti treballar harmònicament dins l’àmbit de les competències autonòmiques per consolidar el creixement, i assegurar el principi d’austeritat i el màxim rigor en la despesa. A més, s’obriran noves vies de participació, on els ciutadans puguin beneficiar-se de dits procediments.

7.3. Es limitaran els mandats i els sous per als càrrecs públics. Es procedirà a l’avaluació i el control permanent d’aquests per part de la ciutadania.

 

8. Medi ambient i transport

8.1. Es prohibiran les prospeccions petrolíferes. Farem complir la legislació actual, que en tants casos s’incompleix, sobre litoral i medi marí.

8.2. S’avançarà cap a un model en què la ciutadania tingui sobirania energètica, i la societat pugui gaudir d’aquest recurs en plena igualtat, respectant els drets humans i de manera sostenible amb el medi.

8.3. Impulsarem una Llei d’Energies Renovables que asseguri la seva implantació efectiva.

8.4. Treballarem per una millora substancial del transport públic i donarem suport al desenvolupament i manteniment adequat de les infraestructures ferroviàries, els carrils per a bicicletes i les carreteres.

8.5. Implantarem la Targeta Ciutadana gratuïta per a les persones residents en situació d’exclusió social i una rebaixa del 50% en l’import de la targeta per a estudiants i residents a l’atur.

 

9. Dependència i cures

9.1. Resoldrem de manera immediata les valoracions de dependència que ja tenen adjudicada prestació.

9.2. Es reactivarà i desenvoluparà de manera integral la Llei de Dependència, i es potenciarà la permanència de les persones dependents en el seu entorn i aportant el finançament necessari per al desenvolupament d’aquesta llei.

 

10. Ocupació i renda

10.1. Diversificarem un model productiu, que actualment es fonamenta en el «monocultiu turístic», com a mesura per sortir de l’atur, la precarietat i la desigualtat creixent a Balears.

10.2. Desenvoluparem polítiques actives d’ocupació a partir de la millora i ampliació de l’oferta turística complementària i del desenvolupament del Pla Estratègic en Recerca, Desenvolupament i Innovació.

10.3. Aconseguirem una renda mínima garantida per a les persones residents que situï tota la població per sobre del llindar de pobresa. Promulgarem un decret que reformi la Renda Mínima d’Inserció (RMI) per ampliar la cobertura i flexibilitzar la concessió. El nou decret inclourà mesures com la inclusió dels joves entre 18 i 25 anys, la compatibilitat entre la RMI i d’altres prestacions o amb treballs temporals o a temps parcial, així com l’augment de les quanties per persona i nombre d’integrants del nucli familiar. Ampliarem, consolidarem i donarem estabilitat als serveis i programes de formació, orientació i inserció laboral dirigits als que percebin la RMI.

 

11. Equitat de gènere

11.1. Inserirem l’Institut Balear de la Dona a Presidència. L’enfortirem i el dotarem d’un pressupost d’acord amb les seves competències. Una de les seves funcions prioritàries serà el seguiment de la transversalització de les mesures encaminades a assegurar l’equitat de gènere en totes les conselleries.

11.2. S’avaluaran els programes d’eradicació de la violència de gènere al costat de les associacions de dones i persones expertes. S’elaborarà un nou pla sobre la violència contra les dones amb un enfocament no victimitzador, que inclogui la presència obligatòria de personal amb formació específica en polítiques de gènere per al seu desenvolupament.

11.3. Desenvoluparem una estratègia de salut sexual i reproductiva que obligui les institucions i diferents administracions a treballar en xarxa, amb programes de salut i educatius des de la infància.

11.4. S’aprovarà i aplicarà el projecte de llei per garantir els drets de lesbianes, gais, transexuals, bisexuals i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

 

12 Serveis socials davant la situació d’emergència social

12.1. Tant a nivell autonòmic com local s’han d’establir Plans d’Inclusió Social que comptin amb objectius clars, recursos adequats, sistemes d’informació i seguiment i una adequada implicació de les organitzacions socials. Hauran d’assumir-se com a polítiques transversals i com a prioritats els objectius de reducció de la pobresa, la integració social i laboral dels grups en risc d’exclusió i la garantia que les polítiques econòmiques no generaran més pobresa i més desigualtat.

12.2. Millorarem de manera substancial la cobertura dels menjadors socials i implantarem modalitats alternatives d’atenció en coordinació amb els serveis socials d’atenció primària, amb l’objectiu de garantir una alimentació suficient i adequada per a nens, nenes i persones grans i, sobretot, per a persones sense llar.

12.3. Pla Autonòmic Integral d’Infància, Adolescència i Majors que inclogui els diferents àmbits que afecten el benestar infantil, adolescent i de la gent gran (benestar material, educació, protecció, salut, seguretat, infància i majors en situació de vulnerabilitat, immigració, prostitució, benestar subjectiu, etcètera) i que incorpori mecanismes d’avaluació i de sostenibilitat per al seu correcte desenvolupament.

 

13. Rescat de llibertats i participació ciutadana

13.1. Derogació immediata de la Llei de Símbols.

×

Democràcia i Institucions

La mala salut democràtica de les Illes Balears s’evidencia amb la següent síntesi de la nostra realitat:

1. L’actual model político-social arrossega, històricament, un dèficit de transparència democràtica que impedeix a la ciutadania qualsevol tipus de control.

2. S’ha establert un model clientelista que inclou la intromissió d’interessos privats als afers públics, de manera que determinats consorcis empresarials, lobbies i personalitats privades dicten les polítiques de govern i administració. Però també inclou tota una xarxa de treballadors contractats i pagats amb doblers públics sense respectar el principi constitucional d’accés a la funció pública d’acord amb els principis de mèrit i capacitat gràcies al desenvolupament incontrolat i injustificat del sector instrumental: un conjunt d’empreses públiques, instituts i fundacions paral.lels a l’Administració pròpiament dita, i per tant mancats dels més elementals controls.

3. Existeix una estructura de sistema de partits tradicionals que no estan al servei de la gent, sinó només d’ells mateixos i d’altres interessos particulars; un sistema on la complicitat davant de fets consumats de corrupció ha esdevingut normal; uns partits tan avesats a aquestes dinàmiques que són incapaços de reaccionar ni que vulguin fer-ho i que, a més, no està gens clar que tenguin cap intenció de fer-ho.

4. S’ha produit un maneig autoritari de l’Administració pública, sense prou control i sense les necessàries auditories tècnica i ciutadana.

5. Tenim un Parlament que no compleix amb el seu paper central de dipositari de la voluntat popular, perquè ha perdut la major part de la iniciativa legislativa,

i s’ha limitat a ratificar la voluntat del Govern a qui dóna suport; a més no exerceix amb energia ni eficàcia la seva tasca fonamental de controlar un Govern, que d’altra banda, es permet el luxe de menysprear el Parlament cada cop amb manco dissimulació.

6. Els nostres Consells Insulars estan igual o més allunyats que el Parlament de les necessitats i inquietuds populars. Hi ha massa gent que ni tan sols té una idea aproximada de quines són les seves funcions, en part perquè aquestes no s’expliquen bé, i en part, i això és més greu, perquè aquestes funcions no sempre es compleixen amb diligència.

7. La divisió de poders està desdibuixada, amb un Executiu (Govern) hipertrofiat i incontrolat, que ignora deliberadament la importància del Parlament (que hauria de ser el veritable temple de la democràcia) i també es permet el luxe d’esquivar mitjançant decrets algunes resolucions judicials, com la suspensió cautelar del calendari d’aplicació del TIL dictada pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, “esquivada” amb un decret promulgat només dues hores després de fer-se pública la sentència, el que implica un desconeixement dels principis més bàsics de l’esperit democràtic, que en cap cas pot prescindir de la divisió de poders.

8. S’incompleix de forma sistemàtica l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears pel que fa al capítol de drets i deures de les institucions i de la ciutadania.

9. En general, existeix una manca de respecte a la legalitat vigent en qüestions tan sensibles com l’incompliment per part del Govern de la Llei de Drets de Salut Sexual i Reproductiva, cosa que vulnera el dret a decidir de les dones i la seva confidencialitat.

10. Hi ha un dèficit de participació de les dones a la vida pública i manquen polítiques d’equitat destinades a compensar-lo.

11. S’han produït diferents escàndols de corrupció (Consorci de Turisme Jove, el Cas Can Domenge, el Cas Scala, el Cas Son Oms, el Cas Bitel, el Cas Maquillatge, el Cas Over Marketing, el Cas Palma Arena, el possible finançament il.legal del PP de Balears, i un llarg i esgotador etcètera), que fan que la sospita que la corrupció és sistèmica i no anecdòtica esdevengui convicció.

12. No funcionen adequadament els mecanismes de control institucional i ciutadà, com el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes.

13. S’ha produït un desprestigi de les institucions entre una ciutadania desencantada. Tan desencantada que sovint oblida els seus deures ciutadans perquè ha perdut el guiatge de les institucions que l’haurien de representar, perquè la sensació d’impunitat i de manca de càstigs exemplars és generalitzada, i perquè l’anomalia moral ha esdevingut, per tant, “normal”. Un símptoma d’aquesta manca de tensió ètica ciutadana és l’enorme frau fiscal, que sovint ni tan sols està considerat una forma de robatori per part de massa gent: la manca de consciència fiscal és una de les màximes expressions de desconcert ciutadà.

La democràcia és un complex sistema de control del poder que parteix de la voluntat popular, considerada sobirana. Això implica una dialèctica permanent entre les institucions i les administracions, d’una banda, i la ciutadania, de l’altra. En altres paraules, la democràcia és una flor tan bella com delicada que regam entre tots cada dia. Articularem i ordenarem aquesta responsabilitat col.lectiva a partir dels següents eixos:

 

1. Transparència i lluita activa contra la corrupció

El poble de les Illes Balears està cansat de la corrupció generalitzada. Podem Illes Balears és una alternativa radicalment democràtica que parteix d’un compromís ètic assumit pels seus inscrits i pels seus càrrecs electes. Ara bé, la moralitat pública s’ha de reforçar i assegurar mitjançant mecanismes de control ferms i eficaços. És obvi que fins ara aquests mecanismes de control han fallat. Per això ens comprometem a liderar la regeneració democràtica partint del principi de transparència institucional.

I ho farem essent fidels a una idea molt clara: no multiplicar organismes de control. Si per a cada problema nou es crea una institució nova, l’administració es complica, i esdevé cara i ineficaç. No es tracta de crear més organismes, sinó d’utilitzar millor els existents i racionalitzar les seves funcions i estructura. L’organigrama administratiu s’ha de simplificar al màxim, i s’han de suprimir nombroses entitats específiques d’utilitat dubtosa i sobrecost segur per tal de tornar a confiar en l’administració pública ordinària, formada per funcionaris públics amb alta qualificació professional i despolititzats. Perquè a Podem Illes Balears no volem cops d’efecte mediàtics, sinó autèntica lluita regeneradora, tan barata i eficaç com sigui possible.

La transparència s’aconseguirà gràcies a les següents mesures:

1.1. S’implantaran mesures actives de control dels representants polítics

Exigirem el control públic dels béns i patrimoni dels representants i càrrecs polítics per tal d’evitar l’enriquiment il.lícit. Acabarem amb les “portes giratòries”, de forma que cap representant polític ni alt càrrec podrà desenvolupar una tasca d’assessoria a cap corporació estratègica ni durant el seu exercici al càrrec ni durant els quatre anys posteriors al cessament de la seva activitat política.

1.2. Reformarem de la Llei de Transparència i Bon Govern per tal de fer-la més efectiva.

El control institucional precisa una Llei de Transparència eficaç. Això passa per dues condicions: la primera és esmenar les mancances de la Llei actual (la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears), i la segona és assegurar el seu compliment, perquè ara mateix existeix un abisme entre la normativa vigent i la realitat pràctica. La Llei de Transparència reformada ha de ser una norma clara, completa i fun-
cional que agrupi en un sol text legislatiu refós tota la normativa existent al respecte, per tal de facilitar el seu acompliment i centralitzar i abaratir els me-
canismes de control.

1.3. Implantarem la figura del Síndic de Greuges, prevista a l’Estatut d’Autonomia.

Sovint la ciutadania se sent desprotegida front els abusos de l’Administració i el poder de les xarxes clientelistes. En tal sentit resulta clau implantar la figura del Síndic de Greuges, prevista al nostre Estatut però no desenvolupada. Volem una Sindicatura de Greuges independent dels interessos partidistes, compromesa amb la defensa dels drets ciutadans, i amb competències ben definides i ampliades, que impliquin capacitat executiva i sancions en cas d’ignorar les seves directrius. La Sindicatura de Greuges serà nomenada mitjançant el següent procediment: es farà una preselecció de tres candidats nomenats seguint un procediment similar al definit per l’Estatut del Personal Directiu, per tal d’assegurar la seva qualificació tècnica i professional. Després el Parlament triarà un dels tres candidats per majoria qualificada de 3/5.

1.4. Reformarem de la Sindicatura de Comptes per fer-la més efectiva i desvincular-la de la partitocràcia.

És necessari procedir a replantejar la figura de la Sindicatura de Comptes. S’ha de modificar la llei que regula aquest òrgan i atribuir-li més competències, atès que la seva funció ha de ser més efectiva i els seus informes, vinculants. La Intervenció General de la Comunitat Autònoma no ha pogut evitar cap dels casos de corrupció que han assolat les Illes Balears. La Sindicatura de Comptes com a òrgan depenent del Parlament (de la voluntat popular) ha de vetllar pel compliment de la llei, i tenir una major presència al control dels comptes públics i el funcionament de l’Administració i les institucions encarregades del control dels ingressos i despeses públiques. Ara bé, dependre del Parlament no ha d’implicar dependre dels interessos partidistes. Per això els tres membres de la Sindicatura de Comptes s’anomenaran atenent al següent procediment: es farà una preselecció de sis candidats nomenats mitjançant un procediment similar al definit per l’Estatut del Personal Directiu, per tal d’assegurar la seva qualificació tècnica i professional. Després el Parlament triarà tres dels sis candidats per majoria qualificada de 3/5.

1.5. Se potenciarà la inspecció fiscal a l’àmbit de competències autonòmic

Tot i que la Inspecció d’Hisenda és una competència estatal, des de l’Agència Tributària de les Illes Balears, órgan depenent de la Conselleria d’Economia i Hisenda, incrementarem substancialment les inspeccions tributàries en matèria d’ITP (Impost de Transmissions Patrimonials), especialment a les grans operacions de compravenda, on es defrauden molts de doblers.

 

2. Més participació ciutadana

La democràcia directa és un mecanisme de participació que ha estat sovint oblidat. Hem de perdre la por a escoltar la gent i recuperar el dret a decidir. Per això proposam la següent bateria de mesures:

2.1. Desenvoluparem un portal web autonòmic d’opinió i votació ciutadana.

Un portal web autonòmic dinamitzat periòdicament amb qüestions d’interés general, on els ciutadans podran expressar les seves opinions i fer propostes, establir una discussió constructiva amb altres ciutadans i votar entre les opcions suggerides. A més d’un modern i atractiu vehicle d’expressió, ho serà també de comunicació dels responsables polítics amb la ciutadania.

2.2. Se crearan consells consultius sectorials

Seran espais de reunió i comissions de treball per àrees entre els experts i tècnics de diferents àmbits de la societat i els tècnics i representants de l’Administració autonòmica, per tractar, de forma periòdica, qüestions corresponents a les àrees d’economia i treball, educació, salut, turisme, medi ambient i territori, benestar social, cultura, equitat de gènere, discapacitat.

2.3. Promocionarem la Llei d’Iniciatives Legislatives Populars

La iniciativa legislativa popular, reconeguda a l’article 47.3 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears constitueix un clar exemple de participació directa dels ciutadans en els afers públics i és una de les escasses institucions de democràcia directa (o, millor dit, de democràcia semidirecta) reconegudes en l’ordre constitucional espanyol. Conforme amb aquesta llei, la iniciativa legislativa s’exercirà mitjançant proposicions de llei subscrites per un nombre no inferior a 10.000 signatures de ciutadans majors d’edat inscrits en el cens electoral i amb veïnatge administratiu a qualsevol dels municipis de les Illes Balears o, si n’és el cas, pel 30% dels electors d’una circumscripció electoral, sense que sigui exigi-
ble superar la xifra fixada amb caràcter general. Promocionarem i donarem visibilitat a aquest canal de participació ciutadana amb tots els canals de difusió disponibles per l’Administració.

2.4. Implementarem la petició legislativa popular.

Aquest mecanisme estableix una via per a què la ciutadania, de manera col.lectiva, sol.liciti que es legisli sobre una temàtica concreta. A diferència de la Iniciativa legislativa popular, deixa als seus legítims representants el procés legislatiu concret. La ciutadania, això sí, establirà els objectius. Igualment es garantirà el debat parlamentari.

