S’ha de complir la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per tal de dignificar les condicions laborals dels treballadors i treballadores del Sistema Sanitari Públic

La diputada de Podem Illes Balears, Montse Seijas, ha demanat aquest dimarts a la sessió plenària que s’ha de complir el que dicta la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l’Acord marc sobre el treball de durada determinada al temps que s’han de prendre les mesures necessàries per tal de dignificar les condicions laborals dels treballadors i de les treballadores del Sistema Sanitari Públic.

D’acord a la fallada de la sentència, clàusula 5, apartat 1, lletra a, relativa a l’Acord marc de la CES, la UNICE i el CEEP sobre el treball de durada determinada, celebrat el 18 de març de 1999, que figura a l’annex de la Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny de 1999, «s’ha d’interpretar en el sentit que s’oposa que una norma nacional –l’Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, aprovat per la Llei 55/2003, de 16 de desembre-, sigui aplicada per les autoritats de l’Estat membre de què es tracti de manera que la renovació de successius nomenaments de durada determinada en el sector de la sanitat pública es considera justificada per ‘raons objectives, en el sentit d’aquesta clàusula, a causa que els nomenaments es basen en disposicions que permeten la renovació per garantir la prestació de serveis determinats de naturalesa temporal, conjuntural o extraordinària, sent així que, en realitat, aquestes necessitats són permanents i estables «; i que «no hi ha cap obligació de crear llocs estructurals que posin fi al nomenament del personal estatutari temporal eventual que incumbeixi a l’Administració competent i li permet proveir els llocs estructurals creats mitjançant el nomenament de personal estatutari temporal interí, de manera que la situació de precarietat dels treballadors perdura, mentre que l’Estat membre de què es tracta té un dèficit estructural de llocs fixos en aquest sector «.

En aquest sentit, el Tribunal de justícia de la Unió Europea declara que el Dret de la Unió s’oposa a una norma nacional que permet la renovació de nomenaments temporals, sota la justificació d’atendre necessitats temporals en matèria de personal, quan aquestes necessitats són en realitat permanents.

D’altra banda, sí reconeix que la substitució temporal de treballadors per atendre necessitats de durada limitada pot constituir «una raó objectiva», però considera que els nomenaments de durada determinada no poden renovar any rere any per exercir funcions permanents i estables incloses en l’activitat normal del personal estatutari fix. I no poden ni s’han de renovar, com nomenaments temporals, perquè això comporta una precarització de les condicions laborals que van en contra dels acords europeus en aquesta matèria, estant l’Estat obligat a crear els llocs de caràcter permanent.

Cal no oblidar que tal com assenyala l’últim estudi sobre la situació laboral dels metges a Espanya de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), el 40% dels metges de la sanitat pública en aquest moment ja no té plaça fixa. I la temporalitat del personal sanitari i no sanitari en la sanitat pública és del 30,5% de mitjana, cinc punts per sobre de la del conjunt de treballadors. La precarietat de les condicions de treball dels i les professionals del sistema sanitari suposa un doble empitjorament de la qualitat del sistema: d’una banda pel seu efecte sobre els professionals, la seva salut i la seva capacitat per al desenvolupament professional i personal; i de l’altra sobre els/les usuaris/es per què en les condicions de precarietat creades, només pot aconseguir-se una assistència de qualitat posant durament a prova la vocació i lliurament del personal sanitari (la qualitat de l’assistència prestada en condicions de precarietat no és desitjable).