Reafirmam la necessitat de no ampliar les infraestructures de l’aeroport de Palma

Podemos Illes Balears, davant les informacions aparegudes aquests dies als mitjans de comunicació sobre una possible ampliació de l’aeroport de Palma, volem recordar al Govern de l’Estat que no és necessària aquesta ampliació i que ens reafirmam en el punt 19 del nostre programa electoral que diu el següent:

Evitar, en la mesura que sigui possible, ampliar aquelles infraestructures, com a ports, aeroports o carreteres, que afavoreixen un tipus de mobilitat insostenible i contaminant i que consumeix territori.

Des de Podemos Illes Balears també informam que realitzarem les iniciatives parlamentàries necessàries on instarem a AENA i al Govern d’Espanya a no ampliar ni construir pistes noves a l’aeroport per tal de no augmentar el nombre de vols davant la situació de la saturació turística que les Illes Balears segueixen patint.

D’altra banda, tornam a demanar la cogestió d’aeroports i ports per a la Comunitat Autònoma, una altra de les demandes històriques de la nostra formació. En aquest sentit, reiterarem al Govern d’Espanya que adopti les mesures necessàries per fer efectiva la cogestió dels aeroports, de manera que el govern de les Illes Balears i els Consells insulars participin de manera directa i efectiva en la gestió, programació i planificació dels aeroports de les Illes Balears des del manteniment del caràcter públic de la titularitat d’aquests.

Aquesta cogestió permetrà que els objectius estratègics dels nostres ports i aeroports vagin molt més en la línia de les necessitats reals de la ciutadania de Balears, amb una sensibilitat especial cap a la seva sostenibilitat, i no estiguin supeditats a interessos merament econòmics i d’àmbit estatal, o que es destinin els superàvits dels nostres ports i aeroports (que són dels més rendibles de l’Estat) per compensar els dèficits d’altres ports o aeroports no rentables – o fins i tot “fantasma” d’altres territoris.

Tenir objectius sostenibles significa també preparar aquestes infraestructures, que són les úniques portes d’entrada i de sortida a les nostres Illes, per a la mobilitat aèria i marítima del futur, que progressivament haurà d’abandonar els combustibles fòssils i contaminants i electrificar-se. I també programar els vols no només en funció dels interessos o de les iniciatives dels operadors turístics, sinó també per cobrir les necessitats de mobilitat de la població resident.

Aquesta transformació dels aeroports en complexes hotelers i comercials suposa una amenaça per al ja minvat sector del petit comerç. Comprar, menjar o dormir als aeroports lleva vida i negoci al teixit comercial i hostaler de les ciutats. Especialment a l’hivern, això pot ser molt perjudicial. A més, el model quantitatiu d’atreure cada vegada més vols, cada vegada més creuers, cada vegada més turistes, s’ha demostrat fallit i perjudicial tant social com mediambientalment. Es tracta de pa per a avui (i per a uns pocs) i fam per a demà (per a tots), és a dir, matar la gallina dels ous d’or. El futur d’un turisme sostenible i beneficiós per a la ciutadania i per al territori, està en la qualitat i no en la quantitat.

A més, instarem a AENA i al Govern d’Espanya a què qualsevol inversió vagi en la línia de millorar les condicions laborals dels treballadors, i del compliment estricte de les condicions exigibles en els contractes derivats dels concursos públics d’adjudicació dels serveis d’assistència a terra (handling) que presten als usuaris dels aeroports de les Illes Balears les companyies aèries, així com les terceres empreses que fan feina per aquestes i a revertir el procés de privatització́ d’AENA per anar recuperant el domini públic de l’empresa.

Des de Podemos Illes Balears insistim, una altra vegada, en què els ports i els aeroports siguin gestionats de manera conjunta per l’Estat i per la Comunitat Autònoma, amb la presència i el vot també dels Consells Insulars pel que fa a les infraestructures de les seves illes, per tal d’apropar el model de gestió a les necessitats de la gent d’aquí, per tenir control sobre els objectius a mig i llarg termini d’infraestructures tan estratègiques com són aquestes per una comunitat insular, per gestionar-los de manera sostenible tant per al medi ambient com a nivell laboral i social.