2.5. Convocarem processos de consultes populars per a qüestions de gran transcendència pública

La vigent legislació estatal limita fortament la possibilitat dels governs autonòmics d’iniciar processos de consultes populars. Però a Podem creim en el dret a decidir en relació a tot, i per això la nostra proposta és iniciar un nou procés constituent a nivell estatal. En espera que tal procés constituent doni fruits, potenciarem la figura de la consulta popular per a qüestions de gran rellevància dins els límits de la legislació vigent.

2.6. A tot procés de participació democràtica s’haurà de tenir present la perspectiva de gènere

La política encara és, en un grau desproporcionat, un assumpte d’homes, en part perquè moltes dones tenen una doble càrrega laboral (la contractual i la familiar), i en part perquè la política encara té una concepció en bona part pa-
triarcal. Volem corregir el dèficit democràtic que això implica amb una nova forma de fer política que incorpori la perspectiva de gènere.

 

3. Unes institucions més representatives

Els habitants de les Illes Balears tenen dret no només a participar directament, sinó també, i sobretot, a tenir la seguretat que els seus legítims representants són exactament això, els representants dels seus interessos col.lectius, i no els representants dels interessos d’una minoria, un grup de pressió o un partit polític. Això implica la necessitat urgent de reprendre el principi fundacional de la democràcia moderna: el control del poder per a què aquest estigui al servei del poble i no de sí mateix. Per tal de controlar el poder s’ha de revitalitzar el nostre sistema de divisió de poders, ara mateix ofegat per un excessiu pes del Poder executiu (el Govern) en detriment dels altres dos, que amenaça en convertir la nostra forma de govern, de naturalesa parlamentària, en un presidencialisme encobert de caire semiautoritari, on la voluntat popular ha estat substituïda per la voluntat del President del Govern i de la partitocràcia. Per tal de corregir aquestes anomalies democràtiques proposam la següent bateria de mesures:

3.1. Posarem el Parlament de les Illes Balears al centre de la vida política. El

Parlament ha de recuperar les seves dues funcions bàsiques, allò que el defineix essencialment i constitueix la seva raó de ser: el poder de fer lleis en nom del poble i el control del Govern.

3.2. Recuperarem la iniciativa legislativa parlamentària i limitarem al màxim el recurs al decret-llei.

3.3. Retornarem la figura del Decret-Llei al seu esperit fundacional; és a dir, l’usarem només per a casos d’extrema i urgent necessitat.

3.4. Facilitarem la creació de comissions d’investigació parlamentàries.

Es modificarà la normativa que regula la creació, composició i funcionament de les comissions d’investigació de manera que siguin efectives i independents de l’aritmètica parlamentària.

3.5. Obrirem un debat tècnic, polític i ciutadà sobre el paper institucional dels

Consells Insulars per tal de definir clarament les competències del Parlament i del Govern i dels diferents Consells Insulars, així com la corresponent dotació pressupostària. Les Balears són un conjunt d’illes, cada una amb la seva idiosincràsia i singularitat. Al mateix temps, totes les illes formam una Comunitat Autònoma. A Podem Illes Balears som conscients de les múltiples, i sovint contraposades, sensibilitats en relació al pes polític que han de tenir els diferents nivells administratius. Per això volem aconseguir un consens ciutadà tan ampli com sigui possible per tal d’aclarir la necessitat i competències de cada nivell, evitar duplicitats, despeses innecessàries i, en general, tota mena de desconcert administratiu. Tenim la voluntat de culminar el debat ciutadà amb una consulta popular.

 

4. Una Administració al servei de tothom

L’Administració és patrimoni de tota la ciutadania, i només pot estar al servei de la gent, no d’interessos particulars, ni de grups de pressió, ni de partits polítics, ni tampoc d’ella mateixa. Nosaltres, el poble, som els propietaris de l’Adminis-
tració. Per això és necessari reformar-la, perquè si l’Administració, segrestada durant els darrers anys per un poder ombrívol, corrupte i constructor de xarxes clientelistes, no torna a ser patrimoni col.lectiu, la regeneració democràtica no serà possible. Per això proposam les següents mesures:

4.1. Una disminució dràstica d’assessors i càrrecs de lliure designació, que es reduiran al mínim imprescindible, i substitució de la majoria dels existents per funcionaris públics i/o personal directiu en funció de la tasca requerida.

Les places d’assessors tècnics hauran de figurar a les relacions de llocs de treball i seran cobertes, en cas de ser necessàries, atenent als principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat. Aquests assessors hauran de tenir la titulació exigida per desnvolupar amb eficàcia les tasques encomanades.

4.2. El control i la reducció màxima del sector instrumental

El sector instrumental representa, de fet, un conglomerat d’empreses públiques, fundacions i altres entitats sostingudes amb fons públics que corre de manera paral.lela a l’Administració ordinària i que representa una importantíssima part de la despesa pública, però que escapa als mecanismes de control de l’Administració i que sovint utilitza procediments de contractació de personal poc transparents. D’acord amb el nostre esperit de lluita activa contra qualsevol redundància ad-
ministrativa i qualsevol forma de xarxa clientelista, revisarem la tipologia de les entitats instrumentals que depenen de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears on el Govern tengui majoria al control dels seus òrgans de govern o en la participació del seu capital o finançament, per tal de verificar si es crearen per satisfer necessitats administratives que no puguin ser desenvolupades per les conselleries o les seves direccions generals, i actuarem en conseqüència. D’altra banda s’auditaran els procediments de selecció de personal a aquests ens per comprovar si es va atendre als principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat, exigits per a l’accés a la funció pública a qualsevol de les seves modalitats (personal laboral o funcionari). En tot cas, ens comprometem fermament a no crear nous organismes, fundacions ni empreses públiques sense tenir la garantia absoluta que les seves funcions no poden ser exercides per l’Administració ordinària.

4.3. La simplificació i agilitació del tràmits administratius, dins l’àmbit de competències autonòmic, per a la constitució de noves empreses, amb l’objectiu de fomentar l’esperit emprenedor i el rellançament de l’activitat econòmica.

4.4. La redacció d’un Estatut del Personal Directiu per tal d’assegurar l’eficiència i la independència de l’Administració, empreses públiques, fundacions o qualsevol altre organisme amb participació majoritària de capital públic.

Tal Estatut assegurarà que el mèrit i professionalitat mesurables i objectivables del candidat siguin els únics criteris de selecció i permanència al càrrec. Així mateix introduirà la perspectiva de gènere i discapacitat, i per tant donarà preferència a les dones i persones discapacitades en cas d’empat a la puntuació.

4.5. Dignificarem la funció pública i reformarem la Llei de Funció Pública de les Illes Balears per tal d’adaptar-la al text i l’esperit de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.

Restablirem les condicions laborals del funcionariat prèvies a les retallades, farem una oferta pública per a provisió de places necessàries, i establirem mecanismes objectius d’avaluació dels treballadors públics per tal d’estimular la seva productivitat i la bona qualitat del seu treball. Volem aconseguir una major professionalització i independència de l’empleat públic i evitar situacions d’abús o mal ús, tant en relació als sistemes d’accés i provisió dels llocs de feina, com als sistemes de promoció professional. Establirem sistemes eficaços d’avaluació del compliment de la seva tasca per tal d’aconseguir un major grau de compromís, motivació i eficiència en el desenvolupament del seu càrrec per part dels empleats públics. Als efectes d’assegurar una major protecció en la independència i objectivitat dels empleats públics en l’exercici de les seves funcion, es proposarà una modificació a la normativa en matèria de transparència i bon govern, als efectes d’establir sistemes per exigir responsabilitats (polítiques o penals si n’és el cas) als responsables polítics que consentin, fomentin o executin actes o actituds tendents a castigar o discriminar als funcionaris que haguessin emès informes o actes administratius en el correcte exercici de les seves funcions considerats contraris als seus interessos pel polític o grup polític de torn. Fomentarem el desenvolupament de la carrera administrativa i el progrés professional al mateix lloc de feina, cosa que possibilitarà la millora i agilitació de l’atenció a la ciutadania gràcies a una òptima conformació dels equips i a una creixent especialització a la seva àrea de treball mitjançant la valuosa acumulació d’experiència i la formació per al desenvolupament d’una carrera professio-
nal al sí de l’Administració pública. Aprovarem anualment les ofertes públiques d’ocupació, per defensar una funció pública de qualitat, i acabarem amb la indefensió i dependència política que suposa l’abús de la figura de l’interinatge. Als efectes d’aconseguir una Administració més eficaç potenciarem el diàleg amb els representants dels treballadors públics, sempre amb la finalitat última de fomentar un ambient positiu de treball i, en conseqüència, una millora en la prestació de serveis envers els administrats.

4.6. La racionalització de l’assignació de funcionaris a cada organisme públic en funció de les necessitats del servei, incloent la mobilitat de funcionaris entre administracions, sempre que estigui justificada, i sense perjudici dels drets laborals del treballadors públics.

4.7. Exigència del bilingüisme per a l’accés a la funció pública i a la promoció interna: serà necessari conèixer tant el català com el castellà a un nivell que haurà d’estar d’acord amb les característiques del lloc de treball.

4.8. Eliminació de l’accés privilegiat al nivell 33 com a recompensa per haver ostentat un càrrec polític.

4.9. Garantia d’igualtat d’oportunitats i lluita activa contra la violència de gènere per part de l’Administració pública, amb especial èmfasi a la prevenció i persecució de l’empaitament sexual a l’àmbit de les pròpies administracions.

 

5. Una ciutadania més compromesa

Volem unes institucions que encapçalin el procés de regeneració i democratització, i comptarem amb la resposta ciutadana a aquest lideratge: fomentarem la cultura política, l’esperit de participació, la comprensió del fet que tot dret duu aparellat un deure, l’esperit de tolerància, l’acceptació que la voluntat de la majoria no pot en cap cas esclafar les minories —i per això valorarem al màxim el pluralisme polític, eix vertebrador de tota democràcia— , el civisme i també, com a element fonamental del canvi, la consciència fiscal. Sense consciència fiscal no serà possible implantar una política fiscal progressiva, ni, per tant, construir una autèntica democràcia social. La ciutadania ha d’interioritzar que el frau fiscal és un enemic del poble, sense excuses ni excepcions.

×

Equitat de Gènere i Llibertats Públiques

Les polítiques d’austeritat han servit d’excusa per reinstaurar un model que reforça els rols tradicionals i la divisió sexual del treball, i han destruït el que havíem aconseguit.

El pensament neoliberal difon la idea que les polítiques d’igualtat de gènere són un luxe propi de les èpoques de bonança que no podem permetre’ns en època de crisi, la qual cosa, necessàriament, ens retorna a l’ordre «natural» de les coses. L’eliminació del ministeri d’Igualtat n’és una mostra.

La legislació en aquesta matèria ha quedat en paper mullat per falta de dotació pressupostària. Els organismes i serveis encarregats d’executar aquestes lleis també s’han anat desactivant o han desaparegut.

Quan es retalla o empitjora el funcionament dels serveis públics, les dones solen assumir la disfunció i compensar-la mitjançant un increment del temps que dediquen a apuntalar el benestar familiar, amb més treball personal i menys treball remunerat.

Les dones som les que més sofrim els efectes nocius de les privatitzacions en els serveis bàsics que són públics per la seva pròpia naturalesa. Les polítiques de desactivació del sector públic en els camps social, educatiu i sanitari no són neutres: afecten més les dones.

 

Diagnòstic de la situació actual

Encara que la desactivació del sector públic afecta tant els treballadors com les treballadores, és una decisió que afecta especialment les dones i altres identitats sexuals i de gènere que ja parteixen de desigualtats i discriminacions prèvies. Per analitzar les problemàtiques i fer propostes, és molt important entendre que vivim en una societat en la qual es produeixen múltiples discriminacions i opressions a diferents nivells (també per qüestions de raça, ètnia, diversitat funcional, etcètera). Segons dades de l’«Informe Sombra 2009-2013», elaborat per organitzacions de dones per al Comitè de la convenció per a l’eliminació de tota discriminació contra les dones, de Nacions Unides (conegut com CEDAW, per les seves sigles en anglès), ens trobem amb una alarmant reculada en els nostres drets en tot el relacionat amb:

Salut i drets sexuals i reproductius. L’actual Govern ha incomplert la llei vigent i ha dificultat a les dones el seu dret a l’avortament, per la qual cosa s’han vist obligades a pagar per un servei que és públic. Han aprovat una llei de protecció a la dona embarassada, que mostra una clara inconsistència en matèria de protecció i garanties i ens deixa un text que obre la porta a finançar entitats afins a la ideologia del Partit Popular (PP), ultra catòliques, al mateix temps que destrueixen l’Estat de benestar, que garanteix la maternitat a les dones que la desitgin. D’altra banda, la reproducció assistida ha estat eliminada de la cartera de salut per a les dones lesbianes i fadrines. La situació s’agreuja amb el desmantellament de la salut universal. Moltes dones migrades han quedat fora del sistema de salut. Aquest canvi també afecta les dones que han treballat tota la seva vida sense ser remunerades o que han tingut ocupació durant un temps limitat.

Violència masclista. En la nostra comunitat, les dades mostren la passivitat davant un problema d’Estat tan greu com aquest, tant en matèria preventiva com d’atenció directa: retallades pressupostàries a la Llei d’Igualtat d’Oportunitats (desactivada l’estatal i inexistent la territorial); incompliment de la Llei Integral contra la Violència de Gènere (problemes en la percepció d’ajudes; eliminació de les campanyes de sensibilització o enfocament erroni de les mateixes); dificultat per obtenir mesures de protecció i allunyament, entre unes altres; desactivació de l’Institut Balear de la Dóna; supressió de serveis i oficines d’atenció a dones víctimes de violència masclista. La pedagogia ha estat relegada a actuacions totalment insuficients.

Tracta i situació de prostitució. La tracta, amb finalitats d’explotació sexual, és un problema social catalogat com l’esclavitud del segle XXI. Les Illes Balears són una destinació turística que converteix moltes dones en objectiu de les màfies per a les seves activitats delictives. Moltes d’aquestes dones acaben a la presó després d’haver estat segrestades en clubs i pisos. Fins ara, s’ha abordat aquesta qüestió tan complexa de forma insuficient, mitjançant actuacions policials i intervencions d’entitats socials que treballen en situació d’enorme dificultat per culpa de la llei del silenci que embolica aquesta problemàtica. Les dones en situació de prostitució, d’altra banda, estan exposades a diferents situacions de violència i compten amb molt poca protecció. L’augment de la violència contra aquestes dones en els últims anys s’ha sumat als altres problemes derivats de les retallades, com l’accés a la sanitat, els avortaments insegurs, la sobremedicació per depressió, l’ansietat, etcètera.

Les nostres propostes se centren en les premisses de transversalitat; enfortiment institucional; marc legislatiu i operatiu que garanteixi la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, i el tractament integral de la violència de gènere; avaluació de plans i projectes, i participació.

Propostes:

Legislació

1.1. Llei d’Igualtat d’Oportunitats entre Homes i Dones autonòmica amb dotació pressupostària.

1.2. Llei Integral contra la Violència de Gènere autonòmica amb dotació pressupostària, i promoció de la definició de «violència de gènere» d’acord amb el conveni de la CEDAW.

1.3. Llei de Protecció a la Maternitat Integral i Inclusiva.

1.4. Eliminació de lleis i reglaments que sancionen a les dones en situació de prostitució i les exposen a un risc major.

1.5. Treballar perquè l’avantprojecte de llei de coresponsabilitat parental empari els drets de les filles i els fills, i no els interessos econòmics masclistes.

Llei d’Igualtat aprovada el 13 de juny. Noticia.

 

Democràcia paritària i participativa

1.6. Plans d’Igualtat continuats, amb objectius concrets i avaluació transparent i participativa, tant en les institucions com en l’àmbit privat.

1.7. Promoció de la recerca amb perspectiva de gènere, tant en les administracions com en l’àmbit privat.

1.8. Participació dels Consells de Dones en el seguiment de les polítiques.

 

Per una vida lliure de violències

1.9. Garantir un mínim de tres campanyes anuals de prevenció i sensibilització en les quals s’informi les dones dels drets que els emparen en les seves relacions de parella i en els casos de separació o divorci.

1.10. Tolerància zero amb la publicitat sexista. Eradicació de la publicitat masclista i dels continguts de menyspreu i odi a les dones que es troben en productes culturals i internet mitjançant les mesures adequades.

1.11. Estendre a tot el professorat de preescolar, col·legis i instituts la formació obligatòria en promoció de la igualtat i contra la violència gènere.

1.12. Desenvolupar programes específics de prevenció de la violència de gènere en adolescents dins de l’horari lectiu.

1.13. Impartir formació especialitzada a professionals dels mitjans de comunicació i fer un seguiment per evitar la utilització dels testimoniatges de les víctimes amb finalitats sensacionalistes. Que els mitjans de comunicació públics difonguin periòdicament dades estadístiques de les sentències condemnatòries i d’agressors a la presó amb la finalitat de combatre la sensació d’impunitat.

1.14. Millora en la formació del personal d’atenció psicològica i dels equips psicosocials dels jutjats, especialment per prevenir l’ús de la suposada «síndrome d’alienació parental».

