Selay Ghaffar crida a la solidaritat pels drets de les dones

L’activista i política del Partit de la Solidaritat de l’Afganistan ha participat avui d’una taula rodona anomenada ‘Pau, laicisme i drets humans’, organitzada per Podem Illes Balears i que s’ha celebrat al centre Flassaders de Palma. En la xerrada s’ha tractat la situació respecte a la violència masclista, l’ocupació estrangera del país i tot el que està per fer allà i a tot el món.

Helena Herrera, secretària de Feminismes de Podem Illes Balears, ha començat l’acte fent una presentació de la convidada i contextualitzant-la. L’Afganistan continua essent el segon país del món en persones desplaçades, i les dones en són un dels col·lectius més afectats: “Han perdut tots els seus drets; dins l’Afganistan, les contínues crueltats, insults, assetjaments sexuals, amenaces, assassinats i centenars d’altres horroroses brutalitats, han fet del país una presó gegant per a les seves dones.

Aquesta lluitadora pertany al Partit de la Solidaritat de l’Afganista, progressista i que treballa pel laicisme, la democràcia i els drets de les dones. Un partit que lluita, a un dels llocs més durs per fer-ho, contra el fonamentalisme, l’ocupació estrangera i les violacions dels Drets Humans. Ghaffar va participar en la redacció de la primera llei afganesa contra la violència masclista, així com en una resolució de l’ONU en aquest sentit.

La directora insular d’Igualtat al Consell de Mallorca, Nina Parrón, ha explicat breument la història més recent del país i les dificultats per les que ha passat a les darreres dècades. També ha relatat el què els hi van traslladar moltes dones afganeses sobre el règim de terror que sofrien al seu país, malgrat que des del 1977 ja hi havia un partit de dones a l’Afganistan que lluitava contra l’ocupació russa. La resposta des de l’exterior a aquesta demanda va tenir tràgiques conseqüències finalment per a la població afganesa.

La secretària general Mae de la Concha, ha explicat l’origen de la cultura afganesa a través d’un repàs de la conquista per part dels indoeuropeus, que van introduir la cultura de la guerra per a la resolució de problemes. Ha explicat que el model que es va implantar era patriarcal, i ha proseguit així fins avui, deixant enrera la cultura que es nodria de la naturalesa i que vivia en pau. “Selay ve aqui a demanar ajuda com una germana més, i li hem de donar. A l’Afganistan hi és Trump per motius ben clars: allà hi ha petroli, i ell és el patriarcat”.

Selay Ghaffar va començar la seva intervenció afirmant que forma part “d’un moviment de resistència que lluita pels drets humans. El més important que pensem és que no pot haver una revolució de veritat sense que hi formin part les dones”. A les últimes quatre guerres l’Afganistan ha tingut governs titella que han fet que les dones visquessin les seves dècades més obscures. Als darrers 16 anys, des de que EEUU envaeix l’Afganistan, s’ha creat un clima ideal pel terrorisme, i d’ençà més de 300.000 persones han mort al país.

L’interès dels EEUU en ocupar l’Afganistan residia realment en que era un lloc clau des d’on atacar Rússia, Xina o qualsevol altre país de l’entorn, des de les nou bases militars que es van instal·lar. També la producció de la droga allà i la quantitat d’adictes és enorme, el que significa un gran negoci pels EEUU.

“La viòlencia masclista és un problema mundial”, afirmava Ghaffar, fent referència a un informe de l’ONU segons el qual entre un 15 i un 76 per cent de les dones del món la pateixen o l’han patida alguna vegada. L’Afganistan és un dels països considerats com a més perillosos per a la vida de les dones. “Tot i així, cal que no es recolzin aquests governs des de fora, perquè s’està creant una certa cultura de l’impunitat”, reciminava l’activista.

Ghaffar assegura que s’han legalitzat articles que diuen que la dona no pot sortir de casa sense estar acompanyada, o que es pot casar a una filla menor d’edat amb un home de l’edat que sigui. “Això passa perquè els que ara estan asseguts al Parlament, són els mateixos que als anys noranta ja feien barbaritats”, explicant també la ‘farsa’ del govern afgà, que “crea grups falsos que donen una imatge de suport a les dones, però tot és una mentira”.

Un informe del 2017 constatava que l’Afganistan és el pitjor país del món per a l’educació de les dones. Els diners destinats a les escoles de les dones, directament desapareix i va a parar a les mans de les persones que controlen el país. “Una altra traició dels EEUU i del nostre govern titella és dir que hi ha dones que ens representen. Però si aquestes dones són titelles, no ens serveixen. Preferim una només que ens representi realment”, explicava Ghaffar, afegint que moltes d’aquestes dones estan implicades fins i tot a la màfia de les drogues.

Malgrat tot això, i per finalitzar, l’activista ha sentenciat que “a on hi ha violència, hi ha resistència I estem contentes de que la resistència sigui viva. Lluitem contra totes aquestes coses, però creiem que cap país, cap govern ni cap home pot donar-nos la llibertat, només nosaltres podem lluitar pels nostres drets i contra el nepotisme de l’Afganistan”.