Protegim les treballadores de les illes en els pressuposts 2018

‘Aquesta banda de radicals, antisistema, independentistes i diputats i diputades amb identitats insulars diferents, ens hem posat d’acord per aprovar tres pressupostos’, ha començat la seva interveció el portaveu de Podem, Alberto Jarabo, per donar compte de les nostres aportacions a la conselleria de Treball, Comerç i Indústria. La creació de l’Institut de Salut Laboral serà un gran avanç per a la nostra comunitat autònoma per a molts col·lectius com les kellys que treballen al sector turístic. És un exemple més de com aquest govern, amb el nostre suport, treballa per donar resposta a les indefensions del Govern estatal amb la seva legislació i amb les seves decisions contra la gent. També dotam programes de contractació pública de persones aturades majors de 45 anys, entre altres.

Jarabo ha comminat la consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, a mantenir la coordinació i l’enteniment per al proper any. I ha criticat que el PP ha quedat tot sol amb la seva esmena a la totalitat. La centralitat d’aquesta càmera és el conseller Negueruela, al que vostès han acusat de tenir sang podemita. Recordem la bona coordinació en les Lleis de Comerç o Indústria, ha dit.

Mentre es debaten els pressuposts, a societat viu el seu dia a dia i no podem ser aliens a la seva realitat, ha dit, i ha destacat també la jubilació del jutge Castro i el dècim treballador que mor en accident laboral, a qui ha traslladat el condol de Podem.

Jarabo ha volgut posar en positiu l’aposta que fa el pressupost per la diversificació econòmica i per la indústria, la lluita contra la sinestralitat laboral, la defensa del petit comerç. Acompanyem millor el desenvolupament empresarial de la societat i la seva voluntat de creació d’un futur més compartit. Van per davant, ha destacat el diputat.

Per defensar la seva gestió, la ministra Báñez i els ministres Montoro i De Guindos recorren habitualment al mantra que “la millor mesura per reduir la desigualtat és la creació d’ocupació”. Pero la realitat és que la recent creació d’ocupació no està permetent reduir la desigualtat.

Les polítiques d’austeritat fiscal aplicades erròniament com a resposta a la crisi han reduït aquesta capacitat redistributiva de l’Estat, contribuint poderosament a l’empitjorament de la distribució de la renda, així com a l’expansió de la pobresa i l’exclusió social al nostre país.
Espanya és el segon país més desigual de l’Eurozona, només per sota de Lituània. En la gran majoria de països del món la creació d’ocupació serveix per reduir o, almenys, contenir l’increment de la desigualtat. Així va passar en l’economia espanyola fins a 2007. No obstant això, les polítiques que el govern del Partit Popular ha desenvolupat en els últims anys han provocat que aquest nexe entre creació d’ocupació i reducció de la desigualtat s’hagi erosionat profundament. El debilitament de la negociació col·lectiva, el recurs a la unilateralitat dels empresaris per fixar salaris i condicions de treball, la menor protecció enfront de l’acomiadament i la pròpia desocupació han generalitzat les caigudes salarials en la nostra economia.
Aquest perfil estructural de la recuperació –propi d’un país que manca d’una veritable política industrial– reforça el pes que tenen els baixos salaris en el nostre model productiu.

Enfront d’aquesta situació, és imprescindible una ofensiva contra la precarietat i per a la recuperació dels salaris. Aquesta ofensiva ha de passar per facilitar un marc de predistribució més equilibrat entre treballadors i empresaris: pujar progressivament el Salari Mínim Interprofessional fins als 1.000 euros/mes, desincentivar fortament l’ús abusiu de la temporalitat i recuperar la negociació col·lectiva. Però, a més, la reducció de les desigualtats exigeix implementar un pla de Renda Garantida que eradiqui la pobresa monetària del nostre país, similar a la que ja existeix al País Basc o Navarra. Aquestes mesures ajudarien a garantir que el creixement de l’ocupació es tradueixi efectivament en una millora de les condicions de vida i en inclusió social.

En aquest context, destaquen particularment tres desafiaments: el primer és solucionar els profunds costos socials que s’han provocat en l’última dècada; el segon passa per resoldre els desequilibris estructurals del nostre patró de creixement tradicional; i en tercer lloc, ens enfrontem a nous reptes, com la digitalització i el canvi climàtic, que exigeixen pensar la política econòmica des de noves coordenades.

El portaveu, a continuació, ha explicat les nostres aportacions als pressuposts:

-Creació de l’Institut de Salut Laboral. que permetrà reconèixer malalties professionals a nivell individual. A les illes no tenim competències per reconèixer les malalties professionals a nivell col·lectiu, però sí tenim competència en promoció de la salut laboral. L’Institut de Salut Laboral serà un gran avanç per a la nostra comunitat autònoma per a molts col·lectius com les kellys i altres col·lectius que treballen al sector turístic. És un exemple més de com aquest govern i en especial aquesta conselleria intenta tapar els forats que deixa el Govern estatal amb la seva legislació i amb les seves decisions contra la gent.
-Demanam una dotació de 60.000 euros per a la Fira del Treball a Eivissa.
1 milió d’euros per a la dotació de formació dual al sector industrial, dirigida a fomentar la diversificació econòmica, les noves tecnologies de la informació i la comunicació i totes les professions relacionades amb la transició energètica.
-Dotació de programes de contractació pública de persones aturades majors de 45 anys, un sector vulnerable de la nostra societat que necessita l’ajuda ferma de les institucions.
100.000 euros per al foment de l’ocupació d’empreses tradicionals i pressupost destinat a incentivar la creació d’ocupació en empreses d’energies renovables.
– Siniestralitat laboral: front al Partit Popular que a l’anterior legislatura deia que el treballador havia de tenir cura de si mateix i si no ho hauria de fer un altre, amb una imatge prou deplorable.

Per acabar, Jarabo ha destacat la tasca de la Conselleria de Treball com una de les que millor funcionen, ja que programes que a nivell estatal no han funcionat com el de l’ajuda als joves per trobar feina, aquí sí que ho fan, donant així  una oportunitat als joves a l’administració per després desenvolupar la seva carrera a l’empresa privada.