1.15. Elaboració d’informes periòdics de control de l’efectivitat i de compliment de les mesures de seguretat pels serveis existents o per noves unitats específiques per al seguiment dels serveis de teleassistència i polseres GPS, amb la finalitat de verificar el seu funcionament i el seu impacte positiu en la prevenció i detecció de les transgressions. Implantació de mesures destinades a fomentar programes d’intervenció psicosocial amb homes maltractadors des de la perspectiva de gènere.

1.16. Implantació de mesures destinades a promocionar pràctiques de nous mo-
dels masculins i de masculinitats no violentes.

1.17. Avaluació dels programes de violència de gènere al costat de les associa-
cions de dones i al personal expert. Desenvolupament d’un nou Pla sobre la Violència de Gènere amb enfocament no victimitzador, que, obligatòriament, es desenvolupi amb l’ajuda de personal format en temes de gènere.

1.18. Suficiència, continuïtat i transparència en el repartiment autonòmic del finançament estatal per a l’atenció jurídica, psicològica, social, econòmica, laboral i d’habitatge a les víctimes en tot el territori.

1.19. Exigència d’especialització en matèria de violència de gènere i d’estabilitat laboral pels qui integrin els equips professionals interdisciplinaris de valoració, amb especial èmfasi en els cossos i forces de seguretat.

1.20. Formació del personal judicial, atesa la tendència constatada a minimitzar la importància de les agressions i la dificultat per valorar el grau de risc. Ha d’exigir-se el màxim rigor en la recerca de les causes i en la suspensió de les condemnes, que no han d’aplicar-se de forma automàtica, com ocorre amb la resta dels delictes, sinó que han d’anar acompanyades d’una valoració prèvia del risc.

1.21. Reversió del tancament dels Punts de Trobada Familiar (PTF) davant l’escandalosa espera per fer efectius els règims de visita. El correcte desenvolupament de les trobades paternofilials de menors implica reprendre la gestió pública dels PTF. Revisió del tancament de les Oficines d’Atenció a les Víctimes del Delicte, usades per supervivents de violència masclista.

1.22. Dotació dels dispositius de seguretat de teleassistència necessaris, amb polseres per a totes les dones amb risc mitjà-alt (no exclusivament extrem) de sofrir noves agressions, i sempre per a les afectades per incompliments de l’Ordre de Protecció incoats.

Salut

1.23. Desenvolupament d’una estratègia de salut sexual i reproductiva que obligui les institucions i les diferents administracions a treballar en xarxa, amb programes de salut i educatius des de la infància.

1.24. Implantació de programes d’atenció a l’impacte en la salut física i psíquica de les dones pel que fa a l’assignació de la cura de dependents i persones malaltes, la contaminació ambiental, la violència de gènere, l’especial vulnerabilitat de les discapacitades, migrants, rurals i ancianes, incloses les institucionalitzades i en situació de prostitució, l’increment injustificat de la cirurgia estètica i la tirania de la moda i la bellesa.

1.25. Avaluació de l’atenció, pública i privada, a la menopausa, la teràpia hormonal substitutòria i els nous fàrmacs contra l’osteoporosi amb criteris de l’Agència Nacional del Medicament.

1.26. Atenció amb perspectiva de gènere de l’augment de l’hipotiroïdisme, les malalties autoimmunes, els trastorns musculoesquelètics, la fatiga crònica, la fibromiàlgia, les anèmies i la violència sexual.

1.27. Garantia d’accés per a totes les dones, incloses les joves i migrants, a tots els mètodes anticonceptius: preservatius, diafragma, DIU. Disponibilitat de la píndola anticonceptiva d’emergència en tots els centres d’atenció primària i d’urgències. Atenció a l’embaràs, el part i el puerperi conforme als principis facilitats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en 2001 i els drets de l’embarassada i el bebè de la Conferència de Fortalesa.

1.28 Garantia d’accés igualitari per a les dones lesbianes i les dones soles als tractaments de fertilitat i inseminació artificial en la sanitat pública. Reducció de les cesàries i els parts induïts. econòmica de les persones en situació de prostitució i tracta. Destinarem recursos econòmics i humans a la recuperació emocional i psicològica de les per-

1.29. Adequació de la preparació al part als horaris de les treballadores. Detecció i atenció de la violència de gènere durant l’embaràs i puerperi.

1.30. Universalització del permís pagat per maternitat de 16 setmanes (Conveni 183 de l’Organització Internacional del Treball, OIT).

1.31. Garantia de la cobertura de la interrupció voluntària de l’embaràs per la sanitat pública.

1.32 S’impulsarà la sortida de l’avortament del codi penal per garantir-ho com un dret.

1.33. Consideració de l’avortament com una urgència hospitalària, fins que sigui revocada la reforma sanitària.

1.34. Detecció precoç del càncer de mama i ginecològic amb cobertura universal (100%).

 

Situació de prostitució i tracta

1.35. Realització d’una campanya estable de sensibilització, des de la perspectiva de drets humans, sobre el fenomen de la prostitució i el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual.

1.36. Participació real de les persones afectades per aquestes situacions en els projectes d’atenció sostinguts amb recursos públics, mitjançant grups focals o altres procediments de participació en la gestió i avaluació, per «empoderar-les» en el seu procés d’autonomia personal i en la qualitat dels projectes.

1.37. Formació permanent a tot el personal professional que treballa directament o indirectament amb el col·lectiu de prostitució. Oferta formativa anual a l’Escola Balear d’Administració Pública (EBAP) dirigida a la Policia Local i altres grups professionals implicats.

1.38. Revisió del protocol d’actuació sobre tracta, marc legal i operatiu.

1.39. Promoció, en l’àmbit educatiu formal i informal, de l’educació afectiva sexual amb incidència en temes de gènere i prostitució des de la infància, principalment en educació secundària, amb especial èmfasi a col·lectius de risc (infants o joves institucionalitzats).

1.40. Promoció de la cobertura dels drets fonamentals, i provisió de recursos efectius per millorar el nivell formatiu, la inserció sociolaboral i l’autonomia sones que exerceixen la prostitució (PEP), especialment en casos de tràfic, i vetllarem pel benestar socioemocional dels fills i filles menors de les víctimes.

1.41. Incorporació de les indicacions i recomanacions de la Guia de bones pràctiques comunicatives en l’elaboració i difusió de notícies en els mitjans de comunicació, especialment en els públics.

1.42. Compromís polític de demanda i assessorament en col·laboració amb el Grup d’Estudi de la Prostitució a les Illes Balears (GEPIB) en l’impuls i la implementació de mesures públiques en matèria de prostitució.

1.43. Impuls a la creació d’un Observatori de Recerca, Acció i Participació per a l’elaboració de diagnòstics actualitzats sobre la prostitució a les Illes Balears, amb especial èmfasi a la part forana de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Es donarà continuïtat a la informació generada a Palma, incidint en les situacions de vulnerabilitat i en les condicions de les dones que exerceixen la prostitució.

2. Diversitat sexual

Hem d’encaminar-nos cap a la igualtat plena i l’absència d’etiquetes per aconseguir la integració plena i absoluta. Per a això és indispensable l’elaboració de lleis que sancionin la discriminació en aquest aspecte, que permetin que tota persona se senti realitzada i no vetada per la seva manera d’estimar o d’expressar i viure la seva sexualitat.

Hem de legislar que totes les persones, independentment del seu gènere, condició o sexualitat, puguin accedir a l’adopció i exercir el seu dret a la paternitat o maternitat. Manquen lleis que garanteixin la cobertura sanitària, social, educativa, etcètera.

Polítiques generals de sensibilització i conscienciació

Estructurals

2.1. Creació d’una àrea o un consell específic, ben definit, de polítiques d’igualtat o drets civils per al col·lectiu lèsbic, gai, trans, bisexual, intersexual, queer (LGTBIQ) amb capacitat d’incidir en els àmbits de la vida autonòmica perquè pugui conformar un programa integral per a la plena igualtat i que inclogui, almenys, les propostes aquí exposades, així com la supervisió i execució d’aquestes polítiques.

2.2. Realització anual d’estudis de caràcter autonòmic que reflecteixin la situació real del col·lectiu LGTBIQ en diferents àmbits, des de delictes d’odi fins a assetjament escolar. També considerem imprescindible la incorporació de la variable «orientació sexual» en els diferents estudis sociològics de caràcter generalista que duguin a terme les diferents àrees de govern.

2.3. Elaboració de campanyes de visibilització de la diversitat familiar com a eina per eradicar les discriminacions en l’àmbit familiar i social.

2.4. Potenciació, organització i suport a les activitats de socialització i convivència que organitzin els grups de dones lesbianes i bisexuals.

2.5. Vigilància, des de la política d’atenció a les dones, de la problemàtica de les dones lesbianes.

2.6. Celebració i promoció institucional del Dia Internacional contra la LGTBIQfobia (17 de maig) i el Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQ (28 de juny) d’acord amb el protocol utilitzat en celebracions similars.

2.7. Formació en prevenció de situacions de violència i discriminació als agents dels cossos de seguretat, així com en la seva formació jurídica en aquells aspectes de la legislació que garanteixin la igualtat de tracte i la no discriminació per raons de caràcter personal com són l’orientació o la identitat sexuals o de gènere.

2.8. Personament jurídic de les institucions en els processos legals contra persones físiques i jurídiques que hagin atemptat contra els drets individuals o col·lectius de les persones per la seva orientació o identitat sexuals o de gènere.

2.9. Realització de campanyes d’informació i sensibilització sobre els delictes d’odi.

2.10. Presa d’accions i mesures orientades a l’eliminació de la violència de gènere o l’odi expressats cap a dones lesbianes, especialment cap a matrimonis de dones en comunitats de veïns i centres d’esbarjo.

3. Diversitat funcional i dependència

La situació de crisi econòmica i democràtica que viu el nostre país exigeix propostes diferents. No podem esperar que els mateixos que ens han ficat en la crisi en treguin i tampoc podem apel·lar a les vies tradicionals a través de les quals a classe política no ha estat capaç de guanyar-se la il·lusió i la confiança de la gent. Les persones amb discapacitat i les seves famílies són un dels col·lectius més afectats per la crisi econòmica i democràtica. Les polítiques d’austeritat vulneren drets fonamentals i condemnen a un col·lectiu tradicionalment marginat a la misèria i a l’exclusió.

Accessibilitat i comunicació

Aprovarem amb urgència una nova Llei Autonòmica d’Accessibilitat Universal, que actualitzi el marc normatiu en la nostra Comunitat Autònoma a la normativa estatal, europea i internacional en vigor.

Elaborarem un Programa d’Accessibilitat 2016-2019, compost per plans sectorials, pressupostats anualment, que incloguin línies d’actuació en totes i cadascuna de les àrees de l’administració.

Adaptarem tota normativa autonòmica (actual o futura) que reguli les noves tecnologies i la societat de la informació als principis d’accessibilitat universal.

Oci

Potenciarem la creació de llocs de treball, públics o privats, per al desenvolupament d’activitats d’oci per a persones amb diversitat funcional.

Desenvoluparem les competències d’organitzacions no governamentals (ONG) que es dediquen a treballar per a les persones amb diversitat funcional (com Aspaym, Aspas, Cermi, etcétera).

Turisme inclusiu: facilitarem i potenciarem l’adaptació i promoció de la planta hotelera amb l’objectiu de potenciar el turisme per a persones amb diversitat funcional. Això, al mateix temps, servirà per allargar la temporada turística, perquè cal oferir activitats especialment destinades a aquest grup de persones.

Inclusió

L’accessibilitat no solament és física, sinó que és important la sensibilització sobre la importància de garantir una accessibilitat universal des de l’educació infantil, mitjançant una educació inclusiva a l’escola.

Inserció laboral

Ocupació pública

Creació d’una nova Llei d’Accés de les Persones amb Discapacitat a la Funció Pública de l’Administració de la Comunitat Autònoma, en la qual s’inclogui que el 10 % de la totalitat de les plantilles de les administracions públiques hauran d’estar formades per persones amb discapacitat.

Centres especials d’ocupació

3.1. Aprovar que el 6 % de la totalitat dels contractes públics siguin per als Centres Especials d’Ocupació (CEE), amb l’objectiu d’afavorir la inserció laboral de persones amb discapacitat o en risc d’exclusió.

3.2. La jornada laboral en els CEE serà de 30 hores setmanals. S’ha de potenciar la funció inicial dels CEE, és a dir, ser espais de trànsit per poder treballar en empreses ordinàries; per a això, hauran d’institucionalitzar-se l’ocupació amb suport i la figura del facilitador. Els CEE seran exclusius per a aquelles persones les limitacions de les quals no els permetin adaptar-se a les exigències d’una empresa ordinària i a les seves jornades laborals.

Foment de l’ocupació. Disseny de polítiques de formació dual

3.3. Accessibilitat laboral: jornades de treball flexible; facilitat per treballar des de casa.

3.4. Foment de la creació de cooperatives de treball accessibles.

3.5. Establiment d’un control rigorós en aquelles empreses que contracten a persones amb discapacitat.

3.6. Fomentar l’R+D+I en polítiques inclusives i accessibles per a aquest col·lectiu.

3.7. Creació de sistemes alternatius i augmentatius de comunicació (SAAC) per incorporar al món laboral les persones que, àdhuc sent dependents, puguin exercir una funció laboral amb ajudes tècniques.

3.8. Incentivar la creació de llocs de treball assistits per a les persones dependents.

3.9. Creació de places públiques i incentius per a empreses i col·lectius amb la finalitat d’augmentar les plantilles sociosanitàries, atorgant prioritat als menors de 30 anys i als majors de 45 en situació d’atur laboral.

3.10. Creació de llocs de treballs específics en cures pal·liatives.

Dependència

Treballarem perquè la Llei de Dependència es compleixi i arribi a totes les persones dependents, als familiars i al seu entorn. A més, garantirem que es compleixi la normativa de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. S’impulsarà la creació d’un Pla Integral Individual (PII) per a totes les persones dependents.

Prestacions

3.11. Defensarem el sistema públic de serveis i prestacions a la dependència.

3.12. Recolzarem la continuïtat dels programes que s’estan duent a terme en les entitats sense ànim de lucre i els projectes futurs d’aquestes entitats. Agilitarem la burocràcia per facilitar la seva posada en marxa. Facilitarem la possibilitat de triar el lloc i el mitjà d’assistència a les persones afectades.

3.13. Crearem un barem real i contrastat en funció de les necessitats econòmiques, tècniques i humanes de cada dependent i de la seva unitat familiar, i actuarem en funció d’aquestes necessitats.

3.14. Diem no al copagament en qüestions de dependència, en qualsevol dels seus àmbits, tant en qüestió de mitjans tècnics com de serveis, ja que això repercuteix directament en la renúncia de serveis i mitjans imprescindibles per a una vida digna de les persones en situació de dependència. Per tant, han de ser gratuïts.

3.15. Avaluarem a l’alça de forma periòdica, ja que la tendència majoritària en les persones en situació de dependència és estabilitzar o augmentar en grau.

3.16. Regularem donant prioritat a les persones dependents amb menys recursos econòmics.

3.17. Donarem suport als familiars cuidadors facilitant la supervisió i els serveis psicosocials.

3.18. Proporcionarem assistència en cures pal·liatives sempre que algun membre de la unitat familiar o la persona dependent ho reclami.

3.19. Fiscalitzarem totes les empreses del sector per comprovar la qualitat i suficiència dels seus recursos tant humans com tècnics i de serveis. Comprovarem que aquestes empreses compleixen la normativa de ràtio per usuari i que estan proveïdes dels mitjans adequats per a l’assistència a persones dependents. En cas d’incompliment, s’imposaran sancions econòmiques les dues primeres vegades i es retirarà la llicència del servei com a tercera sanció.

3.20. Fomentarem l’R+D+I en l’estudi de les malalties incapacitants i en el d’aquelles derivades de cada tipus de discapacitat. També en altres camps relacionats, com el progrés d’aparells ergonòmics per facilitar tant les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD) com les activitats instrumentals de la vida diària (AIVD).

Fomentarem les teràpies assistides amb animals.

Oci

Elaborarem un Pla de Foment d’Activitats d’Oci, en totes les seves versions culturals, esportives o d’esbarjo.

4. Política lingüística

L’idioma propi de les Illes Balears, històricament parlat per la comunitat d’habi-
tants, és el català, conegut també amb el gentilici de cadascuna de les illes en les seves respectives variants. Des del segle XIII, i de manera ininterrompuda, el català ha estat el sistema de comunicació habitual; i, durant molts segles, també es va emprar en les institucions públiques.

Fa tres-cents anys, la llengua pròpia de les Illes Balears va començar a sofrir un procés de marginació creixent en l’àmbit públic i formal, i va sofrir tota mena de prohibicions i exclusions.

Al segle XX, es va generalitzar l’accés de la població a l’educació i, durant moltes dècades, va ser exclusivament en castellà. El català va continuar estant marginat, i fins i tot prohibit, durant moltes generacions.

