Volem recordar a l’Església el 7é manament i sobre tot la Constitució i la separació d’Església-Estat

El diputat del Grup Parlamentari Podem Illes Balears, Balti Picornell, juntament amb la diputada del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, Margalida Capellà, han registrat aquest dimarts una Proposta No de Llei (PNL) al Parlament per reclamar la titularitat del domini o d’altres drets reals immatriculats a favor de l’Església catòlica a les Illes Balears.

 

En aquest sentit, el diputat del Grup Parlamentari de Podem, ha explicat que “tot i que el Govern democràtic de la II Republica l’any 1933 va decretar que tots els béns de l’Església eren de propietat pública, l’any 1946, en plena dictadura de Francisco Franco, el règim feixista i com a pretesa compensació històrica als processos de desamortitzacions desenvolupats per l’Estat en els darrers segles, va voler compensar l’Església catòlica, apostòlica i romana atorgant-li un privilegi especial en quant a la immatriculació de béns de titularitat dominical dubtosa”.

Al respecte, Picornell ha asseverat que “es va permetre que milers de propietats hagin caigut en mans de l’Església” i, tot i que al 1978 es va aprovar la nova Constitució que separava els poders Església-Estat, “les immatriculacions van continuar vigents descaradament”. Així, ha explicat que al 1998 i ja sota el Govern de José Maria Aznar, “es va publicar un decret Llei que va permetre que l’Església catòlica es quedés amb esglésies i catedrals”.

Al respecte, Picornell ha esmentat que “l’Esglèsia catòlica ha utilitzat aquest dret per fer-se amb el patrimoni públic” i ha assegurat que “aquesta anomalia jurídico-social no pot continuar”. Per això, el diputat del Grup Parlamentari Podem ha indicat que amb aquesta Proposta No de Llei “es vol instar al Govern de de les Illes Balears a recaptar del Ministeri

de Justícia totes les immatriculacions realitzades per l’Església Catòlica a les Illes Balears, des de 1946 fins avui a més d’elaborar, en un termini màxim de sis mesos, un llistat de tots aquells béns que des de 1978 han estat immatriculats a favor de l’església catòlica a l’àmbit de les Illes Balears”.

Així mateix, Picornell ha assegurat que “el Governhauria de dur a terme l’elaboració d’un estudi interinsular, en el termini màxim de sis mesos, sobre l’impacte de les immatriculacions per part de l’església catòlica en la gestió, conservaciói difusió dels béns inclosos als diferents Registres Insulars de Béns de Interès Cultural”.

D’altra banda, ha explicat que la iniciativa pretén que el Govern “es personi en tots aquells procediments judicials iniciats a instàncies d’entitats locals de les Illes Balears, o qualssevol legitimats, l’objecte de les quals sigui la recuperació de béns immobles immatriculats per l’Església Catòlica”.

A més, ha dit, amb aquesta iniciativa es vol instar al Govern “a establir línies directrius per a una correcta presentació i difusió del significat cultural i històric dels béns que hagi pogut immatricular l’església catòlica convertint-los en privatius, entesa la protecció dels béns immatriculats com a part integrant i fonamental de la pròpia activitat de conservació i protecció del patrimoni històric religiós”.

Manca de transparència i incompatibilitat

Per la seva banda, la diputada del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, Margalida Capellà, ha assegurat que “ja hi ha ajuntaments que s’han vist afectats per aquest problema”, com és el cas del municipi d’Artà.

Així, ha asseverat que “ens trobem davant un problema de manca de transparència però també d’un problema d’incompatibilitat sobre aquestes pràctiques que han estat emparades per la Llei”.

En aquest sentit, Capellà ha explicat que arrel de “la modificació de la Llei hipotecària de l’any 1998, on s’equiparava el Bisbat amb un funcionari públic, es va establir un problema de transparència”. Això, ha apuntat, “suposava un privilegi que no està contemplat en els concordats entre Espanya i el Vaticà i que es pressuposa contrari al principi de laïcitat de l’Estat davant les diferents confessionalitats”. En aquest cas, la diputada ha instat al Bisbat de Mallorca a fer púbic el llistat de béns immatriculats

ja que si no existeix un problema d’il·legalitat, no tenen res a amagar”. De moment, el Bisbat no s’ha pronunciat tot i que coneixia la intenció de Podem i de MÉS per Mallorca de presentar aquesta PNL.

Capellà, a més, ha explicat que “s’han trobat casos de que hi ha hagut convents que s’han convertit en vivendes particulars o en hotels”, unfet “preocupant” per la diputada, pel fet de que l’església “estigui contribuint a un negoci immobiliari”.

D’altra banda, la diputada de MÉS per Mallorca, també ha mostrat la seva preocupació sobre la inexistència d’un llistat públic que doni a conèixer tots els béns immatriculats, “fet que obliga als ajuntament a anar cas per cas per tal de conèixer si s’han immatriculat en nom de l’església”. Per això, ha emfatitzat, “seria més senzill que es pogués anar al Registre de la

Propietat i demanar el llistat de tots els béns que han estat immatriculats”. En aquest sentit, Capellà ha indicat que “la competència és dels ajuntaments i que el que es vol aconseguir és facilitar als consistoris aquest accés a la informació per tal de que puguin actuar en conseqüència”.

Per una altra banda, ha destacat que a la Proposta No de Llei presentada, es demana que “el Govern es personi judicialment amb els ajuntaments a l’hora de reclamar el domini d’aquests béns que considerin que són de domini públic i no de domini privat”.

Finalment, la diputada ha assegurat que des de l’any 1998 fins a l’any 2015 –quan es va tornar a modificar la Llei hipotecària- “es van estar fent immatriculacions però no es va informar sobre aquestes, fet que vasuposar que els ajuntaments no estiguessin informats, denegant-lis el dret de reclamar judicialment la propiBalti i Margaetat o el domini d’aquests béns”.