Rebutgem la infame proposta de la ultradreta contra la memòria de les Illes

Unidas Podemos hem votat en contra de la iniciativa de l’extrema dreta que volia derogar la Llei de memòria històrica

Els diputats i diputades han lluït un pin que recorda els apàtrides que van ser rebutjats per Franco i conduits al camp de concentració de Mauthausen

Durant el debat dut a terme al Parlament, la diputada i portaveu adjunta del Grup Parlamentari, Esperança Sans, ha explicat que “la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, es va aprovar pràcticament per consens, a excepció d’uns pocs articles”. En aquest sentit, la diputada ha retret a la formació d’ultradreta Vox que “dos anys després d’aquesta aprovació, arriben (per Vox) amb la intenció de derogar aquesta llei i carregar-se el consens que s’havia aconseguit en aquesta cambra”.

Sans ha explicat que la iniciativa de la ultradreta està fonamentada amb la Llei 46/1977 d’Amnistia, una Llei “que vostès (per Vox) enalteixen de forma exagerada”. “La Llei d’Amnistia, com vostès bé comenten en la seva iniciativa, en ella queden amnistiats, entre d’altres, els delictes de rebel·lió i sedició quedant declarats exempts de responsabilitat penal. Saben què significa? Significa el reconeixement implícit que tals delictes varen existir. No oblidem que la Guerra Civil s’inicia amb un acte de rebel·lió militar. Un cop d’Estat contra la legalitat democràticament constituïda”, ha indicat.

La diputada ha recordat que “no oblidar no significa revenja, molt al contrari, significa la necessitat de recuperar la memòria i el relat d’un passat que tant de dolor va causar i causa a tantes famílies espanyoles”.

DRET A LA JUSTÍCIA, VERITAT I REPARACIÓ

Sans a més ha retret a la ultradreta que “vostès es diuen a si mateixos demòcrates i defensors de la llibertat quan s’aprova una llei d’Amnistia que el que fa és deixar immunes tots els delictes comesos pel ‘Glorioso Alzamiento Militar’ i de la dictadura que va venir després”. “Xerren de llei revengista quan mencionen la llei 52/2007, que el que pretén és fer els primers passos cap a la rehabilitació i recuperació dels drets i la dignitat de les víctimes”, ha afegit.

Així mateix, la portaveu he indicat que “el dret a la veritat, la justícia i a la reparació és una qüestió de drets humans, no sols ho diem nosaltres, ho diuen tots els organismes internacionals especialitzats en la matèria, començant per Nacions Unides i el mateix Tribunal Europeu de Drets Humans de la Unió Europea”.

“Fa escassos dies a la seu de l’ONU a Nova York, després de la projecció de la pel·lícula El Silencio de Otros, el Relator Especial de Nacions Unides, Fabián Salvioli, assenyalava clarament que per a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i la garantia de no repetició, la solució passava per l’accés a la justícia de les víctimes, el compliment de la Llei de Memòria Històrica i la derogació de la Llei d’Amnistia”, ha declarat Sans qui ha recordat que “ja el 2015 el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides expressava la seva preocupació per la posició de l’Estat Espanyol de mantenir la llei d’Amnistia, que impedeix la investigació de les violacions dels drets humans del passat, en particular els delictes de tortura, desaparicions forçoses i execucions sumàries; i instava a la seva derogació o a què s’esmeni per fer-la compatible”.

La diputada, a més, ha destacat des de la tribuna del Parlament que “no es tracta de bons o dolents, es tracta de justícia i de veritat, de rehabilitar la memòria de les persones que injustament foren represaliades”. “Aquesta llei significa el reconeixement d’uns fets com són la sublevació militar, la condemna d’una simbologia que contribueix a l’exaltació del cop d’Estat i la implantació posterior de la dictadura. És un intent de reconèixer els drets retallats de forma injusta per la repressió de la dictadura franquista de totes aquelles persones que per les seves idees foren perseguides o assassinades”, ha explicat.

Sans ha indicat que “reconèixer el nostre passat és el primer pas per encarar el futur, i el nostre futur i la concòrdia passa per la construcció d’una societat fonamentada en valors profundament democràtics i en els drets humans” al mateix temps que ha qüestionat “què podem esperar de vostès? Que als pressuposts generals d’aquesta comunitat autònoma varen presentar esmenes per eliminar la Direcció general de Memòria Democràtica”.

Tenim la sort que en aquesta Comunitat Autònoma hi ha entitats com Memòria de Mallorca que treballen per a la recuperació de la justícia, la veritat i la dignitat de les persones que patiren la guerra civil i la repressió franquista a les Illes Balears, que col·laboren amb la recerca de les persones desaparegudes, i que contribueixen a recuperar la història d’aquest període fosc de la nostra terra. Són unes veus que mai aconseguiran callar”, ha dit.

PIN EN RECORD DELS APÀTRIDES

Els diputats i diputades de la formació han lluït un pin antifeixista que recorda als apàtrides que van ser conduits al camp de concentració de Mauthausen i que consta d’un triangle vermell i blau amb una ‘S’ al centre, que és el símbol catalogat com a “súbdits de ningú” amb la S d’Spanier.

Cal dir que aquest pin fa referència als més de 7.000 apàtrides que van ser portats al camp de concentració després de que els alemanys mostressin al dictador Franco el llistat dels espanyols exiliats a Alemanya i li van preguntar: “Què en fem amb aquests espanyols?”, per lo que Serrano Suñer va respondre: “No hi ha espanyols fora d’Espanya”.

Sans també ha donat la benvinguda als representants de Memòria de Mallorca i ha reconegut “la seva tasca incansable per a la recuperació de la justícia, de la veritat i de la dignitat de totes aquelles persones represaliades, una tasca que moltes vegades han hagut de fer sense el suport de les institucions”.