L’aparició i profusió dels mitjans de comunicació de masses, exclusivament o majoritàriament en castellà, ha contribuït de manera decisiva a la marginació del català.

Amb aquest panorama, i davant l’arribada de nombrosa població estrangera que parla les seves pròpies llengües, la societat necessita d’instruments adequats que facilitin als nous habitants el coneixement del català, per a una plena integració en la societat insular.

La legislació vigent obliga tota la població de les Illes Balears a conèixer el castellà. No obstant això, aquesta imposició no existeix per al català, la llengua pròpia. Existeix, per tant, una desigualtat legal evident amb uns efectes pràctics devastadors per al català. Davant la imposició d’una llengua obligatòria, el català es converteix en accessori i, amb el temps, en innecessari, ja que el seu ús social tendeix a disminuir. Es tracta del procés conegut com «substitució lingüística».

Les Illes Balears estan patint, ara mateix, aquest procés de substitució lingüística. Això succeeix per la imposició política, però també per una evident manca d’interès de la casta governant i de considerables sectors de la societat balear per posar en marxa mecanismes d’acolliment lingüístic al marge del sistema educatiu.

L’ús de la llengua catalana està en clara recessió a les Illes Balears, i en alguns àmbits socials i territorials s’acosta al punt de ser insignificant. En els mitjans de comunicació, tant escrits en paper, com digitals o audiovisuals, el desequilibri lingüístic és aclaparador en perjudici del català.

En 1986, amb l’aprovació per unanimitat de la Llei 3/1986, de 19 d’abril, de nor-
malització lingüística (LNL), es va fer evident un consens polític i social sobre la necessitat de normalitzar la situació de la llengua catalana a les Illes Balears Només els sectors més reaccionaris de la societat, entre els quals destaquen els governants del PP d’aquesta darrera legislatura, han intentat trencar aquest consens.

No obstant això, amplíssims sectors de la societat balear no ens resignem al fet que el català deixi de ser, a poc a poc, la llengua de relació pública a les nostres illes i quedi reduïda a un ús exclusivament folklòric. La major manifestació de la història de les Balears, el 2013, va ser contra la política lingüística i educativa del PP. Va treure als carrers de les illes a més de 130.000 persones de tots els orígens lingüístics. El consens social quedava palès en aquella manifestació, i també en el fet que la LNL continua vigent.

Propostes:

Podem Illes Balears fa seu l’esperit i la lletra de la LNL, aprovada per unanimitat el 1986, expressió del consens social per la recuperació, dignificació i consideració de la llengua catalana a l’arxipèlag i per la defensa dels drets lingüístics de tota la ciutadania .

4.1. Posarem tota la voluntat política i els mitjans necessaris per aturar i revertir el procés de substitució lingüística, i per complir tot el que disposa la LNL i perseguir la consecució dels seus objectius, expressats en el seu article 1:

a) Fer efectiu l’ús progressiu i normal de la llengua catalana en l’àmbit oficial i administratiu.

b) Assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament.

c) Fomentar l’ús de la llengua catalana en tots els mitjans de comunicació social.

d) Crear la consciència social sobre la importància del coneixement i l’ús de la llengua catalana per a tota la ciutadania.

A més del que estableix la LNL, i concretant o desenvolupant el seu contingut, proposem les següents mesures de suport i foment de la llengua i la cultura pròpies de les Illes Balears:

4.2. Creació del Consell Participatiu per la Llengua, que faci seu l’objectiu del pla que preveu l’article 40.1 de la LNL.

4.3. Realització i revisió biennal del mapa i l’enquesta que preveuen els articles 40.2 i 40.3 de la LNL.

4.4. Garantirem la continuïtat de la celebració de la Setmana del Llibre en Català en el marc del que preveu l’article 33 de la LNL.

4.5. Incorporarem el Govern dels Illes Balears a la Fundació Ramon Llull, que té com a finalitats intensificar l’estudi, la promoció i la defensa de la llengua catalana i fomentar la projecció exterior de la llengua i dels diferents àmbits culturals que s’hi expressen en ella. També vetlla pel compliment de la legislació sobre la llengua, en col·laboració amb altres organitzacions i organismes públics i privats.

4.6. Els càrrecs polítics de les institucions de les Illes Balears es comprometran a tenir o adquirir capacitat per expressar-se en tots dos idiomes oficials, i s’esforçaran a donar prestigi i valor a la llengua pròpia mitjançant el seu ús habitual en l’àmbit públic i institucional.

4.7. Totes les persones tenen dret a rebre gratuïtament cursos de la llengua pròpia de les Balears.

Mesures en relació amb l’administració pública

4.8. Per accedir a la funció pública i per a la promoció interna, serà requisit necessari el coneixement tant del castellà com del català, al nivell que es precisi en funció de les característiques del lloc de treball. El mateix criteri és aplicable a totes aquelles empreses amb majoria de capital públic.

4.9. La llengua pròpia de les Illes Balears també ho és de les seves relacions comercials i econòmiques: quan les administracions públiques de les Illes Balears efectuïn compres o contractacions, es tindrà en consideració el fet que les empreses contractants o proveïdores l’usin en la seva publicitat, relació amb el client, retolació, material imprès o a Internet.

Mesures en l’àmbit del turisme, el comerç i l’empresa en general

4.10. Garantirem les actuacions i els objectius previstos en l’article 33 de la LNL. En aquest sentit, es prendran totes les mesures específiques que es considerin necessàries i adequades en l’àmbit del comerç, l’activitat turística, la restauració i l’empresa en general; i, específicament, també a les fires i congressos que tinguin lloc a les Illes Balears.

4.11. Els comerços i serveis a partir d’un nombre -que es determinarà- de treballadors o treballadores que exerceixin atenció al públic o al client hauran de comptar amb personal capacitat per atendre en qualsevol llengua oficial. En la resta de casos, petites empreses, aquesta disposició serà fomentada per les administracions públiques pels mitjans que es considerin més adequats en cada cas, contemplant especialment el que preveu l’article 38 de la LNL. En aquest sentit es promouran cursos de capacitació del personal.

4.12. En la promoció de la qualitat i professionalitat del comerç i la col·laboració amb el gremi de restauració, s’inclouran cursos de català i el coneixement dels drets i deures lingüístics.

Mesures en relació als mitjans de comunicació

4.13. Garantirem el compliment efectiu de tot el que preveu el títol III de la LNL, i que el Govern de les Illes Balears ve incomplint de manera sistemàtica.

4.14. Restablir la recepció dels canals 33/super3 i 3/24 a les Illes Balears. Ampliar la recepció a totes les emissions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i, eventualment, a altres ràdios i televisions públiques en català que existeixin o es puguin crear.

Mesures en relació amb les persones nouvingudes

4.15. Garantirem els mitjans necessaris perquè les persones nouvingudes a l’arxipèlag tinguin informació i oportunitat per aprendre la llengua catalana com a eina de plena integració en la nostra societat.

4.16. Donarem suport a la iniciativa de les parelles lingüístiques. Establirem punts d’informació sobre parelles lingüístiques i voluntariat lingüístic. Disposarem almenys d’un d’aquests punts en cada població.

4.17. Garantirem que l’acollida lingüística realitzada per part de les organitzacions i les ONG que rebin fons públics es faci en català.

5. Laïcitat

La laïcitat en la societat democràtica moderna ha de contemplar-se com un requisit imprescindible des del pressupost dels drets humans, que reconeixen la llibertat de culte. Precisament, aquesta llibertat de cada ésser humà per creure o no en l’intangible, ha de guiar als governants quan legislen sobre aquest tipus de qüestions, per exemple, en el marc de l’educació formal o acadèmica.

Això permetrà a infants i joves ser crítics amb els diferents plantejaments religiosos i escollir de cadascun només allò que encaixi amb el seu nivell de maduresa i d’evolució; o bé, descartar tota relació amb intermediaris oficials i connectar per si mateix amb la seva pròpia espiritualitat en els nivells i formes que estimi convenient.

No es tracta, per tant, de prohibir cap religió, sinó d’explicar-les. Però no en el sentit de difondre la seva doctrina, sinó d’ensenyar com s’han configurat, com funcionen i quina influència exerceixen, les actuals, en la societat moderna.

Considerem que les vivències espirituals, transcendents o metafísiques s’han de circumscriure a l’àmbit privat;; s’ha de permetre la seva expressió, manifestació i desenvolupament dins el marc que les lleis laiques defineixin per a la convivència de tota la ciutadania, amb independència del seu credo o en la seva absència.

Els programes escolars hauran de quedar exempts de doctrina, però amb continguts culturals sobre les religions, que permetin als alumnes conèixer la seva història i influència en les diferents èpoques i llocs. Aquests programes s’han d’elaborar de manera exquisida pel que fa a l’asèpsia ideològica.

Propostes

5.1. Podem garantirà la llibertat de les persones en les seves creences. Defensem la llibertat religiosa i les manifestacions religioses tant en els temples com en les vies públiques en actes ja tradicionals. La proposta que realitzem no parteix de la prohibició, excepte per a aquelles manifestacions contràries als drets humans. Proposem un enfocament que parteixi de la llibertat, no de cap doctrina religiosa.

5.2. En l’àmbit educatiu, la laïcitat implica que els centres sostinguts amb fons públics i els seus docents estan obligats a una absoluta neutralitat, no només en el terreny religiós, sinó també, i en general, en l’àmbit de «l’opinable». És a dir, l’escola ha de ser generadora de consciències crítiques en l’alumnat, proporcionant als joves eines per pensar per si mateixos, però sense pretendre en absolut dirigir o orientar la direcció d’aquest pensament.

6. Memòria històrica

La ciutadania ha de formar-se per conèixer les institucions i les lleis, acceptar-les si s’hi identifica per ser justes o, per contra, revocar-les si no s’hi identifica per ser injustes. Ha de produir-se un exercici del poder col·lectiu perquè la participació política no es limiti a una minoria. Construir una societat més justa és imprescindible i, per això, s’han de posar en pràctica els valors i les virtuts cíviques en la vida quotidiana.

Podem potenciarà un departament institucional a la Comunitat Autònoma per a coordinar el compliment de les recomanacions de l’ONU, la defensa dels valors republicans, la laïcitat, els drets humans, el compliment de la Memòria Històrica, el suport al grup de treball sobre desaparicions forçades, la reparació de justícia per a les víctimes restablint l’honorabilitat de les que varen ser condemnades per falsos delictes i la demolició o el trasllat dels monuments franquistes als dipòsits públics.

Si consideram la gran afluència turística a les Illes Balears, es poden programar i desenvolupar rutes culturals específiques sobre els llocs on varen ser assassinades les víctimes del règim franquista per defensar la llibertat i la democràcia. També proposam que en les excursions habituals, quan els autocars o els recorreguts passin per aquests llocs on els demòcrates van ser víctimes, es tenguien compte i s’informi per a coneixement del turista. Aquesta proposta estaria englobada en el programa turístic i cultural.

Reivindicam l’ús públic del Palau de Marivent com a museu, ja que aquesta va ser la condició dels propietaris per a la seva cessió.

7. Immigració

Podem té com a objectiu la construcció d’una societat més inclusiva en la qual el respecte i la defensa dels drets humans siguin una realitat. Per a Podem, és la residència (i no la nacionalitat) la base de la ciutadania; per això, presentam un programa en matèria migratòria que proposa concentrar-se en la gestió de la diversitat, orientant-la cap a la convivència i la posada en valor de la riquesa sociocultural de què gaudim a les Illes Balears.

Actualment ens trobam davant un canvi de cicle migratori que ha de portar a repensar en profunditat els principals eixos d’acció social relatius a aquesta qüestió. L’Estat espanyol ja no és un país receptor d’immigració sinó que, essencialment, torna a ser un país d’emigració. Hem de proposar mesures que ens permetin gestionar adequadament la rica diversitat interna de què gaudim, que ha canviat d’una vegada i per sempre el paisatge ciutadà dels nostres pobles i ciutats, sense oblidar els que varen haver d’abandonar la nostra terra per buscar una vida digna i millor. Tant per als que varen arribar com per als que se’n varen anar cal garantir el ple reconeixement dels seus drets.

Les persones migrants contribueixen amb el seu treball i la seva participació al desenvolupament econòmic i social de les Illes Balears. Les polítiques que les exclouen i criminalitzen només trenquen la cohesió social i dificulten el progrés del conjunt de la societat. A Podem creim que les polítiques públiques migratòries han d’estar orientades a afavorir l’equiparació de drets entre nacionals i persones immigrades (siguin d’origen espanyol o estranger) i, per tant, s’han d’emmarcar en un enfocament de drets. Podem es compromet a legislar i a governar per a tothom, utilitzant com a font d’inspiració la normativa internacional referent al compliment dels drets humans. Podem es compromet a recuperar la il·lusió dels ciutadans immigrants perquè s’empoderin i siguin part del canvi social que estan reclamant.

Durant massa temps, i aquesta idea preval encara avui, s’han considerat les persones immigrades com un col·lectiu específic amb el qual cal intervenir de forma diferenciada respecte de la resta de la població. Aquesta intervenció passa, a més, per accions vinculades als serveis socials, és a dir, a la vulnerabilitat l’exclusió.

Per això, des Podem apostam per la posada en marxa de polítiques integrals que no se centrin en la persona immigrada o la migració, sinó sobre l’origen i les conseqüències de les problemàtiques que afecten el conjunt de la població, a un territori o a un sector. Les persones immigrades no són víctimes, són persones, subjectes actius amb drets que les administracions han de garantir. La mirada des de la diversitat cultural, ètnica, religiosa, etcètera, s’ha d’integrar de identitat de gènere. Una xarxa conformada per diverses i diferents orgaforma transversal en la política pública sobre ocupació, habitatge, urbanisme, educació, joventut, sanitat, participació, etcètera. Això sí, sempre reconeixent l’especificitat de les vulneracions de drets que pateixen les persones migrants i abordant-les des d’una lògica del veïnatge, a través de la conformació d’un fort teixit social que redundi en un exercici actiu de la sobirania popular.

L’expressió màxima dels plantejaments polític-ideològics del PP de les Illes va ser l’abandonament, la prohibició i l’atac als drets fonamentals de les persones immigrants, com en el cas de l’atenció sanitària (que repercuteix especialment als immigrants sense papers) i de la mort del jove senegalès Alpha Pam.

Les polítiques destinades a la ciutadania immigrant han de garantir, de manera transversal, la protecció efectiva del dret a la salut, l’educació, l’habitatge, la jubilació, la protecció davant de la desocupació i l’exclusió social, la protecció dels drets sexuals i reproductius , i el dret i l’accés a la justícia, entre d’altres.

En aquest sentit, la major part de les mesures que proposam en aquest programa no són exclusives per a persones migrants, sinó que són compartides per tota la ciutadania amb l’objectiu de contribuir a la cohesió social i a evitar possibles processos de victimització o exclusió.

Propostes

7.1. Crearem l’Institut Balear de la Immigració (Ibin). Aquesta institució tendrà com a tasques i objectius:

a) Lluitarem contra la xenofòbia i el racisme amb totes les mesures jurídiques i polítiques, de manera transversal, en tota la societat i en l’Administració Pública.

b) Reactivarem, dotarem de contingut i desenvoluparem el Fòrum per a la Integració i Participació Social de les Ciutadanes i Ciutadans Immigrants a les Illes Balears.

c) Desenvoluparem i portarem a terme l’Estratègia Balear per la Immigració.

d) Desenvoluparem i enfortirem un Servei Balear de Convivència Intercultural i de Gestió de la Diversitat.

e) Impulsarem la Mesa de Diàleg Civil amb les entitats compromeses amb aquesta temàtica.

f) Impulsarem una xarxa dins el departament d’Ocupació i Polítiques Socials del Govern balear per lluitar, de manera transversal, contra la discriminació per origen racial, ètnic o nacional, i per orientació i identitat sexual i nitzacions socials que treballen en l’àmbit de la immigració, la promoció del poble gitano i dels col·lectius LGTBIQ, i amb els quals comparteix la missió de potenciar la presència del principi d’igualtat de tracte i la no discriminació en les polítiques públiques, en l’ocupació privada i en la societat civil de les Illes Balears, promovent, tant a nivell institucional com social, discursos i pràctiques inclusives, i activant agents i recursos per fer-ho efectiu.

g) Donar suport a la creació d’associacions i espais col·lectius de participació entre la població migrant, així com d’intercanvi cultural i de construcció de noves formes de ciutadania per part de totes les persones que conviuen a les Illes Balears.

