Unidas Podemos insta a acabar amb la bretxa digital educativa i reclama una major digitalització del sistema

La formació demana també que s’incloguin en els currículum escolars l’assignatura de gestió emocional

Gloria Santiago ha destacat que “cal actuar en prevenció i coherència” en la gestió de la crisi

Unidas Podemos ha demanat aquest dimarts acabar amb la bretxa digital educativa que existeix a Balears i ha reclamat la digitalització de l’educació per a solucionar amb major destresa futures emergències instant a actuar en prevenció i coherència amb els temps que s’avenen.

Així, durant la compareixença urgent del conseller d’Educació, Universitat i Recerca, per tal d’informar sobre la situació de l’actual curs escolar davant la situació de crisi generada per la pandèmia de la COVID-19, la vicepresidenta primera i diputada d’Unidas Podemos, Gloria Santiago, ha explicat que “la digitalització de l’educació és crucial per a solucionar amb major destresa futures emergències que es donaran, ja siguin socials o climàtiques, però es donaran”. “Negar-ho és un disbarat així que cal actuar en prevenció i coherència amb els temps que s’aveïnen i aprendre dels errors que es puguin cometre en la gestió d’aquesta crisi. I en les pròximes actuar amb major rapidesa si cap”, ha afegit.

La diputada, a més, ha esmentat que “és necessari que es posin en marxa programes de desenvolupament de les competències en tecnologies de l’informació i la comunicació. El desenvolupament tecnològic ha de ser garantia de repartiment equitatiu de les oportunitats educatives”.

Santiago ha remarcat que “la bretxa digital és una de les realitats a les quals s’ha arribat amb 850.000 euros en materials per a en l’adquisició de 3.000 chromebooks i també en mòdems i connexions per a l’alumnat que ho necessiti”. La vicepresidenta ha recordat que s’està col·laborant amb Consells Insulars i Ajuntaments per a donar connexions, s’està preparant el repartiment dels dispositius i de les targetes SIM i, paral·lelament, s’està donant assessorament i fent formació per als docents”.

IMPACTE EMOCIONAL

D’altra banda, la diputada ha explicat que “aquest Grup Parlamentari el preocupa especialment l’impacte emocional que puguin tenir els nens i nenes especialment en els sectors més vulnerables als quals la crisi econòmica no pot consolidar ni aprofundir la seva misèria”. Santiago ha dit que “nins i nines que s’han vist separats d’un ambient de col·laboració, amistat i desenvolupament podrien ser víctimes de violència a la seva casa, o quedar apartats del sistema educatiu per falta de mitjans i als quals els efectes del confinament i la crisi podria provocar-los un desgast psicosocial important i de greus conseqüències per al seu desenvolupament”.

Per això, ha remarcat que “com a Govern hem de garantir el dret a la protecció mitjançant una educació inclusiva i protectora que equilibri les desigualtats: davant la possible violència, la pobresa, la desatenció que puguin tenir els menors amb diversitat funcional o dependents”.

En aquest sentit, la diputada ha anunciat que des d’Unidas Podemos “proposem i treballarem perquè s’incloguin en els currículum escolars l’assignatura de gestió emocional”. “No sols per a aquesta pandèmia en concret si no perquè l’aprenentatge de la gestió d’emocions en nins i nines d’edat primerenca, els ajuda a activar l’empatia i saber gestionar moments més difícils de manera més reeixida”, ha dit.

La diputada ha etzibat a més que no li agradaria “ser malastruga, però la situació de crisi econòmica a les cases portarà moltes tensions i moments difícils, hem de prevenir a aquests nins i nines i ajudar-los en tots els àmbits, en l’econòmic i el material per descomptat però en l’emocional també”.

En aquest punt, la diputada s’ha referit al PP recordant-lis que “van retallar 75 milions d’euros en beques, un 40% menys d’alumnes es van veure beneficiats i el 2013 van fer desaparèixer els programes de suport i reforç”. “Durant la mateixa crisi el PP va eliminar el pla de suport escolar primerenca”, ha afegit la diuptada, al temps que ha demanat si sabien quant va costar aquell any portar el Papa a València. “Saben vostès quant va costar portar el Papa a València? 50 milions d’euros”, ha dit.

MOMENTS EXCEPCIONALS, MESURES EXCEPCIONALS

D’altra banda, Santiago ha indicat que des d’Unidas Podemos “posem en valor la necessària obertura dels centres escolars aquest estiu”. “Cal aconseguir la cooperació de municipis de totes les illes perquè els nins i nines puguin mantenir i recuperar els seus hàbits d’estudi, possibilitar l’alfabetització digital, aprofundeixin o s’iniciïn en hàbits de lectura, reforcin matèries i a més, i sobretot i això no pot quedar enrere senyor conseller… perquè puguin menjar”, ha dit.

