Votem en contra d’utilitzar la Constitució com a arma llancívola

Unidas Podemos critiquem al Ple la inciativa de l’ultradreta que només cerca utilitzar la Carta Magna per aconseguir protagonisme mitjançant la irresponsabilitat i la crispació

Alejandro López ha destacat que aquestes iniciatives “intenten trencar la convivència de la gent de Balears generant conflictes que no aporten res a la societat”

Unidas Podemos hem votat en contra de la moció presentada per l’ultradreta que vol utilitzar la Constitució com una arma llancívola i que s’utilitza per a llançar-la contra els rivals polítics.

Així ho ha explicat al portaveu del Grup Parlamentari Unidas Podemos, Alejandro López, en la fixació de posicions, qui ha indicat que “és una moció buida de contingut i pensada únicament que un partit concret intenti treure rèdit mediàtic des de la crispació“. “Aquest debat en si mateix no té sentit, la moció l’han presentat per a crear xou i intentar trencar la convivència de la gent de Balears generant conflictes que no aporten res a la societat“, ha afegit.

El diputat ha indicat que “se’ns demana que instem al Govern autonòmic, a complir amb el contingut de la constitució Espanyola i l’Estatut de la nostra Comunitat Autònoma”, una cosa que “tant els diputats que som aquí, com els consellers que formen l’equip de Govern, han jurat o promès complir i acatar la constitució i el nostre Estatut d’Autonomia“.

Per tant, ha afegit López, “la nostra Constitució no hauria de ser una arma llancívola que s’utilitza per a llançar-la contra el rival polític, és una pena, que alguns partits només es recordin de la nostra Constitució per a generar crispació i divisió en la nostra població, enlloc de recordar-se d’ella per a garantir l’estat del benestar i aprofundir en els drets de la gent, sobretot, per a encaminar-nos cap a alguns dels principis rectors sobre les polítiques socials i econòmiques”, ha etzibat.

L’ULTRADRETA ESTÀ EN CONTRA DEL TÍTOL VIII DE LA CONSTITUCIÓ

López, a més, ha apuntat que es tracta de parlar de “qüestions com garantir un habitatge digne i adequat. Deixant clar que els poders públics sobre la base de l’interès general establiran normes per a impedir l’especulació”. “O el dret a gaudir d’un medi ambient adequat, així com el deure de conservar-lo, o de garantir mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica dels ciutadans durant la tercera edat”, ha apuntat.

El diputat ha esmentat que “el problema és que el partit que proposa aquesta moció, els seus dirigents i els diputats que el representen en aquesta cambra, s’han declarat contraris al Títol Vuitè de la Constitució“.

“Sí, justament el partit que proposa aquesta moció, concretament s’oposa al Títol Constitucional que parla del dret a l’autonomia, però no sols això.. al ser un títol que parla sobre l’organització territorial de l’Estat, de manera indirecta també s’oposen a atendre en particular les circumstàncies del fet insular“, ha afirmat.

Unidas Podemos hem defensat durant les darreres campanyes electorals que la Constitució no és una arma i s’ha de donar compliment per tal de garantir l’Estat de benestar, sobretot destacant aquells articles que blinden la convivència i els drets dels ciutadans i ciutadanes, com l’article 47, que destaca que és un dret tenir accés a un habitatge digne o l’article 128 que assenyala que “Tota la riquesa del país en les seves diferents formes i sigui com fos la seva titularitat està subordinada a l’interès general”.

INICIATIVA MOLT LLUNY DE LES REIVINDICACIONS DELS COL·LECTIUS

Per la seva banda, la diputada Gloria Santiago, ha explicat durant la fixació de posicions quant a la defensa de les llibertats educatives consagrades en la Constitució, que ja fa anys que “uns senyors van decidir asseure’s a buscar el consens per a oferir a Espanya una norma sota la qual anaven a dependre totes les altres, un dels articles en els quals més va costar que es poguessin d’acord, va ser el 27, el dret a l’educació”.

Santiago ha asseverat que “la redacció ambigua –d’aquest article– ha portat una reforma educativa gairebé a cop de canvi de Govern. Cap ha funcionat perquè el nostre país està molt a la cua en excel·lència educativa que la resta de països europeus”.  Aquesta redacció, ha insistit la diputada, “podria haver permès el desenvolupament d’aquest article des d’un enfocament molt més progressista del que s’ha fet fins ara. No obstant això, les forces conservadores amb les seves majories polítiques, la seva influència social mediàtica i els corrents neoliberals d’opinió, han inclinat la balança cap a un model conservador, de privilegi eclesiàstic i liberal”.

Santiago ha etzibat que “arribarà el moment que calgui portar al debat la reforma de la Constitució perquè sigui una norma flexible i adaptada a la societat del 2020 d’ara endavant”.

PNL SECTÀRIA

Respecte a l’ensenyament lliure, la també vicepresidenta de la cambra ha explicat que des d’Unidas Podemos  “ja hem dit per activa i passiva el que pensem: que els diners públics que ha de destinar-se a millorar les pistes d’esport, a materials escolars, a la millora en general dels centres o ajudes per a transport i menjadors, no permetrem que es destini a professar cap religió”. En aquest sentit “la religió té les seves pròpies institucions de retir i culte als quals podeu portar als vostres fills els diumenges o totes les tardes si voleu. Però en el col·legi, cal que aprenguin a enfrontar-se a la vida real, que sàpiguen de ciència, de cultura, d’història i que el seu sentit crític els faci qüestionar al món i a si mateixos per a millorar”.