7.2. Crearem un Observatori de Drets Humans independent:

a) Instarem, denunciarem, incentivarem i treballarem perquè el Govern central o el de la Comunitat Autònoma eliminin el certificat d’«esforç d’integració».

b) Elevarem una sol·licitud institucional al Govern central i a la Unió Europea (UE) per procedir al tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) existents en territori espanyol i per declarar lliure de CIE la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

c) Incorporarem la mediació social intercultural i la perspectiva de gènere i de la diversitat com a metodologia i eina de treball tant en les oficines públiques d’ocupació com en altres recursos públics d’ocupació. Capacitarem en competències per a la gestió de la diversitat al personal tècnic laboral, interí o funcionari.

d) Garantirem la protecció efectiva dels menors no acompanyats. Desenvoluparem tota la normativa i els protocols necessaris per a la seva màxima cura i la seva estructuració en la societat d’acollida.

e) Definirem mesures orientades a donar suport als menors extutelats per-
què puguin emprendre un projecte de vida digne, una vegada que arribin a la majoria d’edat.

f) Dotarem de més contingut, més funcions i major dotació econòmica les entitats, els fòrums i els consells amb l’objectiu que aquestes entitats, en col·laboració amb l’Administració Pública, intervenguin en el disseny i l’avaluació de les polítiques públiques destinades a la integració dels immigrants.

g) Reforçarem els equips d’orientació educativa per garantir la igualtat i la inclusió social en l’educació, posant especial èmfasi en els equips de professors d’Audició i Llenguatge, d’Educació Compensatòria, i en els educadors socials i especialistes en diversitat.

h) Formarem el personal docent en drets humans, per fer de la inclusió educativa una realitat.

i) Identificarem i eradicarem les diverses formes de guetització escolar entre població immigrant i les persones d’ètnia gitana.

j) S’elaborarà, estructurarà i crearà una Xarxa d’Acollida Integral que atengui les víctimes del tràfic d’éssers humans.

k) Exigirem, elaborarem i desenvoluparem un protocol basat en el dret internacional humanitari (DIH), que exigeixi a l’Estat espanyol el compliment de tots els acords referits a l’asil ia les persones refugiades.

En referència a la salut:

Dins de la defensa de la sanitat universal, proposam:

7.3. Dissenyarem i difondrem (només mentre estigui en vigor el Reial Decret Llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut …, ja que el nostre objectiu és derogar-lo sense més) procediments per al compliment dels supòsits del reial decret que reconeix el dret a l’assistència sanitària: a menors d’edat, víctimes de tracta de persones en període de reflexió, dones embarassades, i en serveis d’urgència. Aquest proce-
diment ha de garantir que aquestes atencions no siguin facturades o subjectes a la signatura de compromís de pagament per les persones.

7.4. Adoptarem les mesures necessàries per combatre la discriminació en l’accés a la salut, independentment de la situació administrativa; i per posar fi, demanera immediata, a la pràctica de facturació per l’atenció d’urgències a les persones immigrants sense targeta sanitària fins a la situació d’alta mèdica.

7.5. Posarem en marxa mesures d’accés als serveis de salut i prestació farmacèutica per a les persones immigrants excloses del Sistema Nacional de Salut (SNS) i, en tots els casos, garantirem que es facin efectives, a partir de requisits accessibles i assequibles, especialment per a les persones en situació administrativa no regularitzada, sense recursos o més vulnerables.

7.6. Garantirem, mitjançant la provisió de tots els mitjans necessaris, que totes les persones menors de 18 anys i totes les dones embarassades rebin assistència sanitària sense cap tipus de condicionament ni impediments.

7.7. Desenvoluparem, proveirem dels mitjans necessaris per a realitzar-lo i controlarem un protocol d’obligada atenció i compliment per atendre dones immigrants que pateixen violència de gènere i que van a l’atenció primària (cosa fonamental en la detecció de la violència masclista).

Sobre cooperació i immigració

7.8. Reobrirem l’Oficina de Cooperació Internacional del Govern dels Illes Balears.

7.9. Dotarem d’eines més versàtils, democràtiques i transversals al Consell de Cooperació de les Illes Balears, donant-li suport econòmicament i estructuralment.

7.10. Treballarem perquè les polítiques de cooperació internacional i els països receptors d’aquestes polítiques es determinin en funció de la situació d’emergència social, la garantia dels drets humans, les prioritats i una cooperació molt estreta amb els països del Sud, i no en funció dels interessos econòmics i polítics del govern de torn o de la UE.

7.11. Declararem les Illes Balears espai lliure de discriminació, racisme i xenofòbia.

7.12. Es promourà i donarà suport a l’acció solidària, coherent amb els drets humans, i la sobirania dels pobles en la societat civil i les institucions. L’enfocament de drets és un instrument per a l’avaluació i valoració de les intervencions de cooperació internacional. Evitarem la col·laboració amb institucions i empreses que participin en polítiques o col·laborin amb pràctiques d’ocupació, colonització o apartheid.

7.13. Declararem la Comunitat Autònoma «lliure d’apartheid», com a suport a la part II, article 7, literal 2, incís h de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional referent als crims de lesa humanitat. Segons l’Estatut de Roma, per crim d’apartheid s’entenen els actes inhumans de caràcter similar als esmentats en el paràgraf 1 comesos en el context d’un règim institucionalitzat d’opressió i dominació sistemàtiques d’un grup racial sobre un o més grups racials i amb la intenció de mantenir aquest règim».

7.14. Declararem a les Illes Balears regió lliure de l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversions (conegut com TTIP, per les seves sigles en anglès) i lliure de l’arbitratge de diferències inversor-Estat (conegut com ISDS, per les seves sigles en anglès).

8. Mitjans de comunicació i dret a la informació

La indústria audiovisual és un sector estratègic a les Illes Balears que ha estat abandonat per les institucions. La Ràdio i Televisió de Mallorca havia rescatat de la desaparició les televisions locals de l’illa. El seu tancament al 2011, per motius polítics, ha deixat ferit de mort bona part del teixit productiu audiovisual. A això cal sumar la precarització de les condicions laborals a la Radiotelevisió de les Illes Balears, IB3. Els serveis informatius estan en mans d’una empresa privada. Això ha provocat la pèrdua de credibilitat de la cadena. En aquest moment, no es poden garantir ni la pluralitat dels continguts ni unes condicions laborals dignes per als treballadors. A més, la transformació produïda durant aquests últims anys en el sector ha portat a la cadena a una situació crítica. Gairebé un miler de periodistes s’han quedat sense feina a les Balears, i les productores de les Illes lluiten cada dia per la seva supervivència: unes perquè no cobren els diners que els deu l’Administració i altres perquè ja no les contracten.

Objectius

El problema dels mitjans de comunicació públics de Balears no ha estat una manca d’inversió, sinó una mala gestió dels recursos. L’altre gran error és no haver considerat el sector audiovisual com a clau per a l’economia de les Illes. A més, un teixit audiovisual fort contribueix de manera decisiva a potenciar la nostra principal indústria: el turisme.

Després d’escoltar les peticions que fan el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB), l’Associació de Productors Audiovisuals de les Illes Balears (APAIB), el Clúster Audiovisual de les Illes Balears (CLAB), l’Associació de Premsa Forana de Mallorca (APFM) i la Xarxa Audiovisual de Corresponsals (XAC), arribam a la conclusió que la sortida d’aquesta situació és reforçar els mitjans públics, convertir-los en un referent de qualitat i independència i donar suport a les empreses locals que sostenen el sector. Tot això cal fer-ho des de la sostenibilitat econòmica, que creiem viable si es crea un model d’ens públic on la despesa estigui més racionalitzada.

Les nostres propostes es basen en tres eixos: l’aposta pels mitjans públics, la reforma integral de la comunicació institucional i l’atenció a l’accessibilitat.

Mesures

8.1. Apostam pels mitjans públics i de qualitat

a) Recuperarem la inversió en els mitjans públics:

– Respectarem l’estatus de sector estratègic i vincularem la inversió pública a les àrees de Cultura, Indústria i Turisme.

– Reforçarem la Balears Film Comission i el CLAB.

– Augmentarem les ajudes per a la internacionalització de les produccions de les Illes.

– Farem que IB3 compleixi la Llei del Cinema, que exigeix un mínim d’inversió anual de l’ens públic en produccions audiovisuals locals.

b) Apostarem per un model públic plural amb continguts de qualitat:

– S’inclouran continguts d’interès local, sense abusar del folklore tractat de manera simplista.

– Fomentarem l’existència de programes culturals, d’anàlisi i de debat.

– Convertirem els mitjans públics en un referent de l’ús de la llengua autòctona: el català. Per a això, caldrà restituir el model inicial d’IB3, amb el català com a llengua vehicular, i els programes informatius faran servir un català estàndard. És vital assegurar la presència en plantilla de correctors professionals.

c) Defensarem la independència dels serveis informatius, i per garantir el dret a una informació plural, veraç i independent proposam les següents mesures de control:

– Creació d’un Consell Professional de Control dels Continguts a què puguin acudir els treballadors sense que es puguin veure coaccionats si volen denunciar males pràctiques.

– Contractació del personal mitjançant convocatòries públiques amb criteris objectius.

d) Apostarem per les productores locals per mantenir un teixit empresarial fort en el sector.

e) Prestarem suport institucional a la premsa de la part forana de Mallorca a través de publicitat institucional o garantint un nombre mínim de subscripcions.

f) Garantirem unes condicions laborals dignes per a les persones que treballen en els mitjans públics: evitarem l’abús de la figura de l’autònom per estalviar costos laborals i exigirem pràctiques laborals dignes a les empreses que optin per subcontractes.

8.2. Emprendrem una reforma integral de la comunicació institucional

La comunicació institucional ha de ser un mitjà per canalitzar les demandes de la població i no un instrument de propaganda del govern de torn. Cal treballar perquè els canals d’expressió cap al Govern estiguin a l’abast de la població.

8.3. Atenció a l’accessibilitat

La Llei 5/2013, d’1 d’octubre, audiovisual de les Illes Balears o Llei balear de l’Audiovisual proposa uns criteris menys estrictes que la llei estatal pel que fa al compliment de normes que millorin l’accessibilitat dels mitjans públics. Els objectius de subtitulat són només el 70% de la programació, quan a Espanya es va decidir que fossin del 90%. La llei balear només marca 3 hores diàries de llengua de signes, en contrast amb les 10 hores al dia de la llei estatal. Per això, cal reformar la Llei balear de l’Audiovisual i fer que els seus objectius coincideixin amb la llei que regeix el conjunt de l’Estat.

×

Urbanisme, Infraestructures i transport

1. Gestió del territori i el seu urbanisme associat

1.1. Derogarem l’actual amnistia per a les construccions en sòl rústic de la Llei 7/2012, de 13 de juny, de Mesures Urgents per a l’Ordenació Urbanística Sostenible, coneguda popularment com a llei Company. Actualment hi ha un increment exponencial de construccions sense autorització en sòl rústic (protegit o no), degut a l’actual caos jurídic introduït pel PP en aquesta darrera legislatura.

2. Mobilitat i transport

2.1. Promourem la xarxa de transport públic per tal de fer-la eficient i sostenible, perquè respongui a les necessitats dels usuaris.

2.2. Impulsarem la creació d’una nova tarifa unificada que permeti utilitzar la xarxa de transport públic de manera atractiva i senzilla, i que incentivi el seu ús.

2.3. Defensarem i impulsarem una connexió adequada de Menorca i Eivissa amb la península mitjançant transport aeri, amb vols suficients i tarifes assequibles.

2.4. Incentivarem el transport marítim, com a mitjà preferent i més ecològic, entre les illes del nostre arxipèlag. Assegurarem les connexions, les freqüències i els horaris, perquè responguin a les necessitats dels usuaris. Ajustarem el preu del transport marítim interinsular perquè que sigui comparable al preu del transport terrestre entre ciutats de la península, perquè viure a les Illes no ha de suposar un perjudici per a la ciutadania. de desactivació del sector públic en els camps social, educatiu i sanitari no són neutres: afecten més a les dones.

×

Ocupació i Model Productiu

Les Illes Balears compten amb gairebé mig milió de places hoteleres, una mit-

jana de 11 milions de turistes anuals i una despesa turística superior als 12.000 milions d’euros. Per això haurien de ser un referent turístic mundial, exemplar tant en les formes organitzatives com en les ambientals, ètiques i en termes de responsabilitat; però, fins ara, han estat un model dual i ambivalent amb una imatge projectada plena d’expectatives i d’un creixement econòmic sense mida que es desdibuixa negativament amb la destrucció massiva del territori i una distribució urbanística caòtica.

El sistema econòmic de les Illes Balears, quan es va produir l’esclat de la bombolla immobiliària, va quedar reduït al turisme com a únic suport, que representa la meitat del Producte Interior Brut (PIB), el que ens condemna a la inestabilitat produïda per la incertesa del mercat , un ús intensiu de mà d’obra poc qualificada amb baixes remuneracions i una distribució de la riquesa no equitativa.

Ningú ha romput aquesta dinàmica de creixement econòmic amb una inversió escassa, una gestió incompetent i un règim laboral de semiesclavitud, en què els responsables han perseguit els seus propis interessos.

Context general

La combinació d’una estructura socioeconòmica feble, precària i majoritàriament abocada al tercer sector, i una classe política que històricament ha estat servil al poder econòmic imperant, dibuixen un panorama on la generalització de condicions tercermundistes suposa un risc evident.

Aquest servilisme està instal·lat en el sector financer, on la involució antisocial amb la privatització de les caixes d’estalvis, sanejades amb fons públics i regalades a la banca privada a preus simbòlics, ha fracturat el projecte de desenvolupament d’una banca pública, tan necessària en el nostre entorn social per a tota la ciutadania; un context en el qual la falta de crèdit segueix asfixiant l’economia real, i en el qual l’única excepció insular ha estat Caixa Colonya, de reduïdes dimensions, ja que la resta d’entitats d’estalvi, especialment Sa Nostra, ha estat fagocitada per la desmesurada cobdícia dels banquers privats i per una avarícia política colossal.

Les retallades antisocials promogudes durant els Governs de Rodríguez Zapatero, juntament amb les reformes executades pel Govern de Rajoy, han causat estralls a la depauperada estructura de drets fonamentals, laborals i socials. L’estacionalitat de l’economia balear provoca una contractació eventual amb baixos salaris, on ja no prevalen els fixos discontinus i on la desregulació d’horaris, juntament amb la ruptura de la negociació col·lectiva convertida en xantatges contra les treballadores i els treballadors, ha destruït l’equilibri , la confiança i la seguretat. Aquestes polítiques laborals han fomentat formes d’explotació abusives, així com servitud, descontrol i permissivitat en relació a la violació dels drets més bàsics de les persones treballadores, que afecten particularment a la joventut. Per la seva banda, les organitzacions sindicals no han estat capaces de posar fre a aquesta tendència.

Les Illes Balears compten amb una població que sobrepassa el milió de persones, la meitat de les quals troba feina durant la temporada alta turística; en altres períodes, però, no aconsegueixen ocupar-se més de 300.000. Moltes d’elles no tenen formació acadèmica a causa de la fluctuació del tipus d’ocupació predominant, i hi ha gairebé 40.000 desocupats que no perceben cap tipus de prestació o ajuda institucional.

Mesures de rescat ciutadà:

1. Es revisaran els trams de l’IRPF que siguin competència de la Comunitat Autònoma per a fer-los més progressius i solidaris. Part de la recaptació addicional es destinarà al reforç de la renda mínima garantida, per salvaguardar a les persones que es troben en risc d’exclusió.

2. Desenvoluparem un règim fiscal específic balear, que estarà basat en l’equilibri econòmic i solidari entre els diferents territoris de l’Estat espanyol, tenint en compte no només el fet geogràfic insular sinó també les conseqüències negatives que això provoca i que afecten múltiples sectors i subsectors de la nostra economia.

Per això, entre les mesures que proposem hi ha: el compliment de la normativa existent en el nostre ordenament jurídic, de tal manera que millori el nostre finançament; l’obtenció de l’estatus de territori especial i l’aplicació de la normativa de la UE específica per a aquests supòsits; el compromís o pacte per a l’execució d’un programa d’inversions estatals en el nostre territori; un règim específic econòmic que ens doti d’aproximadament 1.200 milions d’euros ad-
dicionals, en concepte de compensació interterritorial; la restricció de les apor-
tacions a l’Estat destinades al Fons de Garantia dels Serveis Públics Essencials (benestar social, educació i sanitat), pel qual s’equilibrarien les regions; la creació d’un instrument de política econòmica que doni validesa objectiva i com-
pensadora a determinats sectors, per garantir un desenvolupament econòmic, laboral i social al nostre territori.

3. Farem una auditoria econòmica completa dels comptes i els contractes en tots els nivells de l’Administració autonòmica, amb l’objectiu de conèixer, amb exactitud i fiabilitat, les dades de deute, despesa i inversió pública, tal com es detalla en el Pla de Rescat Ciutadà.

4. Implantarem un nou model de gestió autonòmic, on prevalguin la transparèn-
cia i les bones pràctiques, i que permeti treballar harmònicament dins l’àmbit de les competències autonòmiques per consolidar el creixement, mentre s’asseguren el principi d’austeritat i el màxim rigor en la despesa . A més, s’obriran noves vies de participació, on els ciutadans puguin beneficiar-se dels esmentats procediments.

5. Dedicarem una atenció especial al sector turístic, el qual té un impacte essencial i primordial en relació a les nostres finances insulars, d’acord amb les directrius i els principis desenvolupats en l’epígraf específic d’aquesta activitat econòmica.