“La previsió a Balears és poc optimista per a la temporada i la temporada són famílies senceres que no podran treballar, a tota aquesta gent cal proporcionar-li ajuda i col·laboració. I els serveis públics han de ser aquí per a procurar que els i les nenes poden menjar 5 vegades al dia. Són moments de crisis profundes, són moments excepcionals i hem de reaccionar amb mesures excepcionals”, ha indicat la vicepresidenta.

Per aquest motiu, li ha recordat al conseller March “que és moment també per a tractar de solucionar manques que vénen de llarg com donar solució a les peticions de sindicats i comunitat educativa a Eivissa, acostant l’administració encara més amb l’ampliació de competències i finançament a la delegació educativa a Eivissa”. “És coherent i resultarà efectiu per a tots i totes que a les illes menors hi hagi una delegació d’educació capaç de fer front a situacions quotidianes o extraordinàries reduint la sensació de doble o triple insularitat que existeix. L’administració sempre prop de la gent facilitant i agilitzant tràmits i informació. És imprescindible i per a nosaltres des d’Unidas Podemos és irrenunciable”, ha afegit.

Santiago ha remarcat que “davant situacions sobrevingudes com la del COVID19, aquestes delegacions haurien de tenir un paper crucial per a proporcionar informació i executar amb major eficàcia les mesures acordades pel Govern Autonòmic”. “Per a poder dir que estem fora de perill, hem d’haver pogut posar fora de perill a tota la població, fins i tot a aquells que és difícil aconseguir. Hem de continuar ocupant-nos de les següents fases sempre molt pendents de les persones més vulnerables i que el sistema educatiu protegeixi socialment a tots i totes les nines, per igual independentment del seu estat legal, origen o condició”, ha destacat.

La diputada, també ha explicat que “en aquests moments de canvis profunds en l’hegemonia cultural, va bé recordar que el rumb al qual tenim que dirigim és cap a una educació sense exàmens. A l’escola no es ve a competir. No perquè no pot centrar-se tot en els exàmens com a signe d’aprenentatge perquè els exàmens aporten estrès i pressió en l’alumnat que deixa progressivament d’agradar-li anar a escola”. “No empobreixin vostès l’educació reduint-la a l’examen. L’alumnat d’aquest país està en el segon lloc a nivell d’estrès i pressió de tota Europa. No converteixin als professors, amb la seva labor crucial per al futur de les societats i el poder indiscutible de poder salvar el món en simples preparadors d’exàmens” ha dit al temps que ha recordat que “no és qüestió d’aplicar en qui estudia la pressió constant de prestigiar a l’escola amb les seves notes en els exàmens, és qüestió que les escoles es preguntin com poden millorar a l’estudiant”.

CONSENS CAP A UNA NOVA VISIÓ DE L’EDUCACIÓ

“Crec que en el 2020 és moment de comprendre des de totes les posicions polítiques que la pedagogia de l’error és més beneficiosa per als més petits. L’error com a oportunitat d’aprendre i no per a ser castigats o sancionats. Els exàmens han de ser indicadors de l’aprenentatge i també de l’avanç o no  en el procés educatiu al professorat i administració i organitzacions educatives”, ha afegit.

En aquest sentit, la diputada ha asseverat que “el camí més precís es transita amb consens cap a una nova visió de l’educació com a sistema que garanteix i impulsa la solidaritat global i elimina discriminacions o estigmes”. “Educació pública amb un finançament digne que permeti comptar amb escoles suficients com per a mantenir unes ràtios baixes i així una millor atenció del professorat a cada nin i cada nina”, ha indicat.

Per això, ha explicat la vicepresidenta, és necessari comptar “amb pressupost suficient com per a mantenir les seves plantilles de professorat en una qualitat laboral digna del treball que fan d’ajuda per al futur d’aquesta societat” i “un sistema educatiu públic i gratuït que garanteixi que els nostres nens i nenes comptaran amb els millors sistema d’aprenentatge i les millors eines per a facilitar el seu desenvolupament educatiu”.

“El camí encertat en aquests moments és consolidar, blindar el sistema públic i reforçar-lo. I allunyar-ho per sempre del vaivé interessat del partidisme polític. Perquè mai més es pugui veure amenaçada una cosa tan fonamental i que llança tanta llum a la societat com l’educació. Perquè els interessos privats no puguin ni acostar-se. Protegir com una fortalesa el nostre sistema educatiu perquè les arpes dels qui espolien el públic, no puguin entrar mai més en les seves arques i robar-nos també aquest dret humà a una educació digna i de qualitat”.