No es tracta de restringir cap dret, si no donar-li al poble el que és del poble i a déu el que és de Déu”, ha apuntat.

A més a més, Santiago ha dit respecte a que la “lluita amb l’elecció de centre provoca segregació i classisme, estant tan lluny dels valors de solidaritat, igualtat i convivència no es ni com us podeu atrevir a proposar semblant faula de PNL ideològica i sectària”.

La diputada ha fet menció a la revista de sociologia en l’educació, “que va revelar en un estudi el 2018 que Espanya és un dels països més segregats d’Europa, amb xifres anàlogues als països d’Aquest més segregats i molt allunyats dels països del seu context més pròxim”. “La segregació escolar en les Comunitats ofereix resultats extrems, algunes es troben entre les més baixes d’Europa (Illes Balears, Galícia i Aragó) i unes altres com la Comunitat de Madrid amb una segregació molt alta, només superada per Hongria dins de la Unió Europea”, ha afegit.

EL PP NO ÉS EXEMPLE DE BONES PROPOSTES EDUCATIVES

La diputada, ha recordat al partit proposant de la iniciativa, si “s’han oblidat que el vostre partit –el PP– va treure al carrer a una de les majors manifestacions de la història de Balears encapçalada per una marea verda imparable que va tirar a Bauzá al carrer?”. “Vosaltres quan feu política i proposeu aquestes cosetes, ho parleu amb els col·lectius? Parleu amb les forces reivindicatives? Amb qui consensueu aquestes iniciatives ? Amb el grup de Whatsapp del col·legi privat?, ha etzibat.

No sou cap exemple de bones propostes educatives, està més que clar, allà on governeu, l’educació pública es ressent, a Madrid, on ha governat a pler Esperanza Aguirre”, ha postil·lat Santiago al matiex temps que ha recordat que el PP va aprovar una llei educativa –la Lomce—“amb la majoria de grups en contra, que segons els col·lectius de docents es tradueix en una sobrecàrrega per a ells, i per això consideren que té un efecte directe negatiu sobre la qualitat de l’ensenyament”.

Sempre el PP fent política d’esquena a la gent, sense assabentar-se si el sistema que tenim a Balears funciona millor o pitjor o està en vies de funcionar. Proposant alegrement iniciatives que estan molt lluny de les reivindicacions dels col·lectius d’educació pública, que és de l’única que hauria de parlar-se a la casa del poble, on es tracta amb diners de tots i de totes”, ha finalitzat la diputada. Unidas Podemos ha votat en contra d’aquesta iniciativa.

ELABORACIÓ  DE L’ESTRATEGIA DE PAISATGE  DE BALEARS

Així mateix, Pablo Jiménez ha defensat la posició del grup en relació  ala PNL  relativa a la elaboració de l’estratègia de paisatge de les Illes Balears. En aquest sentit, el diputat ha apuntat que la paraula “paisatge” és “una paraula d’alta complexitat semàntica però a la qual totes les persones som capaces d’assignar un valor”.

El paisatge és allò que veiem cada dia, que ens envolta, no com un decorat, sinó com l’hàbitat amb el qual interrelacionem. Però el paisatge no pot mai ser imposat”, ha asseverat el diputat al mateix temps que ha indicat que “el paisatge requereix de temps perquè forma part del temps. Per això el paisatge es dol quan l’especulació destrueix l’skyline d’un poble amb els volums o altures exagerats de noves construccions que oculten la torre de la seva església o algun altre edifici emblemàtic o quan la costa es banalitza en una successió de construccions mancades d’interès i mancats d’utilitat la major part del temps o quan s’abandona l’activitat agrària per a afavorir usos que no obeeixen a l’interès general”.

Per això, ha insistit, “d’aquesta manera aprenem a saber que la deterioració del paisatge té una relació directa amb el consum irresponsable i abusiu del territori. Perquè paisatge i territori estan íntimament units, encara que no siguin el mateix, i requereixen tots dos de coneixement i planificació, no podent separar-se la protecció dels valors del paisatge de la gestió del territori i d’aquí”, ha esmentat Jiménez que ha recordat les paraules de Zoido Naranjo: “també la importància, per al futur dels paisatges, de la incorporació de criteris i objectius paisatgístics en la planificació territorial i l’urbanisme”.

Per això, ha asseverat “és tan important dotar al territori d’instruments per a l’avaluació i el diagnòstic dels paisatges existents -amb la seva important càrrega de percepció i cultura- delimitant i categoritzant unitats de paisatge per a obtenir catàlegs de paisatge que puguin servir per a una millor planificació territorial i que al temps serveixi per a una millor comprensió del nostre entorn per al conjunt de la població”. “Una població que es reconegui a si mateixa en paisatges assentats i dinàmics, vius i propositius i que facin bona aquella frase de Joan López Casanovas: ‘Hi pot haver pobles sense territori…, però no sense paisatges’.