6. Aplicarem, complirem i farem un seguiment dels plans d’igualtat a nivell institucional (inclosos concursos i contractes administratius), de les polítiques de conciliació, no només destinades a les dones, sinó a impulsar i afavorir la corresponsabilitat i a atendre les necessitats de les dones autònomes, i de les polítiques equitatives de formació, foment de la contractació i protecció per desocupació.

És important recordar que les infraestructures i els serveis, com el transport, l’energia, l’aigua, els residus, etcètera, que utilitza el sector turístic, han d’estar disponibles durant tot l’any, tot i que la seva utilització sigui només estacional. Això implica tenir sobredimensionades les instal·lacions, de manera que la ciutadania resident suporta una major pressió fiscal per mantenir aquests serveis i infraestructures.

Actuacions programàtiques

1. Auditarem el deute de la Comunitat Autònoma i el renegociarem en els termes més beneficiosos possibles per a la societat balear.

2. Crearem una institució financera autonòmica, de caràcter públic, amb activitat ètica i no especulativa, i controlada democràticament pels seus treballadors i per la resta de la ciutadania.

3. Desenvoluparem un Pla de Transport Públic suficient per reduir el transport privat i incrementar la sostenibilitat.

4. Exigirem que les empreses que contractin amb l’Administració Pública desenvolupin una activitat ètica i respectuosa amb els drets i la dignitat de les persones, principalment amb els que hi treballen. Acabarem amb els abusos que s’estan cometent a través de la subcontractació d’empreses i serveis.

5. Fomentarem l’activitat agrícola, ramadera i pesquera respectuosa amb el medi ambient i els usos tradicionals, ja que és garant de la salut i seguretat del consumidor.

6. Fomentarem l’R+D+I segons els principis desenvolupats en l’epígraf específic dedicat a aquesta activitat.

7. Incorporarem indicadors de gènere als sistemes de seguiment i avaluació de serveis i recursos autonòmics de formació i ocupació que permetin valorar els resultats obtinguts i el seu impacte en termes de gènere, com també, si és el cas, el disseny i la incorporació de mesures correctores.

8. Impulsarem una nova Llei d’Accés de les Persones amb Discapacitat a la funció pública de l’Administració en la nostra Comunitat Autònoma, en la qual es reguli que el percentatge de persones amb discapacitat en les plantilles sigui, tendencialment, d’un 10%.

9. Planificarem el foment del cooperativisme i l’autogestió de les empreses. Facilitarem la participació dels treballadors i les treballadores en la gestió de les empreses en crisi i en risc de tancament.

10. Planejarem la diversificació de l’activitat econòmica, promovent activitats no especulatives com la indústria innovadora i tecnològica, entre d’altres, orientades al benestar de les persones, les necessitats socials i la conservació de la natura.

11. Ajudarem el petit comerç i les pimes compromeses amb el desenvolupament d’una activitat ètica i respectuosa amb els drets dels treballadors.

12. Planejarem l’ocupació pública per a la cura de les persones, l’atenció social i la conservació del patrimoni natural i paisatgístic.

13. Promourem l’igual accés de les dones als cossos i forces de seguretat de l’Estat, així com un tracte igualitari i l’impuls del seu ascens a llocs directius.

14. Projectarem accions d’igualtat d’oportunitats per a l’accés a la feina que incloguin la problemàtica LGTBIQ; dissenyarem i difondrem campanyes de sensibilització per combatre el mobbing LGTBIQ i elaborarem un programa específic interistitucional per incorporar a les persones transsexuals dins el món laboral.

15. Reclamarem a l’Estat la compensació econòmica per la insularitat per a la consolidació de les infraestructures ferroviària, marítima i aèria com a garantia del dret a la mobilitat igualitària de tots els habitants de les illes.

16. Reclamarem a l’Estat la competència de la Inspecció de Treball i la reforçarem amb els recursos suficients des del Govern perquè sigui garant i vigilant del compliment de la llei, en favor d’unes relacions laborals justes i equilibrades.

17. Recuperarem la titularitat pública de les empreses autonòmiques de serveis públics privatitzats.

18. Reforçarem el Servei d’Ocupació dels Illes Balears (SOIB) per transformar-lo en una eina pública eficaç d’obtenció d’ocupació. A més, planificarem de forma àmplia, efectiva i pública la formació contínua dels treballadors, i eliminarem el finançament camuflat de patronals i d’alguns sindicats, perquè no es repeteixi el que passava fins ara.

19. Vetllarem pel compliment de la normativa administrativa, fiscal i laboral de les ciutadanes i els ciutadans balears.

20. Vigilarem i garantirem que en les empreses públiques es respectin els drets laborals i l’equilibri salarial, així com la igualtat d’oportunitats en la promoció, formació professional i accés a l’ocupació, a través de concursos públics i transparents. En igualtat de condicions s’afavorirà la contractació de persones en risc d’exclusió social, persones amb discapacitat i la igualtat de gènere.

×

Benestar i Drets Socials

1. Sanitat

En els últims anys, el sistema sanitari públic s’ha vist abandonat, i s’ha iniciat una subtil privatització. Precisem un sistema sanitari de qualitat, gratuït i universal, proper i accessible, equitatiu, solidari i transparent, que sigui més eficient i en el qual els ciutadans participin juntament amb els professionals en la presa de decisions. Volem un sistema sanitari que treballi per desmedicalitzar la comunitat fent-la més autònoma, i on la prevenció i la promoció de la salut siguin pilars fonamentals.

Finançament del sistema sanitari

Històricament, la nostra Comunitat ha sofert un dèficit de finançament, i els pro-
blemes de la insularitat i del turisme estacional no han estat tenguts en compte. Els pressupostos sanitaris en aquests últims 4 anys ens situen entre les comunitats autònomes pitjor finançades, amb les ràtios professionals més baixes (sobretot d’infermeres), amb una despesa sanitària pública consolidada el 2012 de 1.155 euros/hab. quan la mitjana estatal se situava en 1.255. El 2015, la despesa sanitària ha representat un 5 % del PIB, 1.180,76 euros/hab., la segona xifra més baixa.

Intent privatitzador

Durant les últimes legislatures hem assistit a un intent privatitzador de la sanitat pública. S’ha pretès la venda a empreses sanitàries privades dels hospitals d’Inca i de Manacor per després poder concertar-los amb l’IB-Salut.

L’hospital de Son Espases i el de Can Misses d’Eivissa s’han construït i finançat sota el model Private Finance Initiative o Iniciativa Privada de Finançament (PFI). A més, s’han intentat tancar els hospitals J. March i General, els únics de mitjana i llarga estada a l’illa.

Canviar els fonaments del sistema

La promulgació del Reial decret Llei de mesures per garantir la sostenibilitat del sistema (RD 16/2012) va provocar l’exclusió de milers de persones del sistema sanitari, en la seva majoria immigrants sense papers i majors de 26 anys sense cotització prèvia a la seguretat social. El sistema sanitari ha virat d’una cobertura universal, basada en la població, a un sistema d’assegurament basat en el ciutadà assegurat.

Introducció de mesures recaptatòries

Copagament de medicaments

Els pensionistes paguen a Illes Balears un 10 % dels medicaments i després se’ls reemborsa en funció de la seva renda. La població activa aporta entre un 40 i un 60 % del cost. Els aturats de llarga durada i els pensionistes amb pensions no contributives estan exempts.

Algunes enquestes apunten que, després de la posada en marxa del copagament, el 14,76 % de la població no retira els medicaments prescrits per problemes econòmics, dada que augmenta fins a un 20 % en pensionistes i fins a un 23 % en els aturats. A més, a Balears es calcula que 4 de cada 10 pensionistes no segueix el tractament farmacològic per problemes de copagament.

Pagament de la targeta sanitària

Els ciutadans de Balears paguen 10 euros per renovació de la targeta sanitària. Encara que s’ha venut com un avanç tecnològic i com una mesura de control, ja que incorpora una fotografia, la defensora del pacient afirma que el cobrament per la targeta és anticonstitucional.

El funcionament dels serveis

Bona part de la reducció de la despesa sanitària pública produïda es deu a la introducció de la targeta electrònica, ja que la despesa hospitalària no ha minvat. Les llistes d’espera s’han incrementat notòriament durant la crisi.

A 31 de desembre de 2014, hi havia 58.606 pacients pendents de visita amb especialista i una demora de més de 102 dies, la qual cosa representa un augment del 14,72 % respecte a l’any anterior.

Salut població

La taxa bruta de mortalitat a les Illes Balears s’ha situat per sota de la mitjana nacional en 2013, amb 688,4 morts per cada 100.000 habitants.

Les malalties del sistema circulatori van ser la principal causa de mort a Balears, amb una taxa de 221,6 per cada 100.000 habitants; seguida dels tumors, que van suposar 197,3 morts per cada 100.000 habitants. Les dades destaquen un augment del 3 % en el nombre de suïcidis, en registrar un total de 90 l’any 2012.

Balears va registrar un augment del 18,6 % en la taxa de morts degudes a malalties respiratòries.

Determinants socials de la salut

Més enllà d’un sistema sanitari de qualitat, factors com l’educació, l’habitatge, l’urbanisme, el medi ambient, el transport, l’ocupació, la protecció social i les polítiques fiscals juguen un paper crucial en el nivell de salut de la població i en la seva distribució social. Entre els determinants socials més importants destaquen l’atur i el risc de pobresa que afecta de manera especial als nens menors de 14 anys (30 %).

PROPOSTES

La situació actual de la sanitat balear precisa canvis en els enfocaments. És necessari mirar amb una perspectiva més eficient i amb visió de futur. La sanitat ha de contemplar-se amb criteris d’universalitat, equitat i transparència.

Desenvoluparem tres estratègies principals:

1. Donarem transparència a la gestió sanitària

La transparència i la rendició de comptes estan estretament vinculades i són elements imprescindibles d’una veritable democràcia.

Cal integrar la visió dels ciutadans, els professionals i els gestors per alinear ob-
jectius i valors del sistema.

Els usuaris i usuàries són el centre del sistema i l’oferta sanitària ha de seguir les seves necessitats. Tres factors han dificultat una orientació estratègica eficient en l’IB-Salut en els últims temps:

a) L’excessiva politització partidària, amb una visió a curt termini, ha restat espai a la gestió en les direccions mèdiques i d’infermeria. Donada l’alternança de partits i la discontinuïtat dels equips directius, s’impedeix la continuïtat dels projectes.

b) Una cultura de govern autocomplaent i negadora dels problemes. S’ha promogut una estranya pugna de màrqueting polític per mostrar grans avanços tecnològics (com que Balears sigui la primera Comunitat en nombre de TAC), però sense promoure l’excel·lència.

c) Ha augmentat la desconfiança dels professionals, la qual cosa ha empitjorat el clima organitzacional.

Les retallades en els sous no han millorat la productivitat i s’ignora als professio-
nals, no implicant-los prou en la gestió i el desenvolupament propi professional. Els professionals són bàsics per augmentar l’eficiència.

PROPOSTES

– Millorarem el finançament del sistema sanitari públic. Proposarem elevar el percentatge de pressupost destinat a sanitat fins a equiparar-ho amb la mitjana d’altres Comunitats Autònomes.

– Gestionarem les ineficiències del sistema sanitari:

– Farem un seguiment i una avaluació de tots els serveis externalitzats per evidenciar els resultats i determinar la seva idoneïtat.

– Suprimirem de forma progressiva els concerts amb el sector privat. Aturarem les externalitzacions i assumirem el treball dels subcontractes des del sistema públic.

– Gestionarem d’una manera més eficient el registre, la facturació i el cobrament de les prestacions sanitàries proveïdes als ciutadans d’altres països, perquè aquesta facturació reverteixi en la caixa de la Comunitat Autònoma. Tota la facturació ha de ser digital i hauria d’existir un registre únic de la Unió Europea.

– Explotarem les competències professionals, amb criteri d’avantatge comparatiu, que pugui aportar cada perfil professional.

– Introduirem canvis basats en l’evidència i implantarem la prescripció infermera.

– Planificarem i farem una avaluació pública de l’ús de tecnologies i medicaments responent a criteris de cost-efectivitat.

– Establirem sistemes per evitar la pèrdua de processos facturables com les malalties laborals i els accidents de trànsit, que ara es traslladen a les mútues privades.

– Estudiarem i revisarem les carteres de serveis implantant aquells que tinguin evidència, aportin valor al sistema i siguin cost-efectius, així com retirant aquells que no ho aportin.

– Despolititzarem la gestió. Cal despolititzar les direccions i enfortir la seva credibilitat, capacitat i compromís, component equips gestors professionalitzats.

– Gestió i transparència en les llistes d’espera quirúrgica/consultes.

a) Agilitarem les llistes d’espera augmentant intervencions sanitàries mitjançant l’ús dels recursos a les tardes.

b) Obrirem de bat a bat les dades de les llistes d’espera, trencant la seva actual opacitat, aquest serà un dels objectius dins del marc de Gestió Transparent de Podem.

Aplicarem diverses llistes a diferents velocitats (com una autopista amb diversos carrils) determinades per criteris que pactarem amb els ciutadans o amb les associacions que els representin.

Personal

– S’establirà la incompatibilitat laboral per als treballadors públics.

– Replantejarem la política de personal amb una dotació adequada i qualitat en l’ocupació per a una correcta atenció als centres sanitaris. Considerem els professionals com el valor més important de l’IB-Salut que, a més, és necessari prestigiar.

– Política farmacèutica:

– Introduirem mecanismes que permetin prevaler la continuïtat i adherència dels pacients als tractaments per sobre de les disminucions marginals de cost unitari buscades per la subhasta de medicaments.

– Instaurarem la prescripció infermera.

– Estudiarem la distribució i dispensació dels medicaments als centres públics, tant als centres de salut com en hospitals (Farmàcia pública).

Transparència informativa

– Atacarem de soca-rel els conflictes d’interessos i la corrupció, i exigirem activament la notificació pública i oportuna dels indicadors adequats d’estructura, procés i resultats en salut.

– Gestionarem i ho farem amb transparència: farem que la informació que genera el sistema sanitari sigui més accessible, reservant les dades de la informació clínica o Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) per a la recerca dins del sistema, sense ànim de lucre i amb garanties de confidencialitat.

– És necessari escometre reformes estructurals del sistema sanitari, de la seva organització i gestió.

Millorarem l’accessibilitat

– Identificarem les barreres en l’accés (informació, econòmiques, lingüístiques, biaixos dels professionals sanitaris…) que determinen l’existència de desigualtats en la utilització dels recursos sanitaris per dissenyar polítiques adequades.

– Ampliarem l’horari de tarda dels centres de salut.

Millorarem la coordinació primària/hospital i l’atenció sanitària/atenció social

-Potenciarem les estratègies d’enllaç entre atenció primària i especialitzada.

-Coordinarem els serveis sanitaris i socials entre si, i aquests, al seu torn, amb les estructures de salut pública.

-Crearem equips multidisciplinaris d’atenció sociosanitària i dissenyarem portes úniques d’entrada a tots dos sistemes per al ciutadà.

-Facilitarem la participació.

-Reactivarem el Consell de Salut i oferirem una major participació en als representants de les associacions ciutadanes.

-Restituirem la figura del Defensor dels Usuaris del Sistema Sanitari Públic de les Illes Balears, com a figura diferenciada o dins de les estructures de la sindicatura de Greuges, i hi inclourem els usuaris dels serveis sanitaris privats.

2. Deconstrucció de l’atenció primària de salut (APS) de manera que els seus principis fonamentals es mantinguin però el seu funcionament sigui més equitatiu i eficient.

L’APS és un element clau dins del nostre sistema sanitari. S’admet que els sistemes sanitaris orientats a l’APS tenen millors resultats i major satisfacció a un cost inferior. No obstant això, en la pràctica, el discurs que l’APS és el centre del sistema no es tradueix en aspectes clau com el pressupost que s’hi dedica.

El Reial decret 137/1984, d’11 de gener, d’Estructures Bàsiques de Salut, va establir la delimitació territorial de les zones de salut, el treball en equip multidisciplinari, la integració de les activitats de curació amb les de promoció i prevenció, l’augment del temps d’atenció, etcètera.

Després que hagin passat més de 30 anys, cal realitzar canvis reconstructius que ens permetin mantenir les qualitats de la APS i, al mateix temps, modernitzar i adaptar l’atenció a les noves necessitats.

Les dades aportades per la Conselleria de Sanitat destaquen la disminució de l’1,5 % del nombre de consultes domiciliàries, de les 154.771 de 2013 a les 152.420 de 2014, mentre que han augmentat un 26 % les consultes domiciliàries ateses pels Punts d’Atenció Continuada (PAC) i el Servei d’Urgències d’Atenció Primària (SUAP). Aquesta dada confirma la falta en la continuïtat de les cures i com els pacients han hagut de suplir les deficiències amb mesures urgents, fraccionades, no integrals.

El creixement i progressiu envelliment de la població la prevalença més gran de malalties cròniques, l’augment espectacular de la demanda derivat de l’àmplia oferta i l’atenció 24 hores, el baix cost d’oportunitat, la falta de responsabilització sobre els problemes de salut, la disminució del nivell de tolerància a la incomoditat, provoquen demandes ineficients i una societat fortament medicalitzada.

PROPOSTES

– Iniciarem una estratègia en APS renovadora, amb un enfocament més holístic, global i desmedicalitzat, que flexibilitzi l’atenció adaptant-la als ciutadans i a les ciutadanes actuals i ens doni les bases per al futur.

– Reestructurarem els serveis perquè s’adaptin a les necessitats poblacionals. Els ciutadans són el centre de l’atenció: horaris, espais…

– Obrirem l’APS a nous professionals, terapeutes ocupacionals, treballadors socials, psicòlegs… en funció de les anàlisis de les necessitats de la comunitat.

– Crearem zones bàsiques sociosanitàries (ZBS).

– Establirem enllaços amb els serveis hospitalaris, sociosanitari, etcètera, mitjançant infermeres gestores de casos que guiïn els pacients a través del sistema.

– Potenciarem noves modalitats d’atenció de manera que es rendibilitzin les competències de tots els professionals.

– Desmedicalitzarem mitjançant estratègies que donin eines als ciutadans per recuperar la seva autonomia en salut.

– Gestionarem l’organització de les consultes i la grandària dels contingents de manera que permetin als professionals disposar del temps necessari per a cada pacient i cada tipus d’activitat, tot això sense que es produeixi un impacte negatiu sobre les demores en l’atenció. Així, s’assumeix que el contingent ideal estaria al voltant de les 1.500 persones assignades per metge (Sergas 2011).

– Estudiarem les ràtios infermeres en relació amb les competències i la cartera de serveis que es posin en marxa.

– Millorarem la recerca en salut comunitària fomentant els estudis interdisciplinaris.

– Durem a terme una estratègia de potenciació de l’atenció domiciliària a les persones dependents. Aquesta estratègia permetrà millor valoració, prevenció, i detecció precoç, així com un tractament dels problemes més apropiat.

– Establirem els mecanismes necessaris per incorporar la salut en totes les polítiques, com dicta l’Organització Mundial de la Salut (OMS), integrant-les des de les escoles, els centres de treball, l’habitatge, el medi ambient, etcètera.

– Fomentarem la igualtat i lluitarem per eliminar les desigualtats de gènere i identitat sexual, les socioeconòmiques, etcètera.

– Connectarem el sistema de salut amb els espais educatius de la forma que es consideri més eficient.

3. Posarem el focus en l’atenció dels pacients crònics i fràgils, de forma multi-
professional i coordinada, i introduirem les cures com a teràpia disruptiva.

Balears tenia el 2014 un 14,9 % de persones majors de 65 anys, amb una esperança de vida al cap de 65 anys de 20,7 anys (22,4 en dones). La taxa de dependència era del 21.8%.

Una societat justa ha de proporcionar uns serveis sanitaris mínims de qualitat a tota la població, especialment si es troba en un sector desfavorit.

La demanda més gran de recursos sanitaris per les persones majors coincideix amb el fet de tractar-se d’un grup que té pitjor salut subjectiva i major discapacitat. Cada persona entre 65 i 74 anys té una mitjana de 2,8 problemes o malalties cròniques, elevant-se a 3,23 per a les persones majors de 75 anys.

En l’entorn hospitalari, els criteris de pluripatologia permeten identificar una població de major edat, amb major limitació funcional, major mortalitat i major consum de recursos.

L’envelliment progressiu de la societat precisarà canvis estructurals en els serveis que han d’iniciar-se ja.

A les Illes Balears, l’oferta de llits hospitalaris de mitjana i llarga estada és inferior a la mitjana estatal: 32 places/1.000 hab. majors de 65 anys. La mitjana estatal està en 45.

Del total de llits disponibles, només un 5 % pertany a llits de mitjà o llarg ingrés.(Font: Pla Funcional GESMA). Aquesta quantitat és absolutament insuficient en l’actualitat, no diguem de cara al futur.

PROPOSTES

– Crearem unitats de pacients crònics i fràgils que garanteixin l’assistència integral i coordinada, mitjançant una atenció continuada, multidisciplinària i internivells que garanteixi la seguretat del pacient.

– Abordarem de manera interdisciplinària les necessitats de les cures.

– Establirem enllaços amb els serveis hospitalaris, sociosanitaris, etcètera, mitjançant infermeres gestores de casos que guiïn als pacients a través del sistema.

– Coordinarem nivells d’assistència sanitària que cobreixin les necessitats d’atenció de les diferents fases de la malaltia.

– Donarem utilitat d’ús a recursos de mitjana i llarga estada i instal·lacions per a la rehabilitació funcional de pacients crònics als hospitals Son Dureta de Mallorca, Verge de Monte Toro de Menorca i Can Misses d’Eivissa.

Salut mental

– Augmentarem la capacitat de resolució de l’APS en temes de salut mental mitjançant la formació, el suport institucional i la coordinació amb els dispositius especialitzats.

– Revisarem el pla de salut mental i l’adequació de les infraestructures existents.

– Introduirem la perspectiva de gènere en els plans de salut mental que s’implantin, considerant-la com a fonamental, i dissenyarem plans d’atenció sociosanitària al malestar, en els quals la perspectiva de gènere sigui especialment rellevant.

– Completarem i coordinarem els serveis per a l’atenció integral en salut mental.

 

2. Habitatge

Abans de la irrupció de la crisi econòmica internacional de 2008 les enquestes d’opinió mostraven que els espanyols consideraven els problemes d’habitatge com una de les seves màximes prioritats. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), entre 1995 i 2007, quan el sector va començar a manifestar signes de desacceleració, el preu de l’habitatge es va incrementar un 202 %. Això explica per què un important percentatge dels ingressos de les famílies s’han dirigit al finançament de préstecs i hipoteques, i per què la joventut espanyola té grans dificultats per emancipar-se.

L’autòpsia del desastre immobiliari a Espanya desvetlla un altre pecat original en la formació de la bombolla: les sobretaxacions bancàries, un joc d’incentius perversos que va afavorir que el preu de taxació estigués moltes vegades per sobre del cost real de la compravenda, amb la qual cosa crèdits s’inflaven i es descomptaven suposats futurs augments dels preus de l’habitatge. Segons els professors de la UPF José García Montalvo i José María Ragui, la mitjana de sobretaxació respecte del preu de la compravenda arribà al 132% del seu preu.

Això ocorria perquè el Banc d’Espanya recomanava que els crèdits dels bancs no superessin el 80 % del valor de taxació i el capital que les entitats necessitaven augmentava a mesura que el volum de la hipoteca s’apropava al 100% del valor de taxació o ho superava. D’aquesta manera, si la taxació era més elevada (fins i tot quan el preu de la transacció fos menor), l’entitat complia amb els mandats del supervisor i requeria menys capital per assegurar el crèdit. Els experts pensen que limitar les hipoteques al 80% del preu de la transacció (i no del valor de taxació) evitaria aquestes disfuncions.

La Carta Social Europea vincula el caràcter «adequat» de l’habitatge, entre altres coses, al fet que sigui «assequible». En l’àmbit europeu, la via principal per aconseguir aquest objectiu ha estat la promoció del lloguer social, és a dir, un lloguer públic amb preus sensiblement inferiors als del mercat. En el cas espanyol, el règim de tinença afavorit per les polítiques habitacionals ha estat la propietat privada. Amb l’objectiu declarat de «crear un mercat de propietaris d’habitatge», es van introduir incentius fiscals i facilitats al crèdit, com les emparades per la Llei 2/1981, de 25 de març, de regulació del mercat hipotecari. Però lluny de facilitar l’habitatge assequible, aquestes polítiques van afavorir elevats índexs de sobreendeutament i van exercir una pressió a l’alça dels preus de mercat.

La política d’habitatge a Espanya s’ha basat tradicionalment en la hipotètica construcció de pisos assequibles, especialment en propietat, per a ciutadans que quedaven fora del mercat lliure, encara que amb relatiu poder adquisitiu. L’absència d’habitatge assequible de lloguer o de compra s’ha vist agreujada per la progressiva des regularització del mercat privat de lloguer.

Miloon Kothari, relator especial per al dret a un habitatge adequat de l’Organització de Nacions Unides (ONU), va declarar que les polítiques impulsades en les últimes dècades a Espanya, un dels països de la UE amb més habitatges construïts, més habitatges buits i menys habitatges assequibles, havia consolidat un model immobiliari i urbanístic econòmicament especulatiu, ambientalment insostenible i socialment excloent. I que això va exposar a una situació de clara vulnerabilitat a àmplies capes de població, com les persones majors, els joves, les treballadores i els treballadors en situació de precarietat laboral, tant autòctons com immigrants.

Diagnòstic de la situació actual

Actualment, a l’Estat espanyol hi ha més d’1,5 milions d’habitatges amb el cartell d’«Es ven», tant d’obra nova com de segona mà. Amb una demanda mitjana de 450.000 habitatges per any, es necessitaran gairebé tres anys i mig per donar sortida a aquests immobles. No obstant això, el parc públic d’habitatges, des-
prés de dècades d’edificació pública, és pràcticament inexistent.

A la circumstància que ens acabem de referir cal afegir que, segons el cens de l’INE de desembre de 2013, gairebé 6 milions d’habitatges principals (una de cada tres) té pagaments pendents (hipoteques, etcètera) que superen amb molt el 30 % dels ingressos dels seus propietaris particulars. A més, 4 milions d’espanyols viuen en situació de pobresa energètica i en habitatges ineficaçment aïllats. La pobresa energètica és la incapacitat d’una llar de satisfer un import mínim de serveis d’energia per a les seves necessitats bàsiques, com mantenir l’habitatge en condicions de climatització adequades per a la salut.

D’altra banda, cal afegir que igual que en el cas del lloguer, el percentatge que representa la inversió en rehabilitació a Espanya està molt allunyat de la mitjana europea, situant-se en 2009 en un 28 %, enfront del 41 % de la mitjana europea o al 56 % d’Alemanya. Dels gairebé 26 milions d’habitatges existents, la meitat tenen més de trenta anys i prop de 6 milions, més de 50 anys.

Balears és la quarta Comunitat amb els preus de venda d’habitatges més alts en el rànquing espanyol. Balears arribà al seu màxim històric de preu de l’habitatge de segona mà a l’abril de 2007, quan va aconseguir un valor de 2.762 euros/m2. Des de llavors, ha acumulat un descens del 35,20 %.

Segons el cens de l’INE de l’any 2011, el nombre d’habitatges buits a Balears ascendeix a 71.255 d’un total de 586.709. Si a això li afegim que en 2014 s’han produït 2.518 desnonaments, un 2,9 % més que l’any 2013, queda patent que la política d’habitatge a Balears sofreix greus deficiències.

Segons els investigadors, un canvi a un model residencial basat en el lloguer podria tenir molts avantatges, com el creixement en la construcció independent i la generació de guanys a curt termini en el circuit de promoció, construcció i venda d’hipoteques. També hi hauria avantatges socials i familiars, com una major llibertat en l’organització del cicle de la vida, tant dels joves com dels pares, permetent a més una emancipació més fàcil i estable.

Aquest escenari es veuria reforçat si a més es practiqués una política activa d’habitatge que augmentés els incentius al lloguer i el sector de la construcció se centrés en la rehabilitació dels habitatges antics, que serien la principal via d’accés a l’habitatge per als joves. Els investigadors insisteixen que els canvis esmentats es produiran a mitjà i llarg termini.

Des de la perspectiva de gènere, ens trobem que les dones sofreixen el problema de l’habitatge en unes condicions de major vulnerabilitat a causa dels seus menors ingressos econòmics. Les dades de 2011 reflecteixen una taxa d’atur gairebé un punt superior en dones que en homes. Les dones joves espanyoles, en disposar de menors ingressos, hauran d’invertir l’equivalent a 13 anys del seu salari íntegre per poder accedir a un habitatge en propietat, tres anys més que els homes d’aquesta mateixa edat. La pobresa s’està concentrant en les llars monomarentals (que suposen el 80 % de les llars on conviu un adult amb els seus fills) i en les llars unipersonals de dones majors.

Objectius

El dret a viure dignament ha de passar, de manera indissociable, pel dret a disposar d’un habitatge. Des de Podem, ens hem marcat com a objectiu complir amb l’article 47 de la Constitució Espanyola i assegurar un habitatge digne a tota la ciutadania.

Establir una política d’habitatge i hàbitat en la qual el Govern es comprometi amb el benestar de la població i no amb el dels mercats financers.

Cal rescatar les persones i no els bancs. Això implica un pla de rescat habitacional per a Balears que ofereixi solucions al superàvit existent d’habitatges de titularitat pública o d’entitats financeres, que freni la privatització i que intervingui sobre les necessitats energètiques mínimes vitals.

Establirem mesures d’urgència i excepcionals en aquesta matèria, davant el desastre habitacional a Balears, amb l’objectiu de paralitzar els desnonaments, dignificar l’habitatge i garantir els subministraments bàsics. Impulsarem una veritable política d’eficàcia energètica de l’habitatge sempre en benefici del ciutadà.

PROPOSTES

Les propostes que fa Podem per implementar mesures que potenciïn la funció social del dret a un habitatge digne, a més de les assenyalades en l’Eix 1 de Rescat Ciutadà, són:

2.1. Sistemes cooperatius diversos, en el marc de la Llei 1/2003, de 20 de març, de Cooperatives de les Illes Balears.

2.1.1 Afavorir la creació de cooperatives que puguin donar serveis a les admi-
nistracions públiques, donant suport a la seva implantació i afavorint les ca-
pitalitzacions de prestacions socials, així com dotant-les de serveis d’assessorament a la gestió que faciliti la seva viabilitat en el temps i, especialment, en treballs de construcció, rehabilitació, serveis de manteniment, neteja, vigilància, etcètera.

2.1.2 Promocionarem la cessió acordada de l’ús de l’habitatge: cooperatives d’habitatges en cessió d’ús, habitatge social autogestionat, etcètera.

2.1.3 Promocionarem i desenvoluparem contractes de parceria urbana, en els quals propietaris i usuaris surtin beneficiats.

2.1.4 Es promourà la modificació de la legislació vigent per permetre l’ocupació social d’edificis de titularitat pública en aquells casos de patrimoni edificat manifestament abandonat, sense manteniment i en desús.

2.1.5 Potenciarem nous models d’habitatge col·lectiu, com a apartaments amb serveis comuns, específics per a estudiants, joves treballadors en procés d’emancipació familiar, jubilats, d’ús intergeneracional, etcètera. O el mateix model, però amb diferents graus de tutela, creant un mercat de lloguer apropiat per a diferents fases de la vida.

2.2. Dotarem l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI) dels mitjans necessaris per garantir una gestió eficaç.

2.3. Abordarem les necessitats reals d’esponjament urbà i edificabilitat com a mesura de protecció territorial, abaratiment de preus d’habitatge social i de sostenibilitat econòmica.

2.4. Fomentarem la rehabilitació, tant d’habitatges com de barriades (i dels seus espais públics), des de criteris d’habitabilitat, accessibilitat, eficiència energètica, gestió del cicle de l’aigua i gestió de residus, a fi de dignificar les àrees urbanes més desfavorides, impulsant l’economia social mitjançant la contractació i l’ús d’empreses i materials locals.

2.5. Fomentarem l’eliminació de les barreres arquitectòniques, especialment en els habitatges públics i en les gestionades per l’administració o que tinguin ajudes públiques, sempre que sigui possible, en funció de les necessitats.

2.6. Impulsarem l’eficiència energètica, tant de l’obra nova com del parc construït, mitjançant:

2.6.1 Implantació l’estàndard d’edifici de consum gairebé nul (Nearly Zero-Energy Building o NZEB) en el termini més breu possible i sempre dins de les directrius europees (estratègia 20/20/20). Tots els habitatges del parc públic seran exemple d’eficàcia energètica, i se situaran per sobre de la mitjana en aïllament i estalvi (consum d’energia i aigua), així com en l’ús de les energies renovables.

 

3. Educació

Les retallades en l’educació pública han fet que es deixin de compensar les desigualtats de partida de cada individu i grup social, llavors l’educació pública actual ja no pot garantir que les classes populars tinguin les mateixes oportunitats que les elits. L’educació entesa com a servei públic no ha estat objecte d’atenció prioritària ni de consens de totes les forces polítiques.

A totes aquestes retallades econòmiques, cal afegir-hi la política educativa feta a cop de decret i d’esquena als docents, estudiants, famílies i ciutadania en general, el TIL és un exemple d’aquest model de gestió. En l’àmbit estatal, aquesta manera de governar ens ha imposat la LOMCE, una llei excloent que veu l’educació com una competició i no com un compromís col·lectiu, ha estat reiteradament denunciada per vulnerar els principis i els objectius bàsics que ha de tenir una educació considerada com a servei públic.

En l’àmbit universitari també s’ha consolidat un model d’universitat al servei del mercat: increment de taxes, precarització del professorat i PAS laboral, sobrecàrrega d’hores de docència, externalització de serveis i fruit d’això la impossibilitat de desenvolupar una tasca investigadora independent.

Alhora i per primera vegada, la societat de les Illes Balears ha respost en forma d’una gran Marea Verda que s’ha oposat a aquesta realitat que han imposat els governants. La comunitat educativa ha reaccionat als atacs continus i ha aconseguit que la gent del carrer parlés d’educació i conegués la realitat educativa de les Illes.

Diagnòstic de la situació actual: dades de l’educació a les Illes Balears. Equitat i repartiment de l’alumnat

– Hi ha un desequilibri en el repartiment de l’alumnat nouvingut i d’alumnat NESE pel que fa a centres públics i privats concertats en favor dels primers.

– El curs 2013-14 s’ha incrementat el percentatge de centres privats/concertats.

– Els recursos destinats a beques no són suficients. Per a l’alumnat de secundària postobligatòria continuen sent inferiors a la mitjana estatal.

Autonomia Pedagògica de centre

El concepte d’autonomia que es desprèn de la LOMCE entén aquesta com la capacitat d’adaptació dels centres educatius als dictats del mercat i, conseqüentment, deixa pas a la competitivitat entre els centres.

S’ha anat limitant l’autonomia dels professionals de l’educació i s’han generat una gran quantitat de normatives que en comptes d’ajudar creen confusió i han produït un caos de burocràcia portant a la inseguretat normativa que afecta el treball diari dels/les docents i el benestar del centre educatiu.

L’alt abandonament escolar a les Illes Balears

A les Illes Balears les taxes d’escolarització, permanència i graduació en els estudis de secundària postobligatòria han estat regularment més baixos que a la resta de l’Estat. El percentatge d’abandonament escolar és del 32%.

El Model lingüístic

– A mesura que s’incrementa el nivell educatiu, la presència de matèries en català disminueix, amb unes diferències significatives entre l’educació infantil, l’educació primària i la secundària de més de 30 punts.

– Presència elevada del català als centres públics i no als centres privats en tots els nivells educatius. Dins els centres privats concertats també cal parlar de diferències.

– A partir del curs 2013/14, s’ha posat en marxa el Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües (TIL) en els centres docents no universitaris de les Illes Balears. La major part de la comunitat educativa i els experts en el tema s’han oposat clarament a aquest decret i a la seva aplicació.

Participació

La participació dins les escoles ha patit la pèrdua de funcions dels òrgans col·legiats dels centres (claustre de professors, consells escolars…), la LOMCE ha deixat els consells escolars sols com a òrgans consultius i ha donat tot el poder als directors i directores del centre, anomenats per la Conselleria d’Educació d’esquena a la comunitat educativa.

La formació professional

La Formació Professional Bàsica representa l’abandonament de tota connexió positiva amb els aprenentatges professionals i amb la preparació per formar part d’una societat. És una titulació de «segona categoria». És un tipus d’estudi que no professionalitza, que classifica i discrimina un determinat nombre i perfil d’estudiants.

Finançament

La despesa pública en educació com a percentatge del PIB a les Illes Balears per a l’any 2013 va ser del 2,78%, xifra que la situa per sota de la mitjana de les comunitats autònomes.

La despesa en educació universitària com a percentatge del PIB a les Illes Balears el 2012 va ser del 0,33%, xifra que la situa a la cua de totes les comunitats.

Universitat

Malgrat aquest escenari econòmic advers, segons les dades que indica la mateixa UIB, el sistema universitari de les Illes Balears és el segon més productiu de l’Estat espanyol i la Universitat de les Illes Balears és una de les universitats més ben situades en docència i investigació. Aquesta situació, assolida malgrat aquest deficient finançament, és possible gràcies a l’esforç i sobrecàrrega de treball del personal, docent i investigador i d’administració i serveis, el qual ha posat al límit la seva capacitat d’esforç personal i institucional.

Propostes

Defensem una educació de qualitat, pública, gratuïta, equitativa i compensadora de les desigualtats socials i lingüístiques, laica, crítica i en català.

Apostem per una educació com a eina que serveixi per al desenvolupament integral de la persona i formi persones lliures, autònomes i amb capacitat crítica; una educació que contribueixi també al desenvolupament de la societat; una educació científica i no dogmàtica que sigui capaç de donar eines a les persones per al seu desenvolupament personal i professional, amb un enfocament des de la perspectiva de la coeducació i evitant els estereotips sexistes.

És necessària una reforma del sistema educatiu que parteixi del diàleg i la participació amb tota la comunitat educativa, institucions i ciutadania en general amb l’assessorament d’experts; un procés basat en la democràcia participativa: màxima informació, màxim debat, i presa de decisions vinculants.

Necessitem, també, que una vegada finalitzat aquest procés es garanteixi la seva estabilitat durant almenys vint anys, perquè pugui ser efectiu.

Una educació pública de qualitat

3.1. Garantirem el dret a l’educació atenent a criteris d’accés universal i gratuït, i de participació en el procés educatiu.

3.2. Garantirem a totes les famílies el dret a escolaritzar els seus infants i jovent en un centre públic, segons es vagi ampliant i consolidant la xarxa pública.

3.3. Establirem criteris clars i transparents de valoració i puntuació de l’alumnat per l’accés a centres públics i concertats.

3.4. Analitzarem i revisarem els actuals concerts educatius. Reduirem progressivament els concerts en ensenyament no obligatori.

3.5. No cedirem sòl públic per fer centres educatius privats.

3.6. Garantirem infraestructures educatives de qualitat.

3.7. Establirem una política de màxima transparència a la gestió comptable educativa, mitjançant la realització d’auditories a la Conselleria d’Educació, als centres educatius públics i concertats, així com a les universitats públiques i empreses, institucions i entitats educatives que rebin subvencions amb càrrec a fons públics.

Una escola equitativa, inclusiva i diversa

3.8. Es posaran els recursos humans necessaris, es facilitarà la formació permanent del professorat, s’assegurarà la participació de les famílies i de la comunitat educativa en la inclusivitat per eliminar les pràctiques educatives que neguen l’existència de la diferència o que segreguen l’alumnat en grups i en centres que perpetuen, reprodueixen i consoliden la desigualtat dels menys afavorits.

3.9. Establirem els màxims d’alumnat NESE i alumnat nouvingut a un grup classe, en els centres de titularitat pública i concertada i, en funció d’aquest nombre d’alumnat, reduir la ràtio.

3.10. Elaborarem el mapa escolar de forma clara i transparent, que permeti analitzar la situació escolar de cada illa i millorar la resposta educativa de forma equitativa i suficient per a tots els infants i joves.

3.11. No concertarem escoles que duguin a terme qualsevol tipus de segregació de l’alumnat.

3.12. Eliminarem de tots els centres educatius les barreres físiques que impedeixin el desenvolupament autònom de tot l’alumnat.

3.13. Redactarem un Pla d’igualtat i contra la violència que serà d’obligat compliment a cada Centre Escolar.

3.14. Inclourem la perspectiva de gènere en el Màster Universitari en Formació del professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, en Formació Professional i Ensenyaments d’idiomes.

3.15. Promourem que els materials educatius siguin editats responent als criteris d’igualtat i no discriminació, tot garantint el llenguatge inclusiu.

3.16. Garantirem la presència de personal d’infermeria als centres educatius públics amb alumnat que requereixi aquest servei, per tal de garantir que no s’hagi de desplaçar a un altre municipi.

3.17. Reactivarem programes d’activitats complementàries dins l’horari escolar. Garantirem que dins aquests programes es faran activitats específiques de prevenció de la violència de gènere i altres temes relacionats amb l’equitat, les llibertats públiques i els drets humans.

3.18. Elaborarem guies didàctiques sobre la diversitat sexual i de gènere, així com altres recursos d’educació per a la convivència.

3.19. Formarem a equips directius i grups d’orientació en matèria de prevenció de la LGTBIQfòbia, perquè puguin donar un correcte assessorament al professorat i a l’alumnat. Treballarem amb els pares i les mares sobre les realitats de la diversitat sexual.

Enfortirem l’autonomia pedagògica de centre per fer front a les necessitats pròpies de cada centre educatiu

3.20. Fomentarem l’autonomia dels centres perquè puguin decidir la seva orga-
nització interna en funció del seu projecte educatiu i del seu Pla General Anual, enfortint els seus òrgans col·legiats i afavorint la participació d’altres sectors de la comunitat educativa. Revisarem el procediment d’elecció d’equips directius i obligarem que els projectes de direcció siguin prèviament aprovats pel claustre de professorat i del consell escolar.

3.21. Donarem estabilitat al Projecte Educatiu de Centre, elaborat d’una manera participativa i amb el consens de tota la comunitat educativa i revisat anualment.

3.22. Potenciarem els plans de reutilització de llibres i elaboració de material didàctic propi. Proporcionarem els mitjans necessaris i facilitarem la seva publicació i intercanvi, així com el reconeixement de mèrits dels professionals que els han elaborat.

Educació en català oberta al món

3.23. Garantirem el tractament adequat de la llengua catalana, la llengua pròpia de les Illes Balears, i garantirem el seu ús com a llengua d’ensenyament i d’aprenentatge.

3.24. Garantirem que en acabar l’ensenyament obligatori els joves tindran competències lingüístiques en català, castellà i almenys una llengua estrangera.

3.25. Garantirem el compliment del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús de l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, conegut com a «decret de mínims» i la Llei de Normalització Lingüística.

3.26. Valorarem com una riquesa cultural totes les llengües que es parlin a un centre educatiu, i potenciarem activitats des de l’observatori de l’educació perquè aquestes es donin a conèixer dins la comunitat educativa i la xarxa educativa del barri.

Dignificarem el treball del professorat i la funció docent

3.27. Garantirem la formació continuada del professorat per fer front al repte d’un món canviant.

3.28. Fomentarem el respecte envers la capacitació personal en l’exercici de la funció docent, la qual cosa suposa la capacitat de decisió, l’aplicació flexible de les directrius curriculars i l’exercici personal de la llibertat d’expressió sempre dins el marc científic i legal establerts.

3.29. Ens comprometem a elaborar un pla de viabilitat amb els sindicats per tal d’integrar dins la xarxa pública aquells professionals de centres educatius que es deixin de concertar.

3.30. Fomentarem el treball en xarxa entre els professionals, perquè es coneguin les bones pràctiques, es faci una posada en comú i ajudi a la implementació de projectes pilots.

3.31. Justificarem amb claredat, suficiència i amb dades objectives la necessitat de provisió de noves places, i farem públics els procediments. Establirem criteris de baremació basats en capacitat, formació i mèrits demostrables. Nomenarem els tribunals tècnics de forma transparent, fent públics els criteris de selecció dels seus membres i obrint un termini de recusació i de presentació d’al·legacions.

Creació de l’observatori de l’educació

3.32. Crearem l’observatori de l’educació. Aquest tendrà tres eixos clau:

3.32.1 La investigació per a la millora de la qualitat educativa.

3.32.2 El foment del treball en xarxa entre els diferents centres.

3.32.3 El laboratori de Participació, amb l’objectiu de fomentar la democràcia participativa, dins els centres i a fora.

Democràtics i participatius

3.33. Promocionarem la participació democràtica als centres educatius i a les institucions educatives. Els Consells Escolars s’hauran d’acollir als principis de la participació democràtica: màxima informació, promoció del debat i presa de decisions vinculant.

3.34 Crearem una xarxa de comunitats d’aprenentatge entre els diferents centres d’educatius.

3.35. Eliminarem les instruccions sobre el voluntariat als centres educatius, ja que dificulta la participació d’aquest col·lectiu i per tant la participació i el treball en xarxa.

3.36. Promourem activitats per enfortir les assemblees de la comunitat educativa de centre.

Fomentarem el treball comunitari: centres oberts al barri, a la ciutat i als pobles

3.37. Desenvoluparem i fomentarem el treball en xarxa entre tots els recursos comunitaris amb l’objectiu de minvar les desigualtats, assegurar la igualtat d’oportunitats i promoure l’equilibri entre la identitat i la diversitat. Aquest treball en xarxa, a més a més, pot contribuir a una gestió més racional i més eficient dels recursos disponibles.

3.38. Contribuirem mitjançant l’observatori de l’educació que els centres siguin espais d’investigació i conversació generadors de coneixement.

3.39. Impulsarem l’ús social de les instal·lacions escolars per part de la ciutadania.

3.40. Dissenyarem pobles/ciutats educatives. Treballarem de manera transversal amb totes les àrees per marcar pautes que ajudin a aconseguir aquesta fita.

3.41. Redactarem programes integrals d’educació dins i fora els horaris escolars. Presentarem una oferta educativa per diferents sectors de la comunitat educativa i agents del barri.

3.42. Els centres educatius disposaran d’educadors o educadores socials.

3.43. Muntarem punts d’informació jove als instituts.

3.44. Reactivarem el Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB) i el dotarem de recursos perquè desenvolupi projectes de participació a instituts de secundària.

3.45. Col·laborarem amb les escoles de formació de temps lliure.

Augmentarem del finançament del sistema educatiu

3.46. Anirem incrementant el pressupost en educació fins que arribi al 7% del PIB.

3.47. Assolirem la mitjana de finançament de l’estat espanyol en inversió a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i, durant la primera legislatura, ens aproxi-
marem a l’entorn europeu.

Presentarem l’atenció adequada a l’etapa d’educació 0-3 anys

3.48. Elaborarem un pla de viabilitat per integrar dins una xarxa d’escoletes públiques l’educació de 0 a 3 anys que permeti la matrícula única durant tota l’escolarització.

Fomentarem l’educació de persones adultes perquè entenem l’educació com un procés que dura tota la vida.

3.49. Promourem l’educació per a persones adultes i l’educació permanent i les dotarem de recursos perquè siguin possibles.

Dissenyarem un Pla Estratègic d’un Nou Model de Formació Professional

3.50. Dissenyarem un Pla Estratègic de Desenvolupament d’un Nou Model de FP a les Illes Balears, basat en la formació i la innovació. Una FP entesa com a eina per a transformar la societat, els docents i les persones, on participin, cooperant amb el professorat, els centres educatius, les empreses (donant especial protagonisme a les PIMES), la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats i els organismes públics i privats que realitzin la seva activitat en els sectors productius. Aquest pla s’adaptarà al context específic de cada illa.

3.51. Crearem un centre específic d’R+D+I de la FP que coordini el disseny, la implantació, l’avaluació i l’actualització del Pla Estratègic, sota la supervisió de la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional.

3.52. Emprendrem una revisió crítica i constructiva dels tres anys d’experiències de FP Dual a la nostra Comunitat per part dels actors involucrats.

3.53. Desenvoluparem programes per a fomentar la innovació en la formació del professorat i en la pràctica dins l’aula.

3.54. Crearem una xarxa de col·laboració amb organitzacions de foment de la cultura emprenedora mitjançant la signatura de convenis. Posarem en marxa vivers d’empreses dins els centres de formació professional.

3.55. Dissenyarem un nou model de centre de FP (instal·lacions, gestió, participació del professorat, de l’alumnat i de les empreses) més modern i adequat a les necessitats d’aquest tipus d’ensenyament. Durem a terme una gestió racio-
nal i unificada dels recursos dels centres.

Universitat accessible a tota la ciutadania

3.56. Impulsarem i recolzarem la retirada de la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats (LOU) i del Pla Bolonya.

3.57. Garantirem l’autonomia de la UIB. Promourem un pacte educatiu durador entre les diferents forces polítiques i socials per assegurar el finançament i l’equilibri pressupostari de la Universitat.

3.58. Realitzarem un estudi de les opcions universitàries de l’alumnat de les Illes Balears per garantir el seu accés universal.

3.59. Igualarem els preus de màsters oficials públics i estudis de grau. Evitarem l’engegada dels plans “3+2” en la línia plantejada per l’actual Govern. Reduirem el nombre d’alumnat per grups.

3.60. Canviarem el model d’avaluació de l’acompliment professional en l’àmbit universitari per estimular el rendiment i la qualitat del professorat en funció dels seus mèrits.

3.61. Millorarem les condicions laborals del PAS.

3.62. Revertirem la precarització laboral del personal docent i investigador (PDI).

3.63. Democratitzarem la Universitat. Maximitzarem els processos democràtics en el funcionament intern de la Universitat.

3.64. Promourem la investigació i la convocatòria de certàmens de treballs universitaris i escolars, així com línies de recerca sobre problemàtiques associades a la diversitat sexual i de gènere, el benestar social de la ciutadania, la lluita contra el canvi climàtic i l’economia social.

3.65. Impulsarem la construcció de la Biblioteca Central de la Universitat, per convertir-la en la Biblioteca de referència de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, tal com preveu la Llei 19/2006, de 23 de novembre, del sistema bibliotecari de les Illes Balears, així com atendre a les nenecessitats d’intraestructures i campus de la mateixa UIB.

×

Territori i Medi Ambient

×

Insularitat: Per un turisme sostenible

×

R+